CAUSA PER REBEL·LIÓ

L'ANC va gastar 1,5 milions d'euros per recolzar l'1-O

La Guàrdia Civil entrega un primer informe sobre els comptes de les entitats sobiranistes al Suprem

Van gastar més de 350.000 euros en autobusos, 560.000 en publicitat i 177.000 en logística

zentauroepp41327376 graf2228  barcelona  15 12 2017   el n mero dos de junts per171216225500

zentauroepp41327376 graf2228 barcelona 15 12 2017 el n mero dos de junts per171216225500 / Toni Albir

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja té en poder seu un primer informe de la Guàrdia Civil sobre els comptes de les entitats sobiranistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) Òmnium Cultural. Per donar suport a les concentracions que es van produir durant els dies 20 i 21 de setembre a Barcelona davant la Conselleria d'Economia i davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en protesta pels arrestos de l'operació Anubis i per promocionar l'1-O, l'ANC va gastar, entre el 7 de setembre i l'11 d'octubre, 1,5 milions d'euros, que, segons les conclusions dels agents, podrien tenir "relació directa amb la celebració del referèndum".

L'informe, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, detalla que aquesta associació va gastar 353.808 euros en autobusos69.480 en impremta i copisteria; 7.615, en assegurances, i 559.625 en empreses de publicitat, dels quals l'ANC en va pagar 438.455, i Òmnium, 118.177. Les despeses en logística per a esdeveniments van pujar a 177.736, entre lloguer d'equips d'àudio i seguretat. En aquest últim apartat la Guàrdia Civil cita els macroactes del 14 de setembre a Tarragona i del 29 del mateix mes a Montjuïc. Al primer fins i tot hi van assistir els llavors president i vicepresident de la Generalitat. L'ANC va pagar per aquell acte 84.238 euros a l'Agència Publicitat Internacional Catalana. A l'agència que va fer el vídeo Help Catalonia, als quals posteriorment se'n van sumar 605 més.

Els agents també han detectat 9.032 euros pagats a empreses relacionades per diaris, encara que admeten no poder determinar si l'import correspon a la inserció d'anuncis o a un altre servei. A comunicacions es van destinar 93.131 euros, dels quals 69.314 van ser satisfets per l'ANC i 23.817 per Òmnium, i que podrien correspondre a campanyes telefòniques per mobilitzar el vot l'1-O, com ja es va fer el 9-N del 2014. La despesa per missatgeria va pujar a 88.375 euros.

L'informe explica que el període de temps escollit per analitzar els comptes de les dues associacions s'inicia el dia en què el Tribunal Constitucional va deixar en suspens la llei del referèndum, quan totes dues "augmenten el seu nombre d'accions a favor del referèndum i de la posterior declaració d'independència". 

Lideratge a les xarxes socials

El document inclou també fotografies dels missatges de Twitter enviats pels líders de les dues entitats, Jordi Sànchez i Jordi Cuixarttots dos a la presó per ordre del jutge Llarena, així com les despeses que van realitzar en "avituallament" per als concentrats davant la Conselleria d'Economia i el TSJC. També van recolzar els assetjaments als hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils, i els actes "d'índole coercitiva" que es van portar a terme durant la presumpta vaga general del 3 d'octubre, asseguren els experts, que recorden les concentracions que es van produir davant la seu del PP i de Ciutadans.

Notícies relacionades

L'informe insisteix que l'ANC i Òmnium tenien "un paper de direcció en l'anomenat procés, ja que disposen en el comitè (estratègic) d'una posició decisòria similar a la dels més alts càrrecs del Govern de la Generalitat". I durant les protestes, els seus responsables van demostrar el seu "lideratge d'aquesta massa de persones" no solament de forma directa, presencial, sinó també a través de les xarxes socials personals i les pertanyents a les associacions".

Els agents inclouen les protestes dels dies 20 i 21 de setembre, en què es va impedir la tasca de la comissió judicial enviada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona i fins i tot l'assistència dels detinguts als registres dels seus respectius despatxos, com és preceptiu, dins "del full de ruta dissenyat per arribar a obtenir la independència de Catalunya".