Batet defensa que els catalans votin un acord polític «amb un consens ampli»

La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, considera que la solució al conflicte polític a Catalunya passa per aconseguir un acord polític “amb un consens ampli” que representi “un 80% o un 100%” de la societat catalana, i “aquest acord és el que s’hauria de sotmetre a votació”.

“El nostre marc constitucional no permet la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”, una “limitació legal evident i clara”, ha remarcat la ministra en una entrevista que publica ‘La Vanguardia’. A la pregunta de si la influència de Carles Puigdemont en el PDeCAT dificulta la interlocució en el Congrés, Batet ha assegurat que l’assemblea d’aquesta formació “deixa veure una tendència, segurament universal, a optar per les opcions menys centrades, menys moderades i més radicals”.

La importància de la reunió Sánchez-Torra

Respecte a si l’estratègia de Puigdemont interfereix en la relació entre els dos governs, la titular de Política Territorial ha assegurat que la reunió entre el president del Govern, Pedro Sánchez, i el del Govern, Quim Torra, va ser “important” i que ara s’ha de continuar “aprofundint en aquesta normalitat institucional” amb la Comissió Bilateral del pròxim 1 d’agost.

Notícies relacionades

Casado, sobre l'Estatut: «Mai s'hauria d'haver aprovat»

Tardà defensa tornar a la «desobediència» si l'Estat no accepta un referèndum pactat

“Espero que la Generalitat respongui a la defensa delsinteressos de tota la ciutadania i no abandoni les seves responsabilitats”, ha declarat la ministra Batet, que ha assegurat que de la Comissió Bilateral de dimecres vinent “poden sortir elements positius, com donar continuïtat als treballs en les comissions mixtes previstes en el mateix Estatut i crear grups de treball per tirar endavant acords que poden fructificar els propers mesos”, i confia que futures comissions bilaterals “serveixin per tancar acords”.

Sobre els polítics sobiranistes empresonats, Batet ha comentat que “cal distingir molt clarament les competències dels poders executius que representem”, i ha apuntat que “no té sentit que abordem constantment qüestions que no són dins de l’esfera de les nostres competències i sobre les quals no podem avançar en res”.