16 jul 2020

Anar al contingut

SENTÈNCIA

L'Audiència Nacional no veu terrorisme en l'agressió d'Altsasu

Condemna a penes d'entre 2 i 13 anys de presó els vuit acusats per atemptat a l'autoritat, lesions i amenaces

Castiga amb les penes més greus per a cada delicte al considerar que van actuar per la seva animadversió a la Guàrdia Civil

Ángeles Vázquez

La Secció Primera del Penal de l’Audiència Nacional no veu terrorisme en l’agressió soferta per dos guàrdies civils i les seves parelles a la localitat navarresa d’Altsasu  el 15 de març del 2016, però sí animadversió cap al cos per part dels vuit acusats, els quals ha condemnat a penes d’entre 2 i 13 anys de presó. El fiscal demanava penes de fins a 62 anys de presó per terrorisme.

El tribunal considera que van cometre delictes d’atemptat a agent de l’autoritat, lesions, desordres públics i amenaces, i els imposa les penes més greus previstes, però no creu que siguin terroristes, perquè no aprecia que existeixi ni la finalitat de subvertir l’ordre constitucional ni que se’ls pugui entendre membres d’una organització terrorista, perquè quan ETA va cessar la seva activitat armada eren menors d’edat.

La sentència afirma que Jokin Unamuno, condemnat a 12 anys, va iniciar la fustigació als agents i les seves xicotes, i el van secundar Ohian Arnanz (13 anys) i Jon Ander Cob (9 anys). A aquesta mateixa pena han sigut condemnats Julen Goicoetxea i Aratz Urrizola; a 12 ho han sigut Adur Ramírez, i a 13, Iñaki Abad, a qui, a més de per atemptat a l’autoritat i lesions, també es condemna per desordres públics. Ainara Urquijo ha sigut condemnada a dos anys de presó per amenaces i desordres públics.

El tribunal explica que els imposa les penes més greus perquè “no es pot permetre que al segle XXI i en un estat democràtic i de dret es privi unes persones per la seva condició de ser guàrdies civils de poder moure’s en llibertat per Altsasu". Aplica als acusats els agreujants d’abús de superioritat i d’odi, al considerar provat que van actuar per l’animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil.

Hauran d’indemnitzar el tinent amb 9.200 euros; al sergent, amb 3.750, i les seves parelles amb 6.100 a causa. La Sala ha fixat 45.000 euros més per a la xicota del tinent i 25.000 per a la del sergent per les seqüeles sofertes.

Més que una baralla de bar

La sentència relata que els dos guàrdies civils, acompanyats de les seves parelles, van anar al bar Koxka a prendre unes consumicions. Un d’ells, el tinent, al dirigir-se als banys, va ser interceptat per Ohian Arnanz, que el va increpar dient-lo “madero”. La tensió es va incrementar fins que van ser envoltats per un grup d’unes 25 persones que els cridaven perquè se n’anessin i expressions com “us matarem per ser guàrdies civils”, “fills de puta”, “pikoletos”, “cabrons” o “txakurras”. 

Davant dels cops i puntades de peu, els quatre van intentar sortir de l’establiment “fent-se una espècie de passadís”, i al creuar van ser agredits pels acusats i “per un altre nombre important d’individus que s’anaven congregant i que no han arribat a ser identificats totalment”.

La baralla va continuar al carrer fins que va arribar la Policia Foral de Navarra. La situació de crispació i violència va arribar a un nivell tan elevat que va haver d’aparèixer la Unitat d’Intervenció d’Antiavalots. El tinent romania immòbil a terra perquè una de les puntades de peu li va produir la ruptura de la tíbia i el peroné.

La sentència descriu com Urquijo, dirigint-se a la xicota del sergent i amb el dit en alt, en to intimidatori, va dir: “Això us ha passat per baixar al poble. Cada vegada que sortiu us passarà el mateix”.

No terrorisme

Després d’escoltar el testimoni de les quatre víctimes, que qualifica de “clar, rotund, contundent i coincident”, el tribunal conclou que ha quedat acreditat que aquella nit els acusats, no només eren conscients que el tinent i el sergent pertanyien a la Guàrdia Civil, sinó que van actuar guiats “per la seva clara animadversió i menyspreu cap a la Guàrdia Civil i per motius clarament ideològics intentant expulsar aquest estament de la localitat d’Altsasu”.

Ha quedat patent, segons la Sala, el sentiment contrari dels processats cap a la Guàrdia Civil com a institució, “ja que no s’entén que agredissin d’aquesta manera dos guàrdies civils i les seves parelles quan només feia un any un i vint dies l’altre que estaven treballant en aquella caserna”.

La Sala rebutja l’argument de les defenses que els fets jutjats van constituir “una baralla de bar o un petit incident o discussió”. Tant a l’interior del bar com a l’exterior, assenyala el tribunal, “l’actitud de brutalitat adoptada pels acusats, el fet que les víctimes no fossin auxiliades per cap persona en aquell moment (tan sols l’amo del bar Koska va sortir per veure si els fets havien estat dins o fora i oferir la seva jaqueta a un dels agredits), el clima de violència verbal d’insults, amenaces directes, etc...fins i tot després que arribés la Policia Foral a auxiliar els agredits, denota que no es va tractar d’un simple aldarull, o com es diu vulgarment, una baralla de bar”.