BCN homenatja les víctimes del 17-A sense gaires distraccions polítiques

Barcelona ha retut homenatge a les víctimes dels atemptats del 17-A. Aquest era l’objectiu i el temor era que la conjuntura política ho impedís. Finalment l’acte institucional de la plaça de Catalunya, amb la presència dels Reis, el Govern central i el Govern, s’ha celebrat amb l’emoció i el respecte esperable. Tan sols els crits d’un reduït grup, que ha llançat visques al Rei i a Espanya, han trencat en alguna ocasió el clima, la qual cosa ha forçat la majoria a fer-los callar. Sense èxit. Només al final, quan l’acte ha finalitzat s’ha escoltat el crit que ha definit la resposta ciutadana de fa un any: “No tenim por”.

La plaça no estava atapeïda. Ha presentat un bon aspecte, però la multitud s’ha situat de manera esponjada, lluny de les estretors del minut de silenci celebrat el 18 d’agost de l’any passat, el dia després de la matança.

L’acte institucional, que ha començat cap a les 10.30 hores amb 'El cant dels ocells', de Pau Casals, ha comptat amb la presència d’algunes de les víctimes, a primera fila, i amb les autoritats en segon pla, drets. S’ha de destacar la presència dels presidents del Congrés (Ana Pastor) i del Senat (Pío García Escudero). No tant per la seva presència per si mateix, tot i que no sigui comú veure’ls a Barcelona junts en un acte oficial, sinó perquè, juntament amb Pedro Sánchez, han establert una barrera protocol·lària de separació entre Felip VI i el president Quim Torra.

Homenatge musical

Notícies relacionades

El Suprem condemna a dos anys d’inhabilitació el fiscal general per revelació de dades reservades

L’advocat de Jordi Pujol sol·licita que l’expresident no sigui jutjat en base als informes mèdics

L’homenatge, conduït per la periodista Gemma Nierga, ha consistit en la interpretació d’‘El cant dels ocells’, la lectura en vuit idiomes –els que parlen les víctimes dels atemptats– d’un fragment del poema ‘Devocions sobre situacions inesperades’, de John Donne, a càrrec de vuit joves que professen diferents religions i la interpretació de les cançons ‘Somewhere under de rainbow’. ‘Hallellujah’, ‘Imagine’ i ‘Qualsevol nit pot sortir el sol’.

L’independentisme organitzat ha brillat per la seva absència. Com es va especular, les organitzacions secessionistes han optat per ‘fer un Tortosa’, és a dir, menystenir la presència del monarca. Tan sols la gran pancarta que, des d’un edifici de la plaça, deia que el Rei “no era benvingut als Països Catalans” ha recordat la polèmica de les últimes setmanes i la temptativa de boicot a la presència de Felip VI. En el centre de la plaça, i als voltants, s’han vist profusió de banderes i símbols ‘rojigualdos’.