Els ingredients de l'explosiu d'Alcanar es van vendre sense l'avís obligatori a les Forces de Seguretat

Els gihadistes de la cèl·lula de Ripoll es van fer fàcilment amb 240 litres de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada d’alta concentració), 475 litres d’acetona, 25 litres d’àcid sulfúric i la sosa càustica necessària per fabricar l’explosiu TAPT que guardaven al xalet d’Alcanar, malgrat diverses normes legals que alertaven els comerços contra aquest tipus de vendes.

Mohamed Hichamy i Youssef Aalla –dos dels membres de la cèl·lula que posteriorment van morir, el primer a Cambrils i el segon en l’explosió del xalet–  es van aprofitar del desconeixement d’aquestes normes per part dels venedors en el seu recorregut per botigues de Tortosa (Tarragona), Gurb (Barcelona) i Vinaròs (Castelló), per al qual van tenir-ne prou amb tot just una setmana, entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 2017.

Quan compraven a la Industrial Sabonera, Audí Pintures, Colors i Complements (les tres de Tortosa), Pintures Galindo (Vinaròs) i Pintures Vic (Gurb) ja feia tres anys que era d’aplicació una resolució de la Secretaria d’Estat de Seguretat que designava un punt per comunicar el que la llei crida “transaccions sospitoses”.

La resolució és del 20 de novembre del 2013. En aquesta, el Ministeri de l’Interior estableix com a “punt de contacte nacional per a la comunicació i registre de transaccions sospitoses” el CITCO, llavors anomenat Centre d’Intel·ligència contra el Crim Organitzat. I fins i tot dona un telèfon: 91 537 27 33. Aquest número, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO, continua avui operatiu. Aquella resolució es va incomplir en el cas de la cèl·lula de Ripoll, consideren fonts de la Policia Nacional.

Obligatori

Interior va al·ludir en el preàmbul de la resolució a una altra norma anterior, un reglament europeu “obligatori en tots els seus elements i directament aplicable” a Espanya. És el Reglament sobre la Comercialització i la Utilització de Precursors d’Explosius, del 9 de febrer del 2013, que pretén “limitar l’accés no autoritzat dels particulars als precursors d’explosius, amb la finalitat d’aconseguir en el pla nacional una protecció contra la seva utilització il·lícita”.

Entre les substàncies que assenyala com a precursors d’explosius estan clarament incloses l’acetona, l’àcid sulfúric i el peròxid d’hidrògen de més d’un 12 per cent de concentració. El que van comprar els terroristes era molt més fort: del 30 per cent.

Aquesta llei obliga els venedors a comunicar les “transaccions sospitoses”. Ho és aquella venda d’una quantitat desproporcionada de l’ingredient perillós o que sigui pretesa per algú que no sigui professional registrat de la pintura o neteja d’edificis.

Segons les declaracions de testimonis que formen part del sumari del 17-A, les compres les van fer Hichamy i Aalla donant noms i números de telèfon inventats, fins i tot aportant un NIE (document d’identitat d’estranger) que no era seu. Els el va deixar Saiz Ben Iazza, un jove carnisser marroquí de Vinaròs ara a presó per col·laborar amb la cèl·lula. A Tortosa, per exemple, Hichamy ensenyava el carnet d’Iazza sense que els venedors comprovessin si la foto corresponia.

En el cas de Barcelona, la venda no va ser tampoc normal. Hichamy va arribar a Audí Pintures en una moto. Darrere, a l’aparcament, l’esperaven altres terroristes a l’Audi negre d’Aalla. Els ocupants només en van sortir quan Hichamy va aconseguir cinc garrafes d’acetona que prèviament havia demanat per telèfon, i els va fer un senyal perquè les carreguessin al cotxe.

Norma difusa

Fonts policials no s’estranyen de la relaxació amb què es van vendre aquests productes perillosos a Catalunya i Castelló. La llei era, de fet, difusa quant a, per exemple, quina quantitat de producte s’ha de considerar “transacció sospitosa” i fins a quin punt s’havia de comunicar.

“A nosaltres mai se’ns va explicar”, assegura David Tona, dependent de Pintures Vic, un dels establiments visitats pels terroristes. Ell els va servir set garrafes de 25 litres d’acetona cada una. “Sí que ens va semblar una mica estrany –admet Tona–, perquè era un noi jove i molta quantitat”. 

A nombroses drogueries i botigues de pintura, segons ha pogut comprovar EL PERIÓDICO, a l’hora de vendre productes com aquest els preocupa més l’“informe de transport” de mercaderies perilloses que la quantitat comprada o la identitat del comprador.

La relaxació en el control d’aquestes substàncies fa que el cas del 17-A amb el de l’11-M s’assemblin. Per a la matança gihadista de Madrid, els assassins es van aprofitar de la falta de vigilància sobre la dinamita de Mina Conchita, a Astúries.

Un veterà de la lluita antiterrorista de la Guàrdia Civil a Euskadi recorda que la falta de control ve de lluny: “En els 90, quan a Espanya es va endurir l’accés als ingredients de l’amonal i a l’amosal, que utilitzava ETA, a França, tot just passar la frontera, era encara molt fàcil fer-se amb nitrat d’amoni, alumini o fins i tot Pentrita”, relata.

Després dels atemptats del 17-A, el Govern va accelerar els tràmits per disposar d’una Llei de Precursors d’Explosius”. És la llei 8/2017. 

Notícies relacionades

Els terroristes de Ripoll tenien 100 quilos d'explosiu TATP preparats per atemptar a Barcelona

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Des d’aleshores, tots els venedors d’aigua oxigenada forta, acetona i altres substàncies perilloses han de comunicar el CITCO !qualsevol transacció o intent de transacció” en no més de 48 hores. És transacció sospitosa si el comprador “no indica amb claredat la utilització prevista de la substància”, intenta adquirir una “quantitat inusual”, insisteix a pagar en efectiu o “és reticent a aportar proves de la seva identitat”. No comunicar-ho es castiga amb multes de fins a 60.000 euros, si bé la llei continua sense aclarir quant és una “quantitat inusual”.

Aquesta llei es va publicar en el BOE el 8 de novembre del 2017, dos mesos i 21 dies després dels atemptats de Barcelona i Cambrils.