Anar al contingut

ENTREVISTA AL LÍDER DEL PSC

Miquel Iceta: «Els qui busquen rèdit de l'enfrontament juguen amb foc»

Roger Pascual

-¿Tindrem una tardor tan calenta com s’augura?

-Si hi ha voluntat i capacitat de mirar al país sencer no serà tan calenta com diuen. Si hi ha qui només vol dirigir una meitat del país contra l’altra, totes les previsions són negatives.

-¿Està Ciutadans jugant amb foc capitalitzant les brigades de neteja dels GDR?

-Tots els que busquen rèdit de l’enfrontament juguen amb foc. Els que ho facin són irresponsables. Tots. Els polítics no som de vegades conscients de la nostra influència. Si la ciutadania veu que els responsables polítics no es respecten entre ells difícilment tindrà actituds més contingudes. 

-¿Què va pensar al veure la manifestació de dimecres a la Ciutadella?

-No em va sorprendre, desgraciadament. Estava cantat. Quan es vol portar el conflicte al carrer les possibilitats d’incidents són grans.

-Alguns mitjans i partits dibuixen un clima de violència als carrers. ¿Existeix o creu que algú vol crear-lo?

-No es pot parlar de violència generalitzada ni de bon tros, però sí d’incidents aïllats que ens hauríem d’estalviar i que poden servir com a prevenció, d’alerta de camins que és millor no començar.

-¿Quin paper ha de jugar el PSC en el pols pels llaços?

-Explicar les coses com són: primer, totes les opinions són legítimes i s’han de poder expressar; segon, si les institucions volen ser de tots no poden exhibir de forma permanent símbols de part. I, tercer, la llibertat d’expressió no ha de derivar mai en imposició monocromàtica. El paper del PSC és demostrar que és possible la convivència, el respecte de sentiments d’identitat diferents i que és possible trobar una solució per avançar en autogovern i finançament sense danyar la convivència ni trencar res.

-¿Catalunya està dividida o fracturada? 

-Jo crec que està dividida. La divisió ha de preocupar si es converteix en fractura, ruptura entre dos blocs enfrontats de forma permanent. Això sí que seria un problema. Hi ha risc que ens apropem a aquesta situació o que ens instal·lem en un bloqueig que impedeixi avançar. El Govern faria bé en demostrar que pensa a tot el país i no només en una part.

“No sé què és fer república, i crec que ells tampoc”

-Passats els 100 dies de gràcia de Quim Torra, ¿com valora la gestió del seu Govern?

-Encara no podem parlar d’un Govern, sinó d’espècie de comissió d’enllaç entre ERC i JxCat a l’espera del judici. ¿Quin és l’objectiu? No el coneixem. ¿Quina és la seva estratègia més enllà de donar suport als que estan pendents de judici? L’independentisme va anar a les eleccions amb un programa inviable (retorn de Carles Puigdemont, sortida dels presos i la proclamació de la república en cas de guanyar) i ara té la dificultat de reformular el seu objectiu i de reconèixer que no té majoria. Ara reivindica el mandat de l’1-O i demana un altre referèndum. O una cosa o l’altra. És la contradicció d’un president que es manifesta davant d’una presó que depenen d’ell. Hi ha un discurs molt inflamat però la pràctica és d’acceptació, sens dubte resignada, de la legalitat. Des d’aquesta acceptació entrem en el desglaç entre governs i ara cal veure si es fa el tercer pas: que aquesta distensió impliqui aconseguir acords concrets que permetin generar una confiança per abordar el problema de fons.

-¿Hi ha opció real de diàleg o el Govern estarà embolicant la troca fins a la sentència del judici?

-Intento no deixar-me portar pels prejudicis. Crec que l’independentisme té moltes dificultats d’establir una estratègia abans que hi hagi el judici i la sentència. Per la qual cosa és un terreny de difícil concreció d’acords polítics de fons. Si el Govern tingués clar el camí del diàleg podríem arribar a acords molt ràpidament en qüestions que afecten molt el dia dels catalans.

-¿Què és fer república? ¿Què pensa quan escolta un conseller parlar de república virtual?

-La necessitat de mantenir un discurs sense cap relació amb la realitat en què es viu. No sé què és fer república i crec que ells tampoc. No hi ha majoria per fer república si fer república vol dir crear un Estat independent. Precisament per això diuen fer república, perquè hi caben moltes coses: els valors republicans, de participació, d’igual dignitat de les persones, de llibertat... Moltes vegades es juga amb l’ambigüitat de les paraules perquè sembli una cosa que no és. I això és el fer república fins ara practicat pel Govern. Quan es diu que la república serà virtual o digital és l’assumpció que en la realitat això no es produirà.

“Els partits que van llançar al PP tenen certa obligació a què l’alternativa sigui viable”

-¿Entén que el Parlament estigui tancat per les discrepàncies internes del Govern?

-El Parlament no és operatiu perquè fins ara no tenien un acord sobre com aplicar la resolució de Llarena sobre la suspensió de diputats. Si és veritat que ara ja tenen un acord, estaria bé que el posessin en marxa perquè quan el debat no es produeix en les institucions pot desbordar-se en altres llocs.  

-La lògica pre-procés les portaria a vostès i JxCat a intercanviar recolzaments pressupostaris en el Parlament i el Congrés. ¿Hi ha espai per a això en la nova lògica?

-Crec sincerament que no. Si el Govern està instal·lat en fer república, en la independència, no hi podem col·laborar. Si tinguessin altres objectius potser però és molt difícil. No podem ser part esquema polític que deixa fora la meitat del país.

-¿Com ha canviat la seva vida i la del PSC l’arribada de Sánchez al Govern?

-Un canvi de clima molt important. Com si s’hagués aixecat la tapadora de l’olla a pressió. Ara hi ha marge de maniobra i esperances, però més responsabilitat. 

-¿Quines mesures creu que podrà dur a terme Sánchez en el que queda de legislatura?

-Al no tenir majoria, necessitarà grans esforços de negociació. La decisió de treure Franco del Valle de los Caídos és una declaració de principis. A Catalunya s’obre una perspectiva que no existia. Esperem uns pressupostos que superin l’austeritat, i mesures en justícia social, problemes ecològics, feminisme, inclusió territorial, europeista i de futur. Els partits que van fer fora el PP tenen certa obligació a què l’alternativa sigui viable. 

-En campanya vostè va advocar per eventuals indults si hi ha condemnes per als presos sobiranistes. ¿Hi continua creient?

-Ara el que s’ha de produir és el judici mentre abans millor. Acostumar-nos a la separació de poders. Especular no és el que toca.

“Intentar trencar Espanya mereix una sanció penal, però que no s’ajusta al delicte de rebel·lió”

-Jordi Cuixart i Jordi Sánchez fa gairebé un any que són en presó preventiva per intentar que una manifestació pacífica fos pacífica. ¿Ho entén?

-Des del primer dia hem dit que presó preventiva era excessiva. Igual que hem dit que el delicte de rebel·lió no s’ajusta al que va passar.

-Sánchez precisament va proposar reformular-lo per ajustar-lo.

-Cal esperar la sentència i veure quines coses del sistema legal i penal no han funcionat. Intentar trencar Espanya, saltar-se la Constitució, mereix una sanció penal però que no s’ajusta al tipus delictiu de rebel·lió. Serà un judici complex i amb grau d’emotivitat. balanç. Si toquen reformes legals després, caldrà emprendre-les. 

-¿Quant temps continuarà la qüestió catalana sense estar resolta?

-Fins que els catalans vulguin. Des de fa molt temps una part molt significativa de catalans vol canviar la relació amb Espanya i a això cal donar-hi resposta. El problema no és Quim Torra o Carles Puigdemont, sinó que hi ha una part molt significativa de Catalunya que rebutja l’actual esquema de relació. I fins i tot, entre els que estem en contra de la independència, n’hi ha molts que tampoc volem que les coses es quedin com estan. Ara Sánchez comença a donar una resposta política, la reforma constitucional, que caldrà veure si té prou majoria a Espanya i un recolzament suficient a Catalunya.

-¿Que PP i Cs s’escorin lluitant per l’electorat més ultra li dona una oportunitat al PSC i al PSOE per captar vot moderat?

-Jo crec que sí, perquè deixa gent de centre que se sent òrfena. Hi ha un fenomen de radicalització en el sentit conservador a nivell europeu. Però crec que això ens dona terreny per construir una majoria socialista.