Míriam Nogueras: «Veig abans eleccions a Espanya que a Catalunya

Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) és la nova vicepresidenta del PDECat. Diputada en el Congrés, candidata al’alcaldia de Mataró, i fidel a l’expresident Carles Puigdemont, Nogueras admet la necessitat de coordinació al si de l’independentisme i adverteix a Pedro Sánchez que abans s’anticiparan les eleccions espanyoles que les catalanes.

–L’expresident Puigdemont ha dit que el període de gràcia

–Això depèn del Govern del PSOE. En política hi ha 100 dies de gràcia, hi està arribant. Ara té dues opcions: continuar sent la imatge del Govern del PP, que és el que veiem que està passant fins ara, o començar a exercir de Govern del segle XXI, demòcrata, modern i que sap encarar els conflictes.

–Si el Govern no fa una proposta política, ¿vostès deixaran de recolzar-lo?

–A qui menys beneficia que no hi hagi proposta és al Govern. És un Govern feble. Ha de ser conscient que té uns deutes amb els partits, no només els independentistes sinó Podem. Tots apostem per la moció de censura perquè desitgem que canviïn moltes coses a l’Estat. I el que el PSOE ha de demostrar és que les pot canviar.

–¿I entre les propostes que ha de fer el Govern, hi hauria una intervenció sobre la fiscalia respecte als presos?

–Quan em diuen que la justícia espanyola és independent em venen ganes de riure. I com que no ho és, doncs sí, ells tenen eines que com a oposició no tenien. Poden fer moltes coses, que les facin.

–¿Què ha de posar sobre la taula el Govern exactament?

–El referèndum. El Govern de l’Estat ha de trobar una solució i si passa per tornar al moment en què el Govern del PP va entrar [votar un nou Estatut], no em sembla adequada en el segle XXI. No demanem res extravagant.

–¿Veu la possibilitat d’unes eleccions catalanes

–Jo ara no, veig més unes eleccions anticipades a Espanya, perquè el Govern de Sánchez deixi perdre els recolzaments. Ja no depèn de nosaltres, és el Govern qui té la pilota sobre la seva teulada. Necessiten fer algun pas diferent del del Govern del PP.

–El sobiranisme afirma que el període de gràcia s’acaba, que no s’acceptarà una condemna en el judici de l’1-O... però els precedents ens indiquen que no s’han executat les promeses d’unilateralitat. Per tant, ¿quina és l’amenaça que es pot esgrimir des de l’independentisme?

–La força més gran que tenim és la coordinació estratègica.

–¿Però per plantejar què?

–Per plantejar-ho tot. Crec que des de l’independentisme s’està començant a aglutinar tots aquests actors i començant a fer acostaments. Tots som conscients que per continuar forts i aprofitar la força que tenim, hem de coordinar-nos de forma estratègica.

–La impressió és que com a mínim hi ha dues estratègies: la d’ERC, d’esgotar la legislatura i ampliar la base social, i la de Puigdemont i el nou PDECat de mantenir la tensió i si és necessari anar a eleccions i amenaçar de saltar la tanca...

–No crec que hi hagi dues estratègies definides, tots volem la independència demà a les vuit abans que demà passat.

–¿Però com?

–Fa falta una coordinació. Tots creiem que hi ha d’haver unitat estratègica, com deia [el vicepresident del Govern] Pere Aragonès. Quan som conscients que fa falta això és que no hi ha cap estratègia gaire definida.

–Quan hi hagi eleccions municipals o autonòmiques, ¿confia que ERC se subsumirà en la Crida 

–Jo no sé com es presentarà la Crida.

–Ferran Mascarell ha parlat del reflex electoral de la Crida, i en el manifest fundacional es parla de presentar-se als comicis.

–Però no diu com, si com a partit, eina política o com a paraigua... Estem a l’expectativa de saber com es presenta.

–El PDECat continuarà viu passi el que passi amb la Crida?

–És clar. Els partits han de continuar vius.

–¿Què li sembla que una candidatura d’associats de base obtingués gairebé el 30% de vots del congrés del PDECat, amb un missatge crític amb els pactes de despatx i demanant votacions en primàries? ¿Fa autocrítica del congrés del partit?

–És clar que sí. Van ser molt valents al fer la llista. El primer que vam fer va ser posar-nos a la seva disposició i col·laborant tots.

–¿Es va pactar massa en despatxos, en el congrés del PDECat?

–Bàsicament hi va haver el pacte de Lledoners, que és una presó.

–¿En què consistia el pacte?

–En la unitat, que el que féssim ho féssim junts perquè la força que tenim és, amb tots els matisos, ser capaços d’anar a una. Ens fa falta un partit fort.

–Unitat sense la fins aleshores coordinadora general, Marta Pascal...

–Va decidir ella no ser a la direcció.

–¿Per què va perdre Puigdemont la confiança

–No sé si la va perdre o no...

–És el que va dir ella.

–Puigdemont ha dit que no era veritat.

Notícies relacionades

Puigdemont pren el control d'un PDECat fracturat

La nova línia del PDECat posa en risc l'estabilitat del Govern

–¿I vostè què creu?

–Que no hem d’entrar en temes que són de dues persones... tot és tan bèstia... Aquest congrés no anava de noms sinó d’alguna cosa molt més enllà. Ha anat molt bé perquè ha entrat en la direcció gent de sensibilitats diferents.