Anar al contingut

CAUSA PER REBEL·LIÓ

Puigdemont nega que existís violència en el seu recurs davant el jutge Llarena

Sosté que es va vulnerar el seu dret de defensa i nega que el Suprem sigui competent per jutjar-lo

La Fiscalia alemanya es pronunciarà aquesta setmana sobre l'euroordre espanyola i si l'expresident ha de seguir a la presó

Ángeles Vázquez

Puigdemont nega que existís violència en el seu recurs davant el jutge Llarena

DAVID CASTRO

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ja ha recorregut davant el Tribunal Suprem el seu processament per rebel·lió i malversació. El seu advocat, Jaume Alonso-Cuevillas, ha anunciat aquest dilluns a Twitter que l'havia interposat, abans fins i tot de conèixer que s'admetia la seva personació per evitar que pogués donar-se per ferma la resolució pel que fa a ell i els exconsellers Clara Ponsatí, actualment a Escòcia, i Lluís Puig, que segueix a Bèlgica.

La impugnació, com han fet els altres 22 processats per rebel·lió, desobediència o malversació, nega l'existència dels tres delictes i denuncia diverses vulneracions de garanties processals, com la falta de competència del Tribunal Suprem per jutjar-los i no haver-los permès personar-se fins després del processament. En la providència en què es permet per fi actuar a la defensa de Puigdemont, Ponsatí i Puig no s'esmenten els altres dos fugits a Bèlgica des que la fiscalia es va querellar contra el Govern català, els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, l'advocat dels quals, Gonzalo Boye, va sol·licitar fins desembre la personació. Segons fonts jurídiques, cap dels dos ha recorregut la interlocutòria del 23 de març.

Sense violència

En el seu recurs Puigdemont al·lega que no existeix rebel·lió, perquè en el procés no hi va haver "cap tipus de violència". Per argumentar-ho, detalla la tramitació parlamentària del Codi Penal de 1995, en què es van establir els límits d'aquest delicte. La seva conclusió és que "la promoció d'un procés independentista és plenament admissible en el marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l'ús de la violència. I per violència no és possible entendre les manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels que causen danys" en elles, cosa que podria "com a màxim implicar la comissió de desordres públics i, sempre a càrrec dels que portessin a terme aquestes conductes".

I pel que fa a la malversació, el recurs s'empara en el fet que "la causa ha sigut declarada complexa i que les diligències d'instrucció no han, ni de bon tros, finalitzat". De fet dos dies abans de dictar l'ordre de processament, el jutge Llarena va obrir una peça separada que va declarar secreta per aprofundir en la investigació relativa al diner públic gastat. Per això, per a la defensa de Puigdemont "resulta molt prematur" processar-lo per aquest delicte amb meres referències a "actuacions genèriques i abstractes". A més, el recurs reprodueix declaracions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i del president del Govern, Mariano Rajoy, en què negaven que diners del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) s'hagués utilitzat per al referèndum il·legal.

Setmana clau

Mentrestant, a Alemanya segueix endavant el procediment obert per l'euroordre cursada per Espanya contra Puigdemont. La Fiscalia General de Schleswig-Holstein (Alemanya) analitza la documentació espanyola i espera fixar el seu criteri sobre l'entrega davant l'Audiència territorial, a les mans del qual hi ha la decisió definitiva, a partir d'aquest dimarts, segons va declarar a Efe el vicefiscal general, Ralph Döpper. Segons fonts jurídiques, si recolza la demanda espanyola, també es pronunciarà sobre la permanència a la presó de l'expresident.

I a finals d'aquesta setmana finalitzarà el termini de 10 dies donat al tresorer de l'Assemblea Nacional Catalana, Manuel Padrós, per posar a disposició de la justícia la número dos d'ERC, Marta Rovira. Si no ho fa, l'Estat es quedarà amb els 60.000 euros que la política catalana havia posat com a fiança.

0 Comentaris
cargando