Els lletrats del Parlament creuen que la investidura ha de ser "presencial i personal"

Els lletrats del Parlament coincideixen de manera unànime que la investidura del nou president de la Generalitat ha de ser "presencial i personal", i consideren, doncs, que el reglament de la Cambra no sustentaria una investidura telemàtica ni delegada de Carles Puigdemont.

Tot i que no hi ha un encàrrec formal, els lletrats mantenen en els últims dies diverses reunions en què estan estudiant a fons el reglament, per estar preparats en el cas que algun grup demani informe oficial, donades aquestes opcions d'investidura considerades des de Junts per Catalunya.

L'última d'aquestes reunions va ser aquest dimecres a la tarda i els lletrats van coincidir de manera unànime a considerar que la investidura del president de la Generalitat ha de ser presencial, segons avança avui La Vanguardia i han confirmat a Efe fonts parlamentàries.

"No hi ha pràcticament discrepància", assenyalen les fonts consultades, que descarten que el reglament permeti una investidura telemàtica per videoconferència o bé de forma delegada en un altre diputat.

Acte "personalíssim"

Així, l'article 146 del reglament apunta que el candidat ha de "presentar" el seu programa de govern i sol·licitar la confiança del ple, encara que els independentistes s'acullen al fet que en cap moment s'especifica si el candidat ha de presentar el seu programa de forma presencial. No obstant, segons aquestes fonts consultades, els lletrats han coincidit de manera generalitzada a les seves reunions que la investidura ha de ser "personal i presencial".

El principal argument és que la investidura es tracta d'un acte "personalíssim", en què s'investeix un candidat, que és qui ha de ser davant el ple i interlocutar-hi amb sentit d'immediatesa i sense que sigui un altre diputat diferent.

Però els lletrats incideixen a més en una qüestió "gramatical", ja que el reglament assenyala que ha de ser "davant" del ple, cosa que no passaria si hi hagués "una cosa interposada", ja sigui una pantalla o una persona delegada.

Altres arguments es basen en el fet que el debat parlamentari, segons opinen els lletrats, es regeix pel principi d'igualtat entre tots els diputats i de llibertat. D'aquesta manera, per exemple, si Puigdemont fes el seu discurs a través d'un plasma, podria estar assessorat constantment per altres persones, cosa que trencaria el principi d'igualtat amb els altres diputats, que, una vegada començades les seves intervencions, no poden rebre ajuda externa.

O fins i tot, en un cas més extrem, podria passar que la seva llibertat d'expressió pogués ser "condicionada", com per exemple si el candidat a ser investit telemàticament estigués sent en aquell moment amenaçat per una altra persona que no s'estigués veient a través de la pantalla.

El vot delegat

Un altre escenari descartat per tots els lletrats és el relatiu a la delegació de vot, al considerar que l'article 93 del reglament deixa clar que se cenyeix a baixa per maternitat o paternitat, hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditades. "Els supòsits que hi ha no admeten una extrapolació a una impossibilitat per altres motius", assenyalen aquestes fonts sobre una investidura delegada.

Notícies relacionades

El Govern anirà al TC per frenar una investidura a distància

Pols entre Esquerra i Puigdemont pel nou Govern

També s'ha estudiat la possibilitat, ara menys probable, que les forces independentistes poguessin bloquejar la sessió constitutiva del Parlament si no hi assistissin els 70 diputats independentistes amb la premissa que, segons l'article 89, "per poder adoptar acords vàlidament" han d'assistir a l'hemicicle la majoria absoluta dels seus membres.

Els lletrats consideren, no obstant, que aquest supòsit és per a debats normals, però no per a una sessió constitutiva del Parlament, ja que aquesta última és una traducció del procés electoral i del mandat ciutadà, i per això no pot quedar en mans de la majoria parlamentària, sinó que és d'obligat compliment.