Rajoy avisa Torrent que la querella a Llarena pot constituir malversació

La Mesa del Parlament ha anunciat aquest divendres oficialment la presentació d'una querella contra el jutge Pablo Llarena per impedir l'assistència de Jordi Sànchez a la seva sessió d'investidura i el Govern central ha trigat una hora escassa a advertir que aquesta mesura pot constituir un delicte de malversació de cabals públics. Primer ho ha fet el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, i poc després el mateix president, Mariano Rajoy. 

Segons el cap de l'Executiu central, si la querella per prevaricació "la paga el Parlament", es pot considerar malversació i ha recordat que els lletrats de la Cambra autonòmica han expressat els seus dubtes sobre la viabilitat legal de prendre aquesta iniciativa. Els experts juristes han avisat que el Parlament és una institució plural i s'ha de diferenciar de les decisions que corresponen als diputats i els grups. Però el toc d'atenció ha estat ignorat pel president de la Mesa, Roger Torrent, que als ulls de Ciutadans segueix "els mateixos passos" que Carme Forcadell. 

Possible recurs de l'Executiu

"Sincerament, el que ha de fer el Parlament de Catalunya, l'únic que ha de fer, i ho està incomplint des del 21 de desembre, és elegir un president de la Generalitat que estigui en condicions de governar", ha reclamat Rajoy als líders independentistes en una roda de premsa a la Moncloa. Fonts del Govern central han informat que estaven analitzant si hi ha l'opció d'interposar recurs contra la decisió de la Mesa.

La iniciativa de la querella ha tirat endavant gràcies a la majoria independentista de la Cambra, que l'ha plantejat com un instrument de defensa de la institució ja que la decisió de Llarena "suposa un atac als drets dels 135 diputats del Parlament". Aquest és l'argument amb què els secessionistes pretenen esquivar la possible denúncia, ja anunciada per Ciutadans i en estudi pel PP, de malversació contra Torrent per ús indegut de fons públics. El PSC no veu risc de cometre aquest delicte ja que han sigut els serveis jurídics de la mateixa Cambra els que han rebut l'encàrrec de redactar i presentar la denúncia. És a dir, no es destinen recursos extraordinaris a la qüestió.

"Error gravíssim"

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, considera que querellar-se contra un jutge "és un error gravíssim" que amaga, segons la seva opinió, "un cert ànim d'amenaça" i suposa una "deriva molt perillosa". "Contra les decisions dels jutges hi ha els recursos, a mi em sembla que s'estan equivocant a l'intentar acovardir-lo o fins i tot amenaçar un magistrat a base d''escraches', de pintades a la seva vivenda i de presentar-li una querella per fer la seva feina", ha manifestat en una entrevista a Onda Cero.

L'extradició de Pugidemont 

Per una altra banda, el ministre ha assenyalat que la reunió entre els fiscals espanyols i alemanys sobre l'extradició de Carles Puigdemont "ha anat bé", segons li ha comentat el fiscal general. Segons la seva opinió, el més "raonable és que la resolució del jutge alemany s'adeqüi al màxim al que ha dit el jutge espanyol que instrueix el cas i que fa mesos que investiga". Si no, ha sostingut, suposaria "tornar molts anys enrere".

Notícies relacionades

Marta Rovira, sobre la seva vida a Catalunya: "Vivia en una presó interna"

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Seguint aquest raonament, ha donat per "fet que hi haurà extradició, per un delicte o per un altre", ja que el magistrat alemany "ha reconegut que n'hi ha hagut". De fet, no ha descartat que la rebel·lió figuri finalment entre els motius de l'entrega de Puigdemont a Espanya. Segons la seva interpretació, el procediment derivat de l'euroordre "no ha finalitzat" i encara han de desenvolupar-se "fases successives".

Així, ha apuntat que el fiscal pot "aportar més informació que permeti que el que el jutge Llarena va considerar en la seva resolució que estava provat, que és la violència que justifica la rebel·lió, també ho puguin prendre en consideració els jutges alemanys".