AUDIÈNCIA NACIONAL

La fiscalia recorre la sentència d'Altsasu a l'entendre que sí que és terrorisme

El Ministeri Públic demanava per als vuit acusats penes d'entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó

GRAF4821  SAN FERNANDO DE HENARES  C A  DE MADRID   16 04 2018 - Juicio a los ocho acusados de agredir a dos guardias civiles y sus parejas en octubre de 2016 en la localidad navarra de Alsasua  unos hechos calificados de terrorismo por los que se enfrentan a una peticion fiscal de entre 12 y 62 anos de prision  celebrado hoy en la Audiencia Nacional de San Fernando de Henares  EFE Fernando Villar

GRAF4821 SAN FERNANDO DE HENARES C A DE MADRID 16 04 2018 - Juicio a los ocho acusados de agredir a dos guardias civiles y sus parejas en octubre de 2016 en la localidad navarra de Alsasua unos hechos calificados de terrorismo por los que se enfrentan a una peticion fiscal de entre 12 y 62 anos de prision celebrado hoy en la Audiencia Nacional de San Fernando de Henares EFE Fernando Villar / Fernando Villar (EFE)

1
Es llegeix en minuts
Europa Press

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha recorregut la sentència que condemna vuit joves d’Altsasu (Navarra) per l’agressió a dos guàrdies civils i les seves parelles el 15 d’octubre del 2016, a l’entendre que els fets sí que han de ser qualificats com a terrorisme, segons fonts jurídiques.

El Ministeri Públic demanava per als vuit acusats penes d’entre 12 anys i mig i 62 anys i mig de presó per delictes de lesions i amenaces terroristes, però finalment la Secció Primera de la Sala Penal els va condemnar entre 2 i 13 anys per atemptat a agents de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces.

Encara que els magistrats van imposar les penes més altes contemplades per als esmentats delictes, no creuen que hagin de ser penats pels delictes terroristes, perquè "no ha quedat plenament acreditada la finalitat terrorista de la seva acció i tampoc la seva vinculació o pertinença a ETA".

Notícies relacionades

El tribunal està d’acord amb la Fiscalia i les acusacions particulars i populars amb què l’agressió d’Altsasu no va ser una mera baralla de bar, però no estima que els condemnats "tinguessin la clara intenció i finalitat de dur a terme algun dels postulats que tingués la banda terrorista ETA ni que haguessin assumit en aquella època tals postulats".

"Per tant, no resulta provat que tinguessin intenció de subvertir l’ordre constitucional o alterar greument la pau pública o provocar el terror en la gent a la localitat d’Altsasu", explica la Sala en la seva sentència.