Marta Pascal: "En la moció de censura, els nostres vots són incompatibles amb els de Cs"

Marta Pascal (Vic, 1983), coordinadora general del PDECat, va aconseguir dissabte una victòria interna davant dels crítics, que buscaven posar en dubte el seu lideratge a l’assemblea que el partit celebrarà al juliol. Aquest conclave servirà al final per ampliar la direcció i per consagrar l’aposta per presentar-se com a Junts per Catalunya a les municipals de l’any que ve.

El Consell Nacional de dissabte es presentava transcendental. ¿Com en surt el partit? Molt reforçat, estic molt satisfeta. Teníem ganes d’abordar tot l’engranatge de l’assemblea del juliol, i no ho volíem fer abans que quedés una mica revelat el panorama polític. Al juliol hem de rellançar el projecte, i aquesta visió ha quedat consolidada. Abordem el futur amb molta unitat.

¿Queden resoltes les peticions del sector crític amb l’ampliació de la direcció? Sí. El plantejament és molt inclusiu amb aquestes veus, molt valuoses per a nosaltres. No volem un partit autocomplaent. Ampliar la direcció resol els desacords pendents del congrés de fa dos anys. 

¿Ha parlat amb Joan Ramon Casals, el possible candidat alternatiu al seu lideratge? Vam compartir grup parlamentari a JxSí. Hem parlat molt en el passat, i també aquests últims dies, i també continuarem parlant. Aquí fa falta tothom.

Els crítics no veuen la direcció actual prou pròxima a Carles Puigdemont. 

El dia que Puigdemont comunica que ell no serà candidat i que s’investirà Quim Torra, la direcció del partit estava amb ell a Berlín. Ens veiem sovint. Li agraeixo que vulgui escoltar sempre totes les opinions, i nosaltres sempre ho hem sabut. Sempre hi ha gent que malintencionadament diu que això és un desacord o que és una crítica, però no ho és. Hi ha una feina coordinada; el PDECat és el partit de Puigdemont.

Ara mateix, ¿la seva relació amb Puigdemont és bona? És molt bona.

¿Quins haurien de ser els eixos d’actuació del nou Govern? Hi ha una cosa fonamental: aixecar el 155. I també la intervenció econòmica prèvia. A més, hi ha d’haver una feina al voltant del fet que la gent que és a la presó i a l’exili pugui tornar; això ajudaria molt a desbloquejar la situació política. Puigdemont ha de liderar el flanc internacional. Volem un Govern que governi, que parli amb tothom, que treballi per als 7,5 milions de catalans. Que afronti els problemes polítics amb solucions polítiques: això només es resol asseient-se en una taula a parlar.

¿Està satisfeta amb el pes del PDECat al nou Govern? ¿Es mantindrà?

Molt. Ara hi ha una presència important de consellers del PDECat. Em consta que si hi ha modificacions seguirà en aquesta línia, i hi pot haver alguna sorpresa. Hem acordat amb Puigdemont i Torra que les persones que assumiran les conselleries també representaran el nostre espai polític. Els hem posat a disposició gent molt sòlida i amb molta experiència política.

¿El bloqueig actual s’hauria de resoldre nomenant un Govern dins de la legalitat? El Govern espanyol té al davant un acte degut i no l’està complint. Nosaltres no hi podem renunciar de cap manera. El Govern hi és per governar, per fer política, però no podem passar per alt el que els ciutadans van dir el 21-D.

En tot cas, ¿el final de l’aplicació del 155 és prioritari? Absolutament. I també és de justícia: és inaguantable una situació com aquesta. Es fa tot a la carta, a favor del que convé. El 155 no diu que no puguis deixar de publicar un decret per evitar que es nomenin consellers que no t’agraden.

¿Li va molestar que el Govern que va anunciar Torra fos tan poc paritari? La restitució va situar determinades persones, i el tema del gènere va quedar en segon pla. Evidentment, com a dona i ciutadana m’agrada que el Govern tingui la proporció d’homes i dones que reflecteixi millor la societat. Espero que això es pugui corregir. Ara bé: la restitució era necessària, perquè és un acte de justícia.

¿Quin preu té el suport del PDECat en la moció de censura de Pedro Sánchez? Ens vam presentar a les eleccions amb un decàleg el primer punt del qual era fer fora Rajoy. És el rostre de la repressió de l’1-O, del bloqueig polític, de la judicialització... Si s’ha d’escollir Sánchez, que s’ha dedicat a insultar el president, i un PSOE còmplice del 155, definiríem unes condicions si ens asseiem a parlar. Els nostres vots no són compatibles amb tot. Per exemple: no són compatibles amb Cs, que defensa un model d’Espanya ultranacionalista, d’un populisme extrem, que són partidaris d’ampliar el 155... Les nostres condicions seran fermes i fortes: no serem còmplices de mantenir Rajoy a la Moncloa, però tampoc d’algú que digui i faci el mateix. Per tant, 'wait and see'.

Però Sánchez està buscant el suport de Ciutadans, i fins i tot es planteja convocar eleccions per convèncer-los. Jo no veig els nostres vots al costat dels de Cs, ho dic amb contundència. Seria molt incoherent. Hem que veure què passa, però la inestabilitat política i institucional espanyola també es deriven de no haver sabut trobar les respostes oportunes als anhels dels ciutadans d’aquest país, que el que volien era votar i que majoritàriament s’han posicionat a favor que tingui un Estat. I això la política espanyola no ho pot oblidar, i no pot fer veure que no passa.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

El PDECat es presentarà a les municipals sota la marca de JxCat. Volem que ho validin els alcaldes, però teníem molt clar que la fórmula de JxCat ha tingut èxit electoral i l’havíem de repetir. Vam fer una aposta per la transversalitat a la tardor, i és una aposta que s’ajusta a la realitat del país i que és electoralment competitiva. 

¿És segur que la gent de Barcelona podrà votar Neus Munté? Ella mateixa ha dit que és conscient que s’han d’estudiar fórmules, i que la unitat és un valor. S’ha de deixar-la treballar. Tenim escenaris oberts, però la línia de la unitat és la que s’ha de treballar, també s’han manifestat en aquesta línia Puigdemont i Mas: s’ha d’escoltar la gent de Barcelona, perquè estan sorgint moltes iniciatives. Hi ha una alternativa de llum i prosperitat al projecte gris d’Ada Colau, que apaga la ciutat.