El Govern admet que no té un pla concret per aconseguir la independència

Una vegada superats els esculls que impedien que el Govern es posés en marxa, les formacions que l’integren busquen ara com canviar el guió gradualment. La legislatura passada va acabar de manera abrupta, amb una declaració d’independència fallida i una destitució per decret de tot l’Executiu català, i a més Junts per Catalunya va triomfar en les últimes eleccions i va prometre perseverar en el xoc amb l’Estat. Però el cert és que dimarts la portaveu de la Generalitat va admetre que no tenen un “full de ruta” concret per arribar a la independència, ni s’han posat cap termini. El pla és ara més aviat esperar el desenvolupament dels esdeveniments i buscar la “finestra d’oportunitat”.

Després de la reunió de l’Executiu català, Elsa Artadi va fer malabarismes per mantenir unacerta tensió dialèctica que satisfaci la massa de votants independentistes i, alhora, deixar clar que la situació és diferent a la de la legislatura que va acabar amb Carles Puigdemont esfumant-se a l’estranger amb mig Govern i amb l’altre meig empresonat.

D’una banda, Artadi va assegurar que el Govern no s’oblidarà del referèndum de l’1 d’octubre, i que no "girarà full" d’aquells dies, com li va demanar aquest mateix dimarts el president del Govern, Pedro Sánchez.

"Suposem que no està demanant que dos milions de persones oblidin que van votar, oblidin la violència o que els catalans han d’abandonar el dret a l’autodeterminació", va dir. Però alhora no va voler portar més lluny el pols, a l’espera que el 9 de juliol Sánchez i el president de la Generalitat, Quim Torra, mantinguin la seva primera trobada oficial.

De fet, Artadi va suavitzar les declaracions de dilluns de Torra quant a la necessitat de "crear un altre 1-O". Segons ella, el president no es referia a organitzar un altre referèndum sense acord amb l’Estat, sinó a les "finestres d’oportunitat" que, va ssegurar, "sorgiran" durant aquesta legislatura i les següents per "fer passos endavant" en la "mobilització". En tot cas, va recordar que aquest Govern “intenta evitar els fulls de ruta i els terminis" respecte a la independència.

No obstant, l’Executiu català continua parlant de "restitució", malgrat que cap dels consellers actuals ho eren en l’etapa de Puigdemont. És en el segon nivell de l’administració en què el Govern pot treure una mica de pit. En aquest sentit, Artadi va anunciar que l’exsocialista Ferran Mascarell, cessat en virtut de l’aplicació del 155, serà de nou el delegat de la Generalitat a Madrid.

L’acomodament a la nova situació arriba també a ERC. I això que els republicans partien d’un discurs molt ben travat que els servia per a tot. Així, en els mesos previs a l’1-O no era estrany sentir Oriol Junqueras dir que la solució al conflicte català vindria de la mà d’una taula “multilateral” on no només s’asseuria l’Estat espanyol, sinó també la UE, ja que hi havia assumptes greus, com el deute del Regne d’Espanya, que li incumbien.

En aquest context, la unilateralitat era la palanca que havia de promoure la multilateralitat. En les setmanes prèvies al referèndum, amb tot, els mateixos republicans van anar posant més èmfasi en la primera part, la unilateralitat, que en la segona.

Passat el mes d’octubre, empresonat Junqueras, els republicans van tornar a reprendre el discurs del líder per a la campanya del 21-D. Però posant èmfasi en el diàleg o la solució acordada.

En aquest context arriba la conferència nacional d’ERC del pròxim cap de setmana, en què la direcció pretenia donar rang gairebé estatutari intern a aquest pas de rosca del pensament del líder empresonat.

Amb tot, les bases del partit, en concret les més mobilitzades per la independència immediata, van entendre com una espècie de traïció que la unilateralitat quedés si no elidida, sí despenjada. Per això van plantejar diverses esmenes a aquest capítol.

La direcció, tement l’efecte bola de neu, es va avenir a modular la seva ponència política i afegir que en cap cas “no es renuncia a la unilateralitat”.A més, com qui no vol la cosa, el líder dels republicans en llibertat, Pere Aragonés, ha anat assenyalant en els últimes dies que, d’una banda, no es renuncia que hi hagi una nova finestra d’oportunitat, un nou 1-O. Com a idea, sense cap concreció. I de l’altra,, que el diàleg entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha d’abordar, sí o sí, l’autodeterminació catalana si es pretén “resoldre el problema de fons”.

Notícies relacionades

Sánchez deixa clar a Torra que no permetrà cap altre 1-O

Pablo Iglesias: "Torra té clar que no és moment de vies unilaterals"

Gestos provocats per les veus de l’independentisme més ‘hiperventilat’ que han acusat, en les xarxes socials, ERC d’haver-se tornat “autonomista”.

JxCat i ERC ja saben que tindran la CUP vigilant els seus passos. Els antisistema promouen aquests dies una moció que recupera la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament el 2015 i va ser suspesa pel Tribunal Constitucional, informa Júlia Regué. “Cal fer un pas en la construcció de la república”, va dir el diputat Vidal Aragonés.