31 d’oct 2020

Anar al contingut

OPERACIÓ MILITAR

Mali, còctel tòxic d'amenaces

Espanya assumeix el comandament de la missió per entrenar l'exèrcit malià i frenar l'auge d'atacs gihadistes

El Govern mostra la seva preocupació per l'impacte internacional de nous atemptats terroristes al Sahel

Iolanda Mármol

Mali, còctel tòxic d'amenaces

PHILIPPE DESMAZES

Les fronteres polítiques d’un país rara vegada coincideixen amb les seves fronteres de seguretat. En el cas d’Espanya, la línia que garantiria l’estabilitat està situada al Sahel, la immensa franja entre el sud del Sàhara i la sabana africana que comprèn gairebé 4 milions de quilòmetres quadrats. La tranquil·litat a Europa només serà possible si aquest territori viu certa pau, però els analistes adverteixen del contrari: s’ha convertit en un polvorí amb aires d’empitjorar.

El Govern de Mariano Rajoy admet la seva preocupació. La ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, va reconèixer dimecres passat davant el Congrés dels Diputats l’impacte negatiu que pot tenir aquest increment d’«hostilitats». Aquell dia va obtenir el permís parlamentari per augmentar el contingent en un país clau, Mali, on les tropes espanyoles (292 efectius) assumiran el comandament de la missió de la Unió Europea (UE) per assessorar i entrenar un exèrcit integrat per amb prou feines 8.000 malians que han de protegir un país que duplica la mida d’Espanya. «No estem en un combat directe, però hi ha, es digui com es digui, una situació de conflicte bèl·lic», va assumir Cospedal.

Es preveuen més atacs

No sols els atacs gihadistes van augmenten, sinó que es preveuen més atemptats contra interessos internacionals, esperonats per una situació tan híbrida com complexa. La població, empobrida, creix exponencialment sense expectatives de futur i és especialment vulnerable perquè és captada per extremistes que promouen la narrativa del greuge i la venjança. Per als experts, és un objectiu prioritari assegurar la zona per potenciar-ne el creixement econòmic i evitar d’aquesta manera una escalada terrorista.
En aquest context, Espanya assumeix dimecres que ve el comandament en l’operació militar de la UE a Mali. Es tracta d’una missió per formar i assessorar les tropes del país africà, un exèrcit format per amb prou feines 8.000 soldats que han de protegir un país que duplica la mida d’Espanya (1 milió de km2). En total, 292 efectius espanyols formen el contingent sota el comandament del general Enrique Millán Martínez.

«Hem viscut en una bombolla de seguretat. La situació es degradarà. Els terroristes buscaran accions d’impacte estratègic, llocs on hi hagi europeus o soldats occidentals que són, per a ells, objectius més rendibles perquè tenen més impacte internacional i en els mitjans de comunicació», adverteix el coronel Ignacio Fuente Cobo, analista de l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE).

Terroristes i màfies

La situació al Sahel, explica, és un còctel tòxic d’amenaces: bandes armades, terroristes islàmics, màfies, grups insurgents, traficants (de drogues, armes i persones) i una població pobra que creix amb índexs de natalitat exponencials negocien els seus interessos.

El context, ja prou complicat per ell mateix, va empitjorar el mes de març passat amb el pacte de diferents forces gihadistes associades a Al-Qaida, que es van unir en el grup Nusrat Al-Islam per contraatacar les missions de l’ONU (MINUSMA, l’operació amb més víctimes mortals en la història de les Nacions Unides) i França (Barkhane) que miren de frenar el terrorisme a la regió.

No hi ha xifres oficials, però s’estimen en diversos milers el nombre de gihadistes al Sahel, nombre que va en augment amb el retorn dels guerrillers de l’Estat Islàmic que busquen refugi després de combatre a Síria. «Mali, el nord de Níger i el sud de Líbia és el paradís per als retornats, com la seva illa dels pirates, on no els controla ningú en una terra sense llei», explica Fuente Cobo.
    
Una bomba demogràfica 

L’arrelament del terrorisme no es pot explicar sense atendre un altre factor crític: l’augment exponencial de la població, que, segons els experts, constitueix una «bomba demogràfica» que creix amb índexs de natalitat que ronden els set i vuit fills per dona. A menys alfabetització, més natalitat. «És la tempesta perfecta: un tsunami demogràfic deixa una població empobrida, i una joventut fàcil de radicalitzar per grups gihadistes», reflexiona el coronel Juan Mora, analista del IEEE, que destaca la necessitat d’assegurar el Sahel per garantir, també, la pau a Europa.

A parer dels especialistes, si la regió no s’estabilitza, els conflictes i l’augment demogràfic desencadenaran una onada migratòria sense precedents que Europa no serà capaç d’absorbir ni de contenir.