LA CRISI CATALANA

El Parlament accepta substituir els diputats suspesos

La Cambra manté l'estatus jurídic dels polítics presos i en l'exili

Ciutadans i el PP abandonen l'hemicicle en una altra jornada agra

zentauroepp43859009 ple parlament torra  foto ferran sendra180620101854

zentauroepp43859009 ple parlament torra foto ferran sendra180620101854 / FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena / Júlia Regué

El Parlament ha aprovat aquest dimarts no suspendre els polítics presos i exiliats, tal com sancionava la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena. En la mateixa resolució, potser com a dosi d’àrnica, la Cambra catalana ha tirat endavant la proposta de permetre, "mentre no es resolguin els recursos presentats per les seves defenses", que siguin els grups parlamentaris de Carles PuigdemontOriol JunquerasJordi TurullRaül Romeva, Toni Comín, Jordi Sànchez i Josep Rull els que gestionin els seus vots. Com fins ara. Ciutadans i el PP han abandonat l’hemicicle just abans d’executar-se la votació. El PSC s’hi ha quedat però no ha votat.

Malgrat les indicacions dels lletrats del Parlament, la votació del dictamen de la comissió de l’estatut del diputat s’ha fet en dues parts. Això ha permès que el segon punt, el que permet la delegació de vot dels diputats suspesos, es tirés endavant amb una majoria simple. Si s’hagués posat en votació en un text únics’hauria necessitat d’una majoria absoluta de què JxCat i ERC no disposaven, ja que la CUP va anunciar que hi votaria en contra.

El debat, com ja és norma, ha sigut aspre. Ja abans d’entrar en en la qüestió, Carles Carrizosa ha advertit que era una barbaritat que la Cambra "voti si acata una resolució judicial o no. Se situen vostès", pels independentistes, "per sobre de la llei".

Aquesta línia és la que ha seguit la líder de la seva força, Inés Arrimadas. Ha entonat un contundent discurs contra l’independentisme i ha relatat un doble atac a les institucions catalanes. D’una banda, l’"intent d’assalt violent" al Parlament i, de l’altra, la "barbaritat que és votar si els agrada una resolució judicial o no".

Arrimadas ha avisat Torra que les seves paraules aclamant els CDR "el perseguiran tota la vida" i ha censurat que ell era el "cap d’un comando separatista violent": "¿Els va veure tovets perquè només havien provocat disturbis i enfrontaments?", ha replicat irònicament al president, i l’ha advertit que no està "impune".

L’exemple de la Gürtel

"¿S’imaginen que el PP en el Congrés volgués votar si acaten la sentència de la Gürtel o no perquè la veuen injusta? ¿O quan surti la sentència dels ERO? Això és una vergonya", ha conclòs, i ha anunciat que presentaran una querella contra els membres de la Mesa perquè donin explicacions "davant dels tribunals".

Els representants dels partits dels polítics suspesos, Junts per Catalunya i ERC, han al·ludit als drets polítics i democràtics dels afectats. La postconvergent Marta Madrenas ha afirmat que "no permetran una alternança del resultat a les urnes" i tampoc que hi hagi "ciutadans de primera i de segona". Ha qualificat el debat d’una "gran transcendència" perquè el Parlament ha de votar "si accepta les ingerències il·lícites a la seva autonomia o no" i ha carregat contra els taronges per "amenaçar-los quan defensen la inviolabilitat parlamentària i donen compliment el reglament" de la Cambra. "Quan es tracta d’atacar els símbols de Catalunya sempre van davant", ha reblat.

El republicà Gerard Gómez del Moral ha afirmat, respecte al procés judicial al procés, que "no hi ha una instrucció justa". "S’han inventat proves. Dilluns, sense anar més lluny, va decaure la possible malversació que se’ls acusa. Però és igual. Estem davant d’una causa general contra l’independentisme per aixafar un oponent polític", ha afirmat, i ha afegit: "La realitat és tossuda: no són terroristes. Són gent de pau i democràtica".

Suplicatori de Barrionuevo

Del Moral, a més, ha desenterrat un episodi poc gloriós dels socialistes. El 1995 el Tribunal Suprem va demanar el permís, el suplicatori, per obrir el procés judicial contra l’exministre José Barrionuevo pel ‘cas GAL’. El Congrés va votar i va desestimar donar-hi el plàcet.

La diputada del PSC Alícia Romero ha acusat, d’altra banda, el grup independentista d’estar "enganyant la gent" perquè, 'de facto', els diputats "ja estan automàticament suspesos. Ni cobren ni voten. Ho estan escenificant". Romero, arran de la bronca que Quim Torra i Roger Torrent van rebre dilluns, ha afegit: "Els van demanar que diguessin la veritat. I tant de bo vostès s’hi acollissin, però no ho volen fer. Ja n’hi ha prou d’aquesta farsa".

En Comú Podem, que ha rebut les crítiques de Ciutadans i el PSC per permetre la votació i donar, així, cobertura als independentistes, ha optat per l’utilitarisme. "Es tracta de desbloquejar la situació i que hi pugui haver plens", ha etzibat Marta Ribas. Els comuns han mostrat, d’una banda, empatia amb la situació dels presos i autoexiliats i, pel tracte han recordat que les seves condicions per sortir de l’encallament eren que la solució fos efectiva i que no generés inseguretat jurídica. "Pedro Sánchez ha afirmat aquest matí en un tuit que la política ha de tornar al Parlament. I aquesta és la forma que torni la normalitat dels plens" ha assenyalat Ribas.

Notícies relacionades

Els anticapitalistes han sigut molt taxatius contra el dictamen i han indicat el seu vot en contra perquè el segon punt suposa "acceptar l’acció repressiva de l’Estat" i evidencia, segons el seu parer, una substitució 'de facto'. El diputat Vidal Aragonés ha insistit que Llarena "actua com a legislador" i ha defensat el seu vot com l’"únic que manté els drets intactes" dels diputats processats per rebel·lió.

D’altra banda, els populars han exigit la dimissió del president, Quim Torra, "per la dignitat del càrrec institucional que ell representa", a causa del que va passar aquest dilluns davant del Parlament.