Anar al contingut

A GALÍCIA

Pazo de Meirás, l'última icona del poder dels Franco

El casal que el dictador va obtenir il·legalment el 1938 és la icona de la fortuna que van fer ell i la seva dona i que els seus hereus segueixen disfrutant

Juan Oliver

El pazo de Meirás va ser durant 40 anys el símbol del poder autoritari del franquisme, i durant 40 més s’ha convertit en emblema de la impunitat amb què els seus hereus han disfrutat dels béns que el dictador va espoliar.

Les torres de Meirás, nom sota el qual les va aixecar l’aristòcrata Emilia Pardo Bazán a cavall dels segles XIX i XX, són un castell d’estil romàntic de més de 2.000 metres quadrats de superfície envoltat de 10 hectàrees de finques i boscos al municipi corunyès de Sada.

Francisco Franco i la seva dona, Carmen Polo, se’n van encapritxar al cap de poc de començar la guerra civil. El pazo, amb capella, torres emmerletades i una valuosíssima biblioteca, reflectia a la perfecció la imatge de ferotge líder bèl·lic dotat de virtuts intel·lectuals i espirituals, mereixedor per la gràcia divina del fidel vassallatge dels seus súbdits que el tirà començava a construir-se.

El 1938, abans que la guerra acabés, Franco ja se l’havia apropiat mitjançant una suposada col·lecta popular que va incloure expropiacions i descomptes sota amenaça en les nòmines dels funcionaris públics. Amb aquests diners, la Diputació de la Corunya hauria adquirit el palauet per regalar-l’hi.

Xarxa clientelar

El pazo va ser la icona de la xarxa clientelar que va permetre als Franco amassar la seva fortuna, utilitzant els recursos d’Estat per reformar-lo, ampliar-lo i mantenir-lo, expropiant vivendes i terrenys a veïns de Meirás. Així ho relaten Carlos Babío i Manuel Pérez Lorenzo al llibre Meirás. Un pazo. Un caudillo. Un expolio, la més extensa i més documentada investigació històrica que s’ha publicat fins ara sobre el tema. Hi revelen com, després de la mort del dictador, els seus hereus van executar diverses operacions immobiliàries amb terrenys espoliats que els van reportar plusvàlues milionàries.

El 2008, a instàncies del Govern autonòmic del PSOE i el BNG, el pazo va ser declarat bé d’interès cultural. Després d’esgotar els recursos davant de la justícia, els Franco van haver de permetre les primeres visites del públic quatre dies al mes a partir del maig del 2011. Des d’aleshores esquiven aquest règim amb freqüència, però només han rebut una sanció de 4.500 euros en gairebé set anys d’incompliments. Fa uns mesos, la família va encarregar la gestió de les visites a la Fundación Nacional Francisco Franco, que va anunciar que les faria sevir per fer apologia del franquisme.

La mort de Carmen Franco i la creixent pressió perquè tornin el pazo al patrimoni públic ha portat els hereus a posar-lo en venda per vuit milions. Mentrestant, la Diputació de la Corunya ha aconseguit, gràcies a la investigació de Babío i Pérez Lorenzo, la base legal per reclamar-ne la restitució sense cap cost per a l’Estat. Segons la documentació de què disposen, en realitat ningú va regalar el pazo a Franco, sinó que va ser ell qui el va robar mitjançant una operació de compra fraudulenta.