Salvar el 'soldat' Torrent

Una de les primeres ordres que va transmetre Oriol Junqueras des del Centre Penitenciari Madrid VII va ser evitar tant sí com no el sacrifici inútil de ‘peces’,seguint el símil dels escacs. “Res de foc d’artificis”, va ordenar Junqueras, conscient que l’acció judicial estava delmant la cúpula republicana. Això, a la pràctica, significava evitar episodis que poguessin derivar en possibles processaments a compte de qüestions no menors, però sí no transcendentals. Els republicans, des de l’empresonament de Junqueras, han aixecat a la primera línia de trinxera el vicepresident Pere Aragonès i el president del Parlament, Roger Torrent. I Esquerra afirma, entre bastidors, que hi ha una voluntat expressa dels convergents, des de l’inici de la legislatura, d’exposar Torrent al foc enemic. 

Des del fallit debat d’investidura de Carles Puigdemont, que el TC va prohibir expressament, fins a l’actual assumpte de la suspensió temporal de les actes dels diputats empresonats i a l’estranger, a Torrent se li planteja sempre la disjuntiva de desobeir o no el mandat legal. Curiós, d’altra banda, que algú que demana un referèndum pactat, ergo reconeix l’autoritat legal de l’Estat, demani desobediència en altres camps.

Els republicans, a més, afirmen que en cap cas Puigdemont perdrà la seva condició de diputat, ja que la suspensió és temporal. Tot i que, és clar, en aquell període de provisionalitat, l’expresident, per exemple, no podria sotmetre’s a una sessió d’investidura, objectiu que mantenen els postconvergents, si més no com a ‘desideratum’.

La reunió que va tenir lloc aquest dimecres a la presó de Lledoners no va solucionar la situació. El ple del 2 d’octubre, el primer després d’una llarga letargia de la Cambra provocada precisament per la incapacitat de posar-se d’acord de JxCat i ERC sobre els diputats suspesos, marca la data límit perquè les dues formacions arribin a un pacte.

Torrent es va reunir a la presó amb cinc dels sis afectats per la decisió del Tribunal Suprem –Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez– i, junt amb altres representants d’ERC i JxCat, no van aconseguir trobar una sortida que satisfés a tothom. 

La línia vermella de JxCat continua sent que Puigdemont no pot deixar de ser diputat sota cap concepte. Segons la llei catalana, els presidents de la Generalitat han de ser necessàriament membres de la Cambra, i la suspensió comportaria que no es pogués dur a terme una "restitució" cada vegada més inconcreta. El mateix Puigdemont va elucubrar en una entrevista recent amb un horitzó temporal de dècades per a la seva eventual tornada a Catalunya.

Puigdemont demana protecció

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Però aquest dimecres, des de Bèlgica, l’expresident ha deixat clar que no pensa cedir quan ha dit que només els ciutadans poden decidir que deixi de representar-los. "No hi ha cap sentència que ens obligui a deixar l’escó. És el Parlament el que ha de decidir, i estic convençut que protegirà els seus membres, igual que el CGPJ ha fet amb [el jutge] Llarena", ha afegit.

Entossudits que sigui el ple qui decideixi sobre la suspensió dels diputats, malgrat les conseqüències que això pogués tenir en els membres de la Mesa, els postconvergents no presentaran recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional perquè revoqui la decisió del Suprem. Sí que ho han fet Junqueras i Romeva, en una altra demostració de les diferents estratègies que segueixen els socis del Govern.