LA CRUÏLLA POSTCONVERGENT

Puigdemont pren el control d'un PDECat fracturat

Máxima tensió entre els fidels a l'expresident i l'entorn de Pascal malgrat la llista conjunta

La candidatura de les bases en protesta contra els «pactes de despatx» i aconsegueix gairebé el 30% de vots

Puigdemont pren el control d'un PDECat fracturat
Puigdemont pren el control d'un PDECat fracturat

/

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal

“El partit està trencat”. Aquesta és una de les afirmacions que resumeix el succeït aquest cap de setmana en l’assemblea del PDECat: un partit en mans de l’‘expresident’ Carles Puigdemont que el vol subsumir en la Crida Nacional per la República. Però ara com ara, un partit trencat i ple de desconfiances després d’una descarnada guerra pel poder. Un partit sense gairebé projecte estratègic a la vista, més enllà del de la dissolució en pocs mesos.

Les votacions finals, després d’una nova jornada de tensió entre sectors, han certificat la victòria de la candidatura conjunta i de compromís entre fidels a la defenestrada Marta Pascal i a Puigdemont. Una victòria amarga del 65,2% amb un notable vot de càstig de la militància de base al succeït aquest cap de setmana, una protesta contra els “pactes de despatx” que ha aconseguit gairebé un 30% de vots favorables a una llista sense noms propis i que exigia simplement eleccions primàries, llistes obertes i transparència.

Així doncs, la imatge d’unitat que s’ha volgut transmetre durant la jornada de clausura (amb invocacions reiterades a la cohesió per part del nou president del partit, David Bonvehí, o l’expresidentArtur Mas, entre d’altres) és un pur miratge. La prova d’això és la divisió que s’ha viscut en les votacions de les ponències política i organitzativa en qüestions clau com les incompatibilitats de càrrecs o el full de ruta cap a la independència.

Conversa Puigdemont-Bonvehí

El que havia de ser una jornada de calma per certificar la victòria de Puigdemont sobre Pascal, s’ha convertit en una nova batalla campal. Tot començava quan els partidaris de Pascal aconseguien imposar-se als crítics i impedir que es relaxés en excés el règim d’incompatiblitats. En el plenari de l’assemblea –sempre a porta tancada, com gairebé tot el conclave del cap de setmana– els delegats tombaven la intenció dels crítics que els consellersMiquel Buch i Damià Calvet poguessin compatibilitzar el seu càrrec institucional amb la pertinença a la nova executiva. El resultat de la votació era de 473 vots contraris davant 286 partidaris de donar carta blanca als consellers. En canvi, les incompatiblitats sí que es relaxaven per a un rang institucional menor, de tal manera que un alcalde i diputat pot compaginar també responsabilitats en el partit.

La victòria davant els díscols ha elevat la moral dels ‘pascalistas’. I en paraules dels fidels a Puigdemont, a partir d’aquell moment es va encarir el preu de la candidatura unitària. Tant és així que la cúpula sortint amenaçava de presentar-se amb o sense l’aval dels ‘puigdemontistes’. Una conversa entre l’expresident i David Bonvehí –nou president del partit– ha desencallat la situació. Puigdemont li ha donat marge al nou president del PDECat per confeccionar la seva executiva i aquest ha elaborat una direcció amb un cert equilibri intern.

La direcció, element secundari

Una altra victòria parcial de Pascal després d’haver llançat la tovallola dissabte ha tingut un contingut més polític. Per nou vots de diferència, s’ha rebutjat un text dels crítics que reclamava fer efectiva la república catalana de manera “immediata”. Una proposta que va vèncer en assemblees com la del Baix Llobregat fa uns dies, però que aquest diumenge no ha prosperat. Finalment el PDECat advoca per fer efectiva la república “com més aviatmillor”.

En canvi, sí que prosperava una esmena dels crítics a favor de reintroduir el concepte d’“unilateralitat” als estatuts del partit. Una i una altra decision mostren un partit dividit entre els partidaris d’una sobirania gradualista i els que, en línia amb les tesis de Puigdemont, estan per mantenir la confrontació amb l’Estat.

En aquest clima de divisió, Bonvehí articulava una llista de 29 noms amb presència dels actuals dirigents, tret de Pascal, i amb fidels a Puigdemont. Tot sempre en converses de despatx i la influència dels exconsellers presos. Una cosa que ha irritat bona part de les bases: “S’han passat amb la dictadura i el xantatge”, protestava una associada a mig matí. Aquest enuig es va traduir en la presentació d’una llista promoguda per les bases i amb un únic punt programàtic: exigir llistes obertes.

Contra tot pronòstic, la votació dels associats ha donat a aquesta llista alternativa gairebé un 30% de vots. Ja com a preisdente del partit, Bonvehí tancava el conclave amb un discurs en el qual admetia sense embuts la mala imatge que s’havia donat: “Hi ha hagut coses que no hem fet bé. Els partits han de canviar en el futur, les eines han de canviar perquè no ens trobem en situacions com la viscuda aquests dies”.

Pressió en favor de la Crida

La pressió per treure pes específic al partit ha sigut constant durant tot el congrés i un dels elements clau, a part de la pressió de Puigdemont, ha sigut el paper delsdirigents presos. En la clausura, la filla de Jordi Turull ha llegit una carta en la qual el seu pare, al costat de Josep Rull i Joaquim Forn, reiteren l’aposta per la Crida i per la unitat: “Tenim l’obligació de liderar i el mandat moral de demanar-vos unitat. No sortir de l’assemblea sense cohesió seria un error gravíssim”, han afegit.

Notícies relacionades

Els presos reclamaven una unitat que a aquella hora ja era evident que no existia en el si del partit. També l’expresidentArtur Mas alertava que “la desunió és el verí que pot liquidar la sobirania”. Un Mas, per cert, que llançava una capa a Pascal una vegada ja defenestrada: “No van ser gent obedient, però van ser gent lleial al Govern, al president i a la majoria parlamentària”.

Malgrat el missatge dels presos i de Mas per la unitat, el resultat del congrés deixa molts interrogants i ferides obertes. Interrogants com el paper dels diputats del partit a Madrid.  Quant a les ferides, queda per veure com conviuen uns i altres en la nova executiva. Amb tot, sense Pascal no hi haurà qui faci ombra a l’únic líder, Puigdemont. Si la seva estratègia de liquidació de la postconvergència és encertada només ho diran les pròximes eleccions.