ENDIMONIADA INVESTIDURA

Iceta proposa un Govern de concentració amb tots els partits

Arrimadas reclama la dimissió de Torrent per la seva "arbitrarietat" i per avivar la "divisió social"

zentauroepp42675963 el primer secretari del psc  miquel iceta  gesticula en roda180326142322

zentauroepp42675963 el primer secretari del psc miquel iceta gesticula en roda180326142322 / Jordi Bataller

3
Es llegeix en minuts
Rafa Julve / Juan Ruiz Sierra

Miquel Iceta segueix intentant apuntalar un espai intermedi diferent del dels comuns, sense concessions a la independència o a un referèndum d’autodeterminació però deslligat de l’ala dura del bloc del 155. El líder del PSC ja va esbossar aquest camí en la campanya electoral a l’obrir el debat sobre un eventual indult dels líders sobiranistes. Va tornar a fer-ho allargant la mà a Junts per Catalunya (JxCat) i ERC en l’últim ple, i aquest dilluns hi va insistir al proposar un Govern de concentració de tots els partits, una idea que almenys per ara no ha aconseguit ni un suport i que fins i tot suscita el rebuig del PSOE.

Però el primer secretari dels socialistes catalans persisteix. Determinat a sacsejar la tectònica de blocs que tan poc ha afavorit el seu partit, Iceta planteja una tercera via revisitada que «deixi enrere el govern dels jutges» i permeti posar fi a l’aplicació de l’article 155. «Encara que el clima polític no està per a això, probablement el més raonable en una situació excepcional com la que viu Catalunya seria formar un Govern de concentració amb presència de tots els partits», va afirmar.

Malgrat el seu visible escepticisme, va subratllar que és necessari aquest «esforç d’acords amplis» per evitar el «conflicte permanent», de la gènesi del qual va culpar l’«error monumental» dels independentistes de «vulnerar la llei».  

Llibertat d'actuació

Iceta va evitar plantejar qui hauria de governar aquest Executiu de concentració. Sí que va atorgar als independentistes tot el dret a pilotar-lo ja que sumen majoria al Parlament, però va reiterar que el futur president ha de tenir «plena llibertat d’actuació», és a dir, cap judici pendent.

En això últim sí que hi ha coincidència amb el PSOE, que no obstant va evitar avalar la iniciativa d’un Govern «de concentració» deixant patent que la seva posició era una altra. La vicesecretària general dels socialistes, Adriana Lastra, va aclarir que en cap cas contemplen recolzar o abstenir-se en la candidatura d’un candidat independentista («no tenim res a veure amb aquesta causa; que ningú ens hi busqui», va dir), i va assenyalar que és el secessionisme el que, amb la suma dels seus escons, ha de donar una sortida a aquesta situació. «El que cal és que el president del Parlament faci una ronda de consultes, nomeni un candidat viable que sigui investit i governi per al 100% dels catalans. Hi ha una majoria independentista al Parlament i ha de nomenar un candidat viable», va explicar la número dos del PSOE.

Notícies relacionades

Però si al PSOE ja tiren per terra  el gest que reclama Iceta per sortir de l’embolic, i mentre a Podem Pablo Echenique rebutja votar el PDECat a la vegada que descarta un Govern d’ERC-PSC-Comuns «perquè els vots no donen», a Ciutadans i el Partit Popular de Catalunya mantenen el perfil més combatiu contra els sobiranistes. El partit taronja no només ha recorregut al Tribunal Constitucional perquè garanteixi «els drets» dels seus parlamentaris, sinó que aquest dilluns va presentar una proposta de resolució en què demana la dimissió de Roger Torrent.

La líder d’aquest grup, Inés Arrimadas, va justificar la iniciativa en el fet que el president del Parlament ha demostrat en les seves actuacions i discursos una actitud «arbitrària» a favor de l’independentisme que no fa més que accentuar la «divisió social», una màxima que també va exposar el portaveu del subgrup del PPC, Alejandro Fernández. En roda de premsa, el parlamentari popular va reclamar als dirigents independentistes que «renunciïn a la batasunització de la vida pública catalana», va criticar «silenci ensordidor» davant els altercats de diumenge a la tarda i els va deixar anar el següent: «Aquells que van utilitzar la kale borroka al País Basc van acabar davant la justícia i sense aconseguir cap dels seus objectius polítics. Els que els volen imitar estan condemnats a acabar igual».