Anar al contingut

RELLEU A LES FILES POSTCONVERGENTS

Puigdemont sotmet el PDECat i defenestra Pascal

Els fidels a l'expresident forcen la dimissió de la fins ara coordinadora

El partit s'integra a la Crida i aposta per la independència immediata

Fidel Masreal

Puigdemont sotmet el PDECat i defenestra Pascal

Poques vegades s’ha vist en política un acte de defenestració tan greu com el viscut aquest dissabte al si de l’espai postconvergent. L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha consumat la decapitació d’una de les poques persones que li plantaven cara i qüestionaven les seves exigències en el PDECat: Marta Pascal. Una jove política que es va trobar fa dos anys gairebé de retruc amb el lideratge d’una nau amb greus problemes de deteriorament i que ha patit durant aquest període els atacs interns de les famílies que van quedar fora del poder en el conclave del 2016. Des d’aquest dissabte, l’expresident, a través dels seus fidels, controla ja aquesta nau i ho fa amb un únic objectiu: liquidar-la i supeditar-la al seu nou projecte de confluència independentista: la Crida Nacional per la República.

A mitja tarda, després d’un dia d’intenses negociacions en què Pascal es resistia a cedir, finalment la fins ara coordinadora general llançava la tovallola. Ho feia després de saber que el cap visible dels crítics ‘puigdemontistes’ i alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, també renunciava a estar en la nova executiva que aquest diumenge ratificarà l’assemblea. I després de saber que prosperava un text dels crítics a favor d’integrar el partit a la Crida sense matisos. 

Sense la confiança de Puigdemont

Pascal compareixia breument –sense acceptar preguntes i després de rebre una ovació de desenes d’associats als passadissos del conclave– i no es mossegava la llengua: “No pot ser que la coordinadora general no tingui la confiança del president Puigdemont. I jo no la tinc, com és evident, com s’ha vist i com és obvi”. Pascal defensava la seva gestió en temps difícils, “orgullosa” de la tasca realitzada, i anunciava que havia demanat al seu número dos, David Bonvehí, i a la resta del seu equip, que es mantinguessin en la nova direcció: “Per continuar construint el partit en què creiem”. Una manera, potser, de dir que es donarà batalla interna per no diluir el PDECat en la Crida.

Després d’aquest anunci, va quedar aclarida la confecció d’una nova direcció ampliada, en la qual Bonvehí ocuparà la presidència del partit i la diputada en el Congrés –i fidel a Puigdemont– Míriam Nogueras en serà la vicepresidenta. La resta és una combinació de representants de les diferents famílies del partit, però sense un cap visible que faci ombra a Puigdemont.

Poc abans d’aquesta compareixença de Pascal, els crítics guanyaven una significativa batalla. En la ponència política s’incloïa gairebé per unanimitat la decisió de cridar els associats a integrar-se la Crida Nacional per la República que promou Puigdemont. A més, es crearà una comissió per modelar aquest procés de confluència. I es decidia que qualsevol acord d’aquesta comissió haurà de ser ratificat per tots els associats.

L’encarregat de defensar aquesta proposta –que només va comptar amb una abstenció– va ser un altre home de confiança de Puigdemont, l’alcalde de Valls, Albert Batet. Durant tot el dia, la cúpula sortint va provar d’aconseguir un pacte integrador amb Pascal de coordinadora. Va ser una tasca impossible, els llaços estaven més que trencats. L’enuig entre els fidels a la fins ara coordinadora era evident. “Ha sigut molt cruel”, es lamentaven.

Una batalla personal

En el rerefons del debat, qüestions d’índole no tant política com fins i tot personal, com admeten alguns dirigents. Tot això en el context d’un espai polític, la postconvergència, que en pocs anys ha canviat en diverses ocasions de nom (Junts per CatalunyaDemocràcia i LlibertatPartit DemòcrataPDECat...) i la direcció, encapçalada per Pascal, del qual ha estat sempre en dubte per un sector del partit que va perdre el conclave fundacional, i en la qual les incompatibilitats han provocat entrades i sortides de dirigents de la cúpula.

La relació entre Pascal i Puigdemont ha sigut distant i discrepant en qüestions estratègiques com el ritme de navegació sobiranista (Pascal apostava per una fase de possibilisme; Puigdemont vol “construir república” i els seus fidels han introduït en les ponències la consecució “immediata” de la independència) o la votació de la moció de censura contra Mariano Rajoy al Congrés.

La gran incògnita ara és si la fractura evident en el PDECat es reflectirà en el si de la nova direcció o, com pretenen els fidels a Puigdemont, tot s’encaminarà a un procés de dissolució al si de la Crida sense ningú que com Pascal qüestioni l’expresident.