09 jul 2020

Anar al contingut

LES 72 HORES DESPRÉS DE LA DUI

Puigdemont, abans d'anar-se'n a Bèlgica: "Demà, tots als despatxos"

El Govern destituït, sense Junqueras ni Mundó, es va traslladar a França la nit de la declaració d'independència

L'expresident va prometre als seus exconsellers acudir al Palau de la Generalitat poc abans de partir cap a Bèlgica

Xabi Barrena / Fidel Masreal

Puigdemont, abans d'anar-se'n a Bèlgica: "Demà, tots als despatxos"

Xabier Lapitz es recolzava en la tanca que havien col·locat els Mossos i mirava les astes de les banderes de la coberta del Parlament. L’atenció mediàtica estava a dins, a les escales, on Carles Puigdemont i Oriol Junqueras adreçaven unes paraules en un to temperat. El Parlament havia declarat la independència. Era el 27 d’octubre del 2017. Les banderes s’havien retirat i Lapitz, un dels periodistes estrella d’Euskal Telebista, es preguntava si s’havien hissat perquè s’havia acabat el ple o com a primera visualització del presumptament estat nounat.

El ple havia sigut estrany. La declaració l’havia llegit la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va preguntar a un Puigdemont capcot si volia intervenir. El president va declinar fer-ho. Volia mantenir aquest perfil baix fins que es va assabentar que el seu vicepresident havia ordenat que es preparés una mena una compareixença per donar solemnitat al moment. Puigdemont no va voler passar res per alt.

Les instruccions del Govern passaven per començar a preparar aquella mateixa tarda les primeres mesures de l’executiu republicà. Es tractava en concret de 40 decrets i lleis, com consta en un informe de la Guàrdia Civil. Però la sensació de desbandada es va començar a escampar immediatament. Van córrer rumors que s’havia rellevat l’escorta, com a mínim, al vicepresident i a quatre consellers. Puigdemont va passar la tarda al Palau de la Generalitat, juntament amb els càrrecs de confiança que habitualment tenien despatx a l’edifici, menys algun estret col·laborador que a primera hora de la tarda va desaparèixer i va esborrar tots els tuits del seu compte. Altres treballadors, funcionaris, i algun de confiança, directament ni s’hi van apropar.

En aquella tarda es va celebrar un concert a la plaça de Sant Jaume i totes les mirades es van dirigir en tot moment fins a la coberta per veure si s’arriava la bandera espanyola, una cosa a la qual Puigdemont es va negar. A Palau hi va haver veus que ho van reclamar i, fins i tot, hi va haver els qui es van portar d’un sac de dormir per si posava setge a la seu de la Generalitat.

Reflexió i família

Oriol Junqueras es va recloure al seu domicili. Va donar el mòbil als seus col·laboradors (hi havia la consigna que els consellers se’n desfessin) i va indicar que volia “reflexionar” i estar amb la família. L’aniversari del primogènit del vicepresident es produiria en breus dies i Junqueras temia, com va passar al final, que l’acció judicial li impedís celebrar-ho el dia assenyalat, així que la família va avançar la festa a aquell mateix cap de setmana.

Amb tot, el president d’ERC en cap moment es va aïllar. Es va empescar un bàsic i efectiu canal de comunicació segur pel qual va continuar donant ordres. Entre aquestes accions, la de delegar a Marta Rovira qualsevol conclave que tingués lloc a la trinxera independentista.

Puigdemont va sortir de Palau passades les vuit. S’havia organitzat una trobada de tot el Govern més enllà de la frontera, en concret a la localitat de Pesillà de la Ribera (Pézilla-la-Rivière), a 15 quilòmetres de Perpinyà. En aquest poble del Rosselló va residir, fa més de 30 anys, l’activista de Terra Lliure Pere Bascompte. Tot el Govern acudeix a la trobada, excepte Junqueras, el conseller de Justícia, Carles Mundó i el de Salut, Toni Comín.

Assessorament 'a posteriori'

Una de les primeres accions que adopten a França és buscar consell legal. I es truca al tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens, expert en drets civils i drets humans. A Asens se li demana consell sobre legalitat internacional, com es procedia a determinats països i com funcionen les euroordres. Se li pregunta, també, quins països no tenen tractats d’extradició amb Espanya.

El clima de tensió per la situació és molt greu. És a França, on alguns consellers expressen el seu malestar i, fins i tot, afirmen sentir-se enganyats. Hi ha discussions elevades de to, com per exemple entre Jordi Turull i Clara Ponsatí.

El Govern, o ja ex-Govern perquè havien sigut destituïts, abandonen en l’endemà següent el seu exili momentani a França i travessa de nou la frontera per establir-se en una masia de l’Alt Empordà. Fins allà s’acosta Comín, que prèviament havia celebrat un comiat a casa seva amb tots els seus col·laboradors, en companyia d’un advocat i assessor i, també, Marta Rovira, en representació de Junqueras.

Puigdemont se’n va a dinar al centre de Girona, on rep un bany de masses, l’últim fins a la data a Catalunya. Aquell dissabte es mostrava eufòric, però també previngut: va sol·licitar a l’equip de TV-3 que va acudir a gravar una declaració institucional a la delegació del Govern a la ciutat que no sobreimpressionessin en pantalla “President de la Generalitat”.

El dubte de Florentino

En aquell moment es donava per fet que l’exalcalde de la ciutat assistiria a l’estadi de Montilivi, l’endemà, a presenciar el Girona - Reial Madrid. Tant era així que la segura presidència del president destituït va crear dubtes en el president de la societat esportiva madrilenya, Florentino Pérez. El president del Madrid va buscar consell en un antic cap de comunicació del club: “¿Què faig? ¿El saludo o no?”. Cal recordar que en aquell moment no s’havia presentat encara la querella contra ell i el seu Executiu. Finalment, el consell que va rebre el dirigent ‘merengue’ va ser, simplement, que el saludés però sense efusivitat ni llargues xerrades.

El cert és que Puigdemont no va veure en directe el triomf gironí contra el dotze vegades campió d’Europa perquè, més o menys a aquella hora, es va citar amb Rovira, Turull i Romeva per prendre cafè al club de golf que dona nom a la urbanització a Sant Julià de Ramis on l’expresident té domicili.

Allà es va donar de manera definitiva a la idea ja sorgida dissabte a l’Alt Empordà de mantenir la calma i les aparences dilluns, primer dia feiner després de l’aplicació de l’article 155.  Tenint en compte que, 15 hores després, EL PERIÓDICO va revelar que Puigdemont ja estava a Brussel·les, cal suposar que va emprendre la fugida, com qui diu, quan Turull i Romeva van girar la cantonada. “Demà, tots als despatxos” es van juramentar. El pla preveia que els tres entressin junts al Palau de la Generalitat (seu del president, de la Conselleria de Presidència i d’Exteriors, que es troba a la Casa dels Canonges).

L’Allium  és un local del carrer del Call les parets del qual, gràcies a la seva proximitat a la plaça de Sant Jaume, han sentit centenars de confessions i conspiracions sobre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Dilluns, poc després de les 8.30 del matí, es trobaven allà Turull i Romeva i agafaven forces abans d’entrar a la Generalitat. Alguns treballadors es preparaven, fins i tot, per rebre’ls amb aplaudiments. Va ser llavors quan li va sonar el mòbil a Turull. Era un col·laborador molt pròxim de Puigdemont que li va transmetre un breu missatge: “El president no anirà a treballar”.  Se suposa que hi va haver una roda de trucades i la de Josep Rull es va demorar fins al punt que aquest ja havia ocupat el seu despatx. Horas després, l’exconseller de Territori, amb l’amargor de qui s’havia vist traït, va dir a un col·laborador: “He fet el carallot”. Minuts abans, per acabar-ho d’adobar, el mateix Puigdemont havia penjat a Instagram una foto del cel que es divisava des del Palau de la Generalitat,

Junqueras, per la seva part, es va reincorporar a l’activitat. Va donar compte de la situació al grup parlamentari de Junts pel Sí i, a la tarda, va passar per la Conselleria d’Economia. A saludar. A la nit va donar la cara a TV-3, en la que ha sigut la seva última entrevista televisiva.

Exabrupte arbitral

La notícia que Puigdemont s’havia desplaçat a Brussel·les va agafar per sorpresa gairebé a tothom. La notícia va arribar al PDECat, el seu partit, quan s’estava celebrant l’executiva i on se l’esperava. L’expresident Artur Mas, al conèixer els fets, va deixar anar un exabrupte d’aquests que es reserven als àrbitres als camps de futbol.

Puigdemont no va trucar a aquells membres del Govern amb qui havia tingut desacords recents

És difícil establir quin criteri va utilitzar Puigdemont per trucar a uns sí i a altres no. Amb Junqueras i Romeva, no obstant, havia tingut freqüents desacords en els últims dies, Rull i Turull, el 26 d’octubre, el van pressionar perquè no convoqués eleccions, entre altres motius, per l’escassa perspectiva electoral del PDECat, sobretot si apareixia com un partit ‘traïdor a la pàtria’ per no declarar la independència. En qualsevol cas, Puigdemont va fer aquestes trucades diumenge, segurament des de l’àrea de servei de Le Bolou. Va convocar els consellers a l’estació de Perpinyà.

Els que no van ser trucats per Puigdemont van debatre aquell dilluns què havien fer. Ningú es va apuntar a l’exili i van donar ordres d’intentar aparentar màxima normalitat. Els col·laboradors de l’ex-Govern van traçar fins i tot una agenda pública. Per exemple, es va preveia que Turull i Romeva acudissin a la jornada castellera de Vilafranca del Penedès, prevista per a l’1 de novembre. Però va arribar la querella del fiscal José Manuel Maza contra tot l’ex-Govern, dimarts a última hora. Dimecres, festiu, va servir per reunir-se amb els advocats i, alguns, com Junqueras, per acomiadar-se de família i col·laboradors i posar en marxa el pla de contingència, ja que intuïa que la seva marxa a Madrid no tenia bitllet de tornada a curt termini.