TEMPESTA AL REGNE CONSERVADOR

Joc de trons al PP

La dimissió de Rajoy com a líder del partit desencadena la batalla pel Tron de Ferro.

juego de tronos en el PP

juego de tronos en el PP

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué / Roger Pascual

El Tron de Ferro, la seu del poder del Rei (o Reina) dels Set Regnes, està buit. La precipitada renúncia de Mariano Rajoy a la presidència del PP, quatre dies després de ser desallotjat de la Moncloa, ha desencadenat la tempesta. Les grans cases s’aboquen a armar-se per la guerra que s’acosta i ultimen els seus exèrcits i flotes per prendre el poder a la seu de Génova. De la seva astúcia, i de la posició estratègica dels seus aliats, en depèn la seva victòria.

Mariano Rajoy: Robert Baratheon

La seva mort política (moció de censura i dimissió com a president del PP) és el desencadenant de la batalla pel seu tron, com passa després de la mort de Robert Baratheon. Malgrat que els seus crítics l’acusaven de no fer res i que només li interessava l’esport (a un el futbol a l’altre la caça), la veritat és que només ells havien pogut mantenir la unitat i els rivals a ratlla. I això que Esperanza Aguirre era més perillosa que tres dracs junts.  

José María Aznar: Rei de la Nit

L’hivern s’apropa i amb ell arriben els caminants blancs. Així ho ha fet Aznar, que ha propiciat la unió del PP després de la seva amenaça de fer caure el mur per "reconstruir" el centredreta. Encara que hagi perdut suports al partit i només l’acompanyin cadàvers polítics com María San Gil, l’ombra del seu bigoti continua gelant la sang a més d’un.

Alberto Núñez Feijóo: Jon Neu

El president de la Xunta afronta ara el mateix repte que el presumpte fill de Ned Stark quan va ser proclamat Rei al Nord. No només se l’impulsa a la coronació per la seva vàlua, enginy i agilitat, sinó per la seva capacitat de reunir simpaties de totes les famílies. Però... ¿s’arriscarà a deixar Galícia enmig de la seva legislatura per asseure’s al Tron de Ferro? Sap que el deure el crida i empunya amb discreció les seves armes per buscar aliances que apaivaguin la batalla que s’acosta. Té clar que el seu enemic comú ha de ser derrotat. S’apropa l’hivern.

María Dolores de Cospedal: Cersei Lannister

L’exministra de Defensa sempre està preparada per a la batalla. Ambiciosa com Cersei Lannister, porta mirant de reüll massa guerres pel poder. Sap que ara és el seu torn i no està disposada a deixar escapar tan fàcilment l’oportunitat d’accedir al tron. El pes de la seva llarga trajectòria li ofereix aliats rellevants i la seva capacitat de lideratge fa la resta. No hi ha molins ni dracs que l’acovardeixin.

Soraya Sáenz de Santamaría: Daenerys Targaryen

Ni Sáenz de Santamaría ni Daenerys Targaryen tenen un lloc al qual anomerar llar. Sense càrrec orgànic dins del PP, l’exvicepresidenta busca aliats lluint vigorosos dracs amb l’afany d’ocupar el tron. Sap que, sense un suport territorial propi, pot concentrar a la seva esquena un exèrcit d’enemics de Cersei-Cospedal, que fins i tot li facilitaran tota la seva flota per desbancar-la.

Ana Pastor Catelyn Stark

Reconeguda per la seva honorabilitat i per un profund amor a la seva família, fa tot el possible per mantenir les aigües calmades. Com Catelyn Stark, la presidenta del Congrés s’esforça a protegir el bé del partit i, si la seva postulació pot rebaixar la tensió, farà un pas endavant sense pensar-s’ho dues vegades.

Isabel Bonig: Yara Greyjoy

El PP valencià sembla mort i enterrat per la corrupció, que s’ha carregat Francisco Camps i Eduardo Zaplana. Però com els Greyjoy, sembla que adori la religió del Déu Ofegat i el seu lema "el que està mort mai morirà". Igual que Yara Greyjoy, Bonig vol dirigir el renaixement de les naus de Llevant des de les Illes del Ferro. Per alguna cosa a Bonig l’anomenen la dama de ferro, la Thatcher de la Vall d’Uixó.

Enric Millo: Petyr Baelish

Com Peter Baelish, Millo no venia de cap gran casa del PP i es va haver de fer a si mateix a base d’estratègia. Va abandonar les seves lleialtats a CiU quan els populars li van oferir un lloc i va acabar ascendint fins a portaveu parlamentari. Igual que el Tron de Ferro va acabar premiant Baelish amb el títol de lord, el de Gènova el va guardonar amb el de virrei de Catalunya.

Xavier García-Albiol: La Muntanya

Igual que La Muntanya és el més dur en el combat dels Set Regnes; tenir el discurs més sever de Catalunya li va valer a Albiol aconseguir el poder del PPC. Semblava que el 21-D havia estat la seva mort política però, com Gregor Clegane després de la batalla amb Oberyn Martell, continua viu i disposat a ser el fidel protector de Cospedal-Cersei.

José Manuel García Margallo: Pardal Suprem

Com el Pardal Suprem, sempre va anar per lliure (tant en el consell de ministres com fora), sent només fidel al seu propi credo. La seva aposta per la unió ecumènica del PP Ciutadans per a la "reedició" de la UCD  de moment té pocs creients. Després de glossar les virtuts de Feijóo i carregar contra els "apostòlics" 'sorayistes', ja ha dit que farà "tot el possible" per evitar que aquesta sigui portaveu del PP. I és que, com el Pardal Suprem, somia amb un passeig de la vergonya, encara que protagonitzat no per Cospedal-Cersei sinó per Daenerys-Soraya.

Javier Arenas: Oberyn Martell

Notícies relacionades

Els productors de 'Joc de Trons’ van triar Andalusia per ambientar el regne de Dorne, llar de la Casa Martell i el que està més al sud. Igual que a Oberyn Martell el mou la set de revenja contra els Lannister; Arenas  ja s’ha enfrontaten diverses vegades contra Cospedal (a la qual té unes especials ganes). L’han donat per mort més vegades que a Oberyn però, com deia un clàssic de videoclub dels 90, aquest mort està molt viu.

Alfonso Alonso: Jorah Mormont

El líder del PP d’Euskadi i exministre de Sanitat s’ha descartat i no presentarà la seva candidatura al congrés nacional. La seva admiració per la força i vigor de Daenerys-Soraya el portaria a jurar-li lleialtat i a prometre-li protecció. Però, malgrat haver estat sempre 'sorayista', demana ara una sola candidatura per trobar l’estabilitat als Set Regnes.