ANIVERSARI DEL REFERÈNDUM

El carrer desborda Torra

El president aclama els CDR, que es regiren contra ell i provoquen xocs en el Parlament

La jornada d'homenatge a l'1-O constata profundes diferències estratègiques en l'independentisme

zentauroepp45291591 parlament181001210836

zentauroepp45291591 parlament181001210836 / FERRAN NADEU

4
Es llegeix en minuts
Daniel G. Sastre

L’independentisme no va celebrar amb alegria el primer aniversari de l’1-O, segurament el dia més important de la seva història. En l’ànim de dirigents polítics i ciutadans corrents pesava el record de la contundència policial amb què el Govern de Mariano Rajoy va reprimir la votació, però també la certesa que, un any després, les coses no estan millor per a ells. Amb els seus principals líders a la presó o ‘exiliats’, amb els seus representants parlamentaris enfrontats per l’estratègia, els sobiranistes van convertir la jornada en un descoordinat homenatge als qui es van deixar la pell per participar en un referèndum que, finalment, no va portar la independència de Catalunya.

Ha passat un any, però, des de molts punts de vista, semblen lustres. Ni Rajoy ni Carles Puigdemont s’asseuen ja a la taula on es prenen les decisions, tot i que l’influx de l’expresident és encara gran a Palau. Govern i Generalitat negocien amb discreció en àmbits diversos i, després de les càrregues del cap de setmana, ara són els Mossos d’Esquadra la força policial que rep les crítiques d’un determinat independentisme.

Allunyats els grans partits de l’acció directa, els CDR van assumir aquest dilluns el pes de les demostracions de carrer. Hi va haver talls temporals de carreteres i de vies fèrries, però no van assolir la repercussió per a la vida quotidiana dels esdeveniments del mes d’octubre passat. Hi va haver també manifestacions, accions simbòliques en les escoles atacades per les forces policials l’1-O i molts discursos.

En el més significatiu, el president de la Generalitat va deixar de nou mostres del seu amor pel simbolisme i el doble discurs. El Govern va fer la seva reunió setmanal a Sant Julià de Ramis, la localitat on Puigdemont no va poder votar l’any passat per la presència de la Guàrdia Civil, i allà Quim Torra va declarar el seu recolzament als CDR. “Pressioneu, i feu bé de pressionar”,va dir el president a aquests grups, la visió dels quals sobre la situació coincideix amb la de la CUP.

El problema és que no fa ni tres dies els Mossos de la Generalitat estaven carregant contra aquests representants de l’independentisme més impacient, per intentar trencar un cordó policial a prop de la plaça de Sant Jaume. I això va provocar que en les manifestacions del matí els CDR demanessin a crits la dimissió no només de Miquel Buch –el conseller d’Interior porta setmanes en el seu punt de mira–, sinó també la de Torra.

El divorci entre la desorientació dels despatxos i la pressa d’una part del carrer va ser evident en diversos moments de la jornada. Per exemple, quan un grup d’activistes va entrar a la Delegació del Govern de Girona, va arriar la bandera espanyola i va hissar una estelada.O quan, en la manifestació més important del dia, en la qual l’ANC i Òmnium van reunir a Barcelona desenes de milers de persones, una part de la multitud va demanar de nou a Torra que encapçali la desobediència a l’Estat o dimiteixi.

S’han acabat els somriures

Al final d’aquesta marxa, un grup present va aprofitar que l’acte final de la marxa se celebrava al parc de la Ciutadella per intentar trencar la protecció policial al crit d’‘Ocupem el Parlament’ i ‘S’han acabat els somriures’. I diversos milers de persones es van concentrar davant la comissaria de la Policia Nacional de la Via Laietana i van llançar crits contra les “forces d’ocupació”.

L’enrenou polític es traslladarà aquest dimarts precisament al Parlament. La Cambra celebra el debat de política general, una de les sessions més importants de l’any, després de dos mesos i mig de bloqueig. Però abans, els diputats han de decidir què fer amb els seus sis companys processats pel Tribunal Suprem, entre els quals es troben Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Després d’una negociació que ha posat en perill l’estabilitat del Govern, JxCat i ERC van pactar que acatarien la suspensió i que un altre diputat assumiria el vot dels processats, tot i que aquests conservarien la seva acta. Però les diferències amb la CUP van deixar en l’aire fins i tot aquest acord de mínims, perquè, malgrat que els comuns ho recolzaran, els vots dels antisistema són necessaris per assolir la majoria absoluta en el Parlament. Els lletrats de la Cambra van donar finalment un respir a l’Executiu català: en contra del que van dir al principi, ara consideren que n’hi ha prou amb una majoria simple per aprovar el dictamen.

Malgrat l’ímpetu de la CUP i els CDR, fins i tot Puigdemont ha posat el fre en els últims diesi ara renega de la via unilateral. Ahir, en una entrevista a RAC-1, l’expresident es va mostrar partidari de donar “un espai de confiança” a Pedro Sánchez. La mirada de tot l’independentisme institucional està ara posada en el judici als responsables de l’1-O.

Notícies relacionades

Però altres rivals polítics no donaran cap marge al president del Govern. Ho van demostrar el PP i Ciutadans, que s’han unit per firmar una petició conjunta de compareixença al Congrés de Sánchez. Li preguntaran què pensa fer per “aturar el caos, la violència i l’ocupació de l’espai públic” que veuen a Catalunya, i per les “vexacions i agressions” contra els cossos de seguretat de l’Estat.

Pablo Casado va anar més lluny i es va referir indirectament a la possibilitat que el PDECat i ERC siguin il·legalitzats si “encoratgen la violència”.El líder del PP, crescut després d’haver sortit il·lès del ‘cas màster’, ha fet de la situació a Catalunya un dels seus principals ariets contra el Govern. Per al PSOE, no obstant, la jornada es va desenvolupar dins d’uns paràmetres “assumibles”.