Sánchez deixa clar a Torra que no permetrà cap altre 1-O

Sense abandonar el to conciliador que fa servir des que va arribar a la Moncloa, traslladant que són "molts" els assumptes sobre els quals el Govern central i la Generalitat poden "parlar", Pedro Sánchez va deixar clar aquest dimarts a Quim Torra que no pensa permetre un nou referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Un dia després que el president defensés la necessitat de "crear un altre 1-O", el cap de l’Executiu va remarcar des de Berlín, on es va reunir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, que s’ha de “girar full” després de la convocatòria independentista.

"El Govern d’Espanya està disposat a dialogar i a normalitzar les relacions amb el Govern de Catalunya. En els marges de la Constitució podem parlar de moltes coses. Però el que va representar l’1 d’octubre és un full que cal girar i, a partir d’allà, tenir un to constructiu", va explicar Sánchez al costat de Merkel, amb qui es va reunir per abordar la política migratòria europea en vista del transcendental Consell Europeu de dijous i divendres.

A la Moncloa no concedeixen especial transcendència a les paraules del president, que dilluns va dir que calia"arribar a la independència i fer efectiva la república". Fonts de l’Executiu consideren que es tracta d’una declaració bàsicament retòrica i creuen poc probable que la Generalitat reediti la via unilateral. Els senyals que rep el Govern des de Catalunya van en un sentit diferent, una impressió que es va veure reforçada per les paraules de Pablo Iglesias, líder de Podem, que es va veure amb el president dilluns, poc abans que aquest advoqués per un nou 1 d’octubre. "Torra té clar que no és el moment de vies unilaterals", va dir Iglesias.

Tots els esforços de Sánchez i el seu Gabinet, segons les mateixes fonts, es dirigeixen a disminuir la tensió, com a pas previ a la trobada que el president mantindrà amb Torra el 9 de juliol. Els col·laboradors del líder socialista no descarten que la cita serveixi per activar iniciatives concretes, com el compromís d’evitar la contínua litigiositat amb el Tribunal Constitucional entre l’Executiu central i l’autonòmic. Però anticipen que el mer fet que els dos mandataris es trobin, després que les relacions entre l’Estat i el Govern es trenquessin arran del referèndum d’octubre, suposarà per si mateix un "pas important".

La fructífera cita amb Urkullu

La reunió amb Torra serà la segona de Sánchez dins de la seva ronda amb tots els presidents autonòmics. La primera va tenir lloc dilluns amb el ‘lehendakari’, Iñigo Urkullu. Va ser una trobada molt fructífera, segons les dues parts, en la qual es va parlar del’Espanya plurinacional, d’un possible canvi del model territorial i de l’acostament a Euskadi dels presos d’ETA. També es va acordar crear equips de treball bilaterals per abordar la cessió de 37 competències pendents recollides a l’Estatut de Gernika. Entre d’altres, la gestió de la Seguretat Social. A la Moncloa creuen que la cita servirà per mostrar a l’independentisme català que es pot avançar dins d’un clima de pacte, no de confrontació, com fins ara. "És molt important que es restableixin les relacions entre els diferents governs autonòmics i el central", va dir Sánchez a Berlín.

"Agraeixo el to, la disposició i l’actitud del ‘lehendakari’. El to constructiu pot facilitar les transferències", va continuar el president del Govern. L’intent de paral·lelisme amb la situació de Catalunya va ser evident.

Així com s’ha mostrat partidari d’acostar els polítics presos a presons catalanes quan acabi la instrucció del jutge Pablo Llarena, una cosa per a la qual se suposa que falta poc, Sánchez també advoca perquè els reus d’ETA siguin traslladats a presons d’Euskadi. Aquest dimarts, al costat de Merkel, ho va dir amb claredat. "ETA va desaparèixer, la democràcia va derrotar ETA. La política penitenciària ha de ser revisada. La realitat és completament diferent", va explicar el president del Govern, que també va reclamar que "aquest no sigui un assumpte de divisió quan la democràcia va derrotar ETA". La seva petició no va ser atesa. Tant el PP com Cs van criticar Sánchez per haver atorgat "privilegis" a la banda terrorista. 

Sobre la cita amb la cancellera va planejar, finalment, la situació de l’expresident, Carles Puigdemont, que es segueix a Alemanya, pendent de la sol·licitud d’extradició espanyola. Merkel va abordar la qüestió amb absoluta normalitat, rebutjant la visió que l’independentisme intenta traslladar sobre Espanya. "Com que els dos països som estats de Dret –va dir–, no ens incomoda en absolut".  

La política migratòria

Aquesta és la tercera visita internacional de Sánchez com a president del Govern, després de la seva trobada dissabte a París amb el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, i la cimera informal celebrada l’endemà per diversos estats membres de la UE a Brussel·les. Totes les reunions han tingut la immigració com a principal assumpte, gairebé l’únic, un problema en el qual Espanya es va col·locar al centre del debat amb la decisió de l’Executiu d’acollir el barco 'Aquarius', amb més de 600 persones a bord, la immensa majoria subsaharians, que Itàlia no deixava atracar als seus ports.

Sánchez es troba aquí alineat amb França i Alemanya, que aquest dijous defensaran en el Consell Europeu la necessitat de blindar les fronteres exteriors ampliant el control per part de Frontex (l’agència comunitària destinada a aquestes funcions), arribar a més acords amb tercers països i crear centres on retenir els immigrants i estudiar les seves sol·licituds d’asil.

Sánchez i Merkel han exhibit la seva sintonia. Tots dos són partidaris que els estats amb més relació amb els països d’origen dels immigrants (com el cas d’Espanya amb el Marroc) puguin negociar amb aquests mateixos països en nom de tota la UE. "És una idea excel·lent", va dir el cap de l’Executiu. La cancellera també va defensar que Espanya rebi més ajuts europeus per gestionar l’onada d’immigrants, com abans va passar amb Grècia.

El complicat escenari alemany

Notícies relacionades

Macron i Sánchez proposen "centres tancats" per a migrants que arribin a Europa

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El líder socialista pot abordar el problema des d’una posició de tranquil·litat. La iniciativa sobre l’'Aquarius' ha estat ben acollida per la societat espanyola. A Merkel li passa el contrari. La cancellera alemanya passa un dels seus moments més delicats, després de l’ultimàtum dels conservadors bavaresos de la CSU, que formen part del seu Govern i són partidaris de solucions dràstiques a l’estil d’Itàlia. La CSU ha donat a Merkel dues setmanes de termini, que es compleixen a començaments de juliol, perquè pacti amb els socis de la UE fórmules més estrictes en el tema de la immigració.

En cas de no aconseguir-ho, el ministre de l’Interior, el bavarès Horst Seehofer, ha amenaçat de tancar les fronteres d’Alemanya, que en els dos últims anys va rebre prop d’un milió de sol·licituds d’asil. La iniciativa, si es porta a terme, suposaria la ruptura entre la CDU, el partit de Merkel, i la CSU, aliats des de fa dècades. "Espanya és molt conscient del debat que té l’opinió pública alemanya", va dir Sánchez.