Salaris

El Govern eleva la pujada salarial per als funcionaris fins a l’11% per al 2025-2028

CCOO i UGT valoren l’esforç de l’Executiu i estudiaran la proposta, mentre que CSIF la continua veient insuficient i en demana una de nova

El Govern eleva la pujada salarial per als funcionaris fins a l’11% per al 2025-2028

E.D.

4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Ministeri de Funció Pública ha elevat a l’11% la seva oferta de pujada salarial per als funcionaris en el període 2025-2028, després que els sindicats CCOO, UGT i CSIF rebutgessin una primera oferta del 10%, segons han informat fonts sindicals.

La nova proposta, que des del Ministeri han considerat «inamovible», no ha convençut CSIF, que la continua veient «insuficient» i ha demanat al Ministeri que presenti una nova oferta. Per la seva banda, UGT i CCOO han valorat l’esforç del Govern i han dit que estudiaran l’oferta de l’11%.

Des de CSIF han assenyalat que Funció Pública ha traslladat als sindicats que «no hi ha pla b», per la qual cosa els ha emplaçat a valorar l’oferta dins de les seves organitzacions per decidir una resposta. De moment, s’ha convocat una nova trobada per a dilluns vinent, que apunta a ser la definitiva respecte al marc salarial de l’acord.

Aquest percentatge de l’11% proposat aquest dijous pel Ministeri es repartiria en els quatre anys del període 2025-2028, sense concretar la distribució per cada exercici, tot i que sí que ha insistit que les pujades no podran superar el 4% entre el 2025 i el 2026.

El sindicat de Miguel Borra remarca que el percentatge final podria ser de l’11,5% per l’efecte arrossegament de la comptabilitat al final de les pujades.

La nova proposta ha sigut traslladada als sindicats per la secretària d’Estat de Funció Pública, Consuelo Sánchez Naranjo, en el marc d’una nova reunió per continuar abordant el marc plurianual de relacions laborals i salarials dels més de tres milions d’empleats públics.

La trobada d’aquest dijous es va convocar després que CCOO, UGT i CSIF rebutgessin el dia d’ahir la primera oferta del Govern per considerar-la insuficient perquè els més de tres milions d’empleats públics recuperin i no perdin poder adquisitiu.

CSIF amenaça de mobilitzar-se si es manté el límit per al 2025-2026

Després de la reunió d’avui, CSIF ha valorat que l’oferta de pujada salarial s’hagi incrementat un punt, fins a l’11%, però creu que s’ha de posar l’accent en la pujada del 2025 i 2026 per seguretat jurídica, davant la possibilitat que hi hagi un canvi de govern d’aquí al 2028. «Si es manté el 4% per als dos primers anys haurem de tornar als carrers», ha advertit el sindicat.

Segons l’opinió de CSIF, l’oferta continua sent «insuficient» perquè «condemna» els empleats públics a continuar perdent poder adquisitiu, que s’acumula al perdut des de les retallades del 2010.

«Per a CSIF la pujada salarial és un bloc fonamental i negociarem fins a l’últim minut. Pensem que encara hi ha marge per a la negociació i emplacem el Govern a presentar una nova oferta dilluns», afirma el sindicat.

CSIF és conscient que l’acord també inclou blocs de mesures laborals, però entén que la pujada salarial és un aspecte fonamental i negociarà aquesta matèria «fins a l’últim segon».

CCOO i UGT reprendran la nova oferta

Per la seva banda, la secretària general d’UGT Serveis Públics, Isabel Araque, ha indicat que al sindicat li «podria valer» la xifra que el Govern ha posat avui a sobre de la taula, tot i que ha recalcat que el sindicat estudiarà la proposta en una reunió interna del seu Consell convocada per avui.

«Per a nosaltres aquest 11%, que amb els lliscaments d’actualització de taula seria un 11,5%, l’hem d’analitzar, perquè a més per a nosaltres és fonamental carregar el màxim possible de pujada fixa l’any 2027», ha exposat Araque.

Segons ha detallat la sindicalista, la proposta del Govern implicaria un 5% de pujada fixa, sense variable de cap tipus, el gener de l’any 2027, cosa que implicaria que «en pràcticament 13 mesos, els salaris dels empleats i empleades públiques pujarien un 9%».

Junt amb aquesta millora salarial, Araque ha valorat les altres propostes de Funció Pública per a la millora laboral dels treballadors públics, com la promoció interna, l’eliminació de la taxa de reposició d’efectius, el compromís d’abordar la insularitat, territorialització o indemnització per servei o formació en digitalització i intel·ligència artificial.

Per la seva banda, l’Àrea Pública de CCOO ha valorat l’esforç del Govern i ha apuntat que «és el moment d’estudiar amb deteniment aquesta oferta i donar una resposta responsable que permeti desbloquejar la congelació salarial que, de facto, pateixen les persones treballadores de l’àmbit públic».

CCOO ha indicat a més que en la reunió de dilluns, a més d’abordar la proposta salarial, es posaran sobre la taula altres assumptes que afecten l’ocupació pública, com millores en els serveis públics, en l’ocupació, en els processos selectius, tant dels d’accés com de promoció interna, en l’atenció a la ciutadania, en la igualtat i no discriminació, en salut laboral, benestar i prevenció de riscos laborals, en la capacitació professional i en l’adaptació a les noves tecnologies.

Notícies relacionades

«Per poder arribar a un acord, a més, és imprescindible que el Govern es comprometi al compliment dels capítols pendents d’execució de l’Acord Marc per a una Administració del Segle XXI, com desbloquejar i recuperar la jubilació parcial, la plena implantació de la jornada de 35 hores i la classificació professional de tècnic superiors i de grau mitjà, entre altres assumptes», defensa CCOO.

L’últim acord salarial entre el Govern i els sindicats va ser vigent entre 2022-2024, i contemplava pujades retributives amb una part fixa i variable. Aquest pacte va permetre elevar els sous dels funcionaris en aquest període entorn d’un 10% (quan es va firmar, la tardor del 2022, la inflació era llavors en un 10%), cosa que va implicar una despesa pròxima als 13.000 milions d’euros.

Temes:

Salaris