Les dues ànimes de la CUP pugnen pel control del partit

Els 15 membres del secretariat nacional de la CUP van anunciar la seva dimissió en bloc a dos dies del tret de sortida de la campanya electoral del 21-D degut a la «intensa activitat política». El seu cessament va insinuar un xoc d’estratègies que es reflecteix ara en les propostes presentades per liderar aquest òrgan de direcció. Fins a set exdiputats pugnen des d’ahir, i fins dijous que ve, en dues candidatures col·lectives: una més pròxima a Poble Lliure (amb Albert Botran i Pilar Castillejos a la papereta) i una altra pròxima a Endavant (abanderada per Eulàlia Reguant, Mireia Vehí, Joan Garriga i Benet Salellas), a més de cinc propostes individuals (entre elles, la de Mireia Boya).

Els cupaires fan autocrítica de les seves últimes maniobres i revisen les seves aliances. Sota el lema Des de baix, la proposta vinculada a Poble Lliure fa balanç del 21-D i assegura que la «por a no liderar el projecte rupturista» ha situat la CUP en una «posició subalterna», cosa que opinen que ha «regalat rèdit electoral i lideratge polític» a JxCat i ERC. La llista que reflecteix postulats d’Endavant, Som llavor, també se sincera. Els seus integrants avisen que «els costos de la ruptura i la construcció de la república seran grans». «No serà un camí de roses», admeten, encara que insisteixen que per a ells «tornar enrere és simplement impossible». 

Lamenten que la CUP no hagi sigut «prou àgil» a l’hora de bolcar les condicions de vida de la gent en el centre del dret a l’autodeterminació i asseguren «haver-se vist encotillats en un discurs centrat a remarcar els aspectes democràtics».

Per evitar una nova debacle electoral, i amb la mirada posada en els comicis municipals del 2019, la candidatura afí a Endavant crida a «desplaçar» la seva activitat política del Parlament perquè considera que «no és un espai de transformació, sinó eminentment conservador». Veu la tornada al municipalisme com la seva oportunitat per «superar la cartografia del poder autonòmic», a més d’un espai on ampliar la seva base social.

Les topades a l’hora de decidir els seus aliats han sigut una constant al llarg del procés. La candidatura en la qual figuren Botran i Castillejos alerta d’un «declivi de la mobilització independentista» i crida a aprofitar el «perímetre d’influència de l’independentisme» per forjar aliances amb l’ANC i Òmnium. 

Això sí, acusen aquestes plataformes d’haver sigut «massa dependents d’altres formacions independentistes (ERC i PDECat), deixant les propostes de la CUP en segon terme». De totes maneres, demanen tenir «cintura política» perquè creuen que fins ara els anticapitalistes «han confós les maniobres de determinats partits amb el que era un verdader corrent social i polític».

    

DEFENSA DE LA REPÚBLICA / Lluny de compartir-ho, l’aposta liderada per Reguant i Vehí defensa que cal «seguir sent crítics» amb els al·legats del «sobiranisme transversal» perquè «paralitzen les accions polítiques i mobilitzacions socials necessàries per construir la república». D’aquí ve la seva perseverança a consolidar els Comitès de Defensa de la República (CDR), decidits a convertir-los en «hegemònics» i a no deixar que les entitats acaparin la mobilització independentista.

Des de baix apel·la a «dirigir-los estratègicament», veient en ells «moltes potencialitats» perquè acabin sent «una bona estructura per controlar efectivament el territori», ja que creuen que sense el seu lideratge «probablement s’acabaran diluint», una visió que no renuncia a la seuva connexió amb l’ANC i Òmnium.

REESTRUCTURACIÓ INTERNA / La por de les filtracions i la necessitat de respondre amb urgència als esdeveniments que convulsionen la política catalana ha concentrat el poder de la resolució immediata en el secretariat nacional, fet que no ha agradat a les bases. 

Les dues propostes estudien noves formes de deliberació mitjançant l’ús d’eines telemàtiques amb el fi d’agilitzar la participació i tornar a la militància «el seu protagonisme».

Notícies relacionades

L'entorn d'Anna Gabriel desmenteix que sigui a Veneçuela

El TS mou fitxa contra Delgado

Reconeixen també que quedar-se sense grup propi al Parlament comporta retallades en els seus pressupostos, cosa a la qual hauran d’acomodar-se. La llista pròxima a Endavant critica la seva «excessiva dependència» de fons institucionals, mentre que els seus contrincants titllen de «contradicció flagrant» que el treball dels integrants del secretariat nacional no estigui remunerat.

Malgrat la dualitat de visions, si una de les dues llistes no obté el 65% dels vots, estaran obligades a entendre’s, ja que hauran de repartir els seus membres de forma proporcional als vots obtinguts i consensuar una línia estratègica que reculli totes les sensibilitats.