Junqueras demana sortir de la presó perquè és "un home de pau"

Tres magistrats del Tribunal Suprem estan revisant des d’aquest dijous al migdia la petició d’excarceració d’Oriol Junqueras. La decisió es coneixerà aquest divendres o a principis de la setmana que ve, segons fonts del tribunal. L’exvicepresident va deixar unes hores la presó d’Estremera i va ser traslladat al centre de Madrid per defensar en persona la seva sortida de presó. Segons fonts jurídiques, Junqueras va iniciar la seva intervenció, de menys de quatre minuts, assenyalant les seves fortes conviccions religioses i el seu compromís amb «el civisme». Va assegurar que és «un home de pau» i va destacar que no ha tingut mai «una paraula de menyspreu» per a altres ideologies polítiques.

El líder d’ERC, que està empresonat des del 2 de novembre pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació per la seva implicació en el procés, va donar dos arguments per sortir de presó: primer, perquè ha sigut elegit diputat del Parlament i ha de poder exercir els seus drets polítics i «no defraudar» els ciutadans que l’han votat i, segon, perquè recolza «el diàleg bilateral» i la negociació. S’entén que així ho faria per assolir la independència de Catalunya, tal com han defensat els republicans en l’última campanya. «Per tot això, intentaré que aquests valors siguin predominants allà on tingui influència», va afegir, segons fonts jurídiques. «Els demano que em posin en llibertat», va subratllar.

L’últim torn 

Junqueras va prendre la paraula en els últims minuts de la sessió, que havia començat amb la intervenció del seu advocat, Andreu van den Eynde, i de les defenses de l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i diputat electe de JxCat Jordi Sànchez i del diputat electe dels comuns Josep Maria Nuet, que van recolzar la petició d’excarceració del líder republicà.

Després va parlar l’acusació popular, que exerceix Vox, que es va oposar a l’excarceració, i la fiscalia, que també es va manifestar en contra pel risc de reiteració delictiva. Estaven presents dos representants del ministeri públic, Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal, i va prendre la paraula només el primer dels dos.

Segons fonts jurídiques, Zaragoza en la seva exposició es va estendre en els delictes pels quals Junqueras és a la presó. Alguns advocats van dir que semblava més un informe de conclusions que una altra cosa i Van den Eynde el va acusar de voler «avançar el judici» i «anar al fons de l’assumpte», quan ara la Sala Penal, segons el defensor de l’exvicepresident, sols ha d’analitzar «els drets» de Junqueras i els seus votants.

No pot ser "moneda de canvi"

 Zaragoza va recordar els motius pels quals s’acusa el dirigent català i va dir que, fins i tot sense entrar en el debat de si hi va haver violència o no (rebel·lió), els altres dos delictes (sedició i malversació) són prou greus per «mantenir» la presó preventiva. També va fer referència de passada a la possibilitat que Junqueras pugui demanar permisos puntuals per participar en les sessions del Parlament, una possibilitat que més tard fonts de la Fiscalia General de l’Estat no van voler comentar.

Zaragoza, sempre segons fonts jurídiques, va subratllar que la seva elecció com a diputat el 21-D no pot ser utilizada com a «moneda de canvi» de les mesures cautelars. A més, es va referir a la possibilitat que el líder d’ERC pugui ser elegit president de la Generalitat, càrrec des del qual el ministeri fiscal tem que pogués reincidir en els delictes de què se l’acusa.

"Comportaments violents" 

Notícies relacionades

Pendents de Junqueras

El Suprem veu "altament improbable" l'excarceració de Junqueras

En una nota a la premsa, hores més tard, la fiscalia va explicar la seva decisió de mantenir la presó preventiva pels «comportaments violents» del 20 de setembre (davant la Conselleria d’Economia) i de l’1 d’octubre. «Hi ha suficient dades objectives indiciàries que acrediten la participació de Junqueras en aquests fets com a promotor i impulsor dels mateixos», es llegeix al text abans de fer referència al document Enfocats i l’agenda de Josep Maria Jové, exnúmero dos d’Economia. També assenyala l’«absència d’un compromís amb la legalitat constitucional» per part del líder d’ERC i el fet que no hagi renunciat a l’ús de «vies il·legals» per defensar el seu projecte.

El futur del Parlament i del Govern segueix pendent de dues ciutats: de Madrid, on es coneixerà el que l’espera a Junqueras, i de Brussel·les, on Carles Puigdemont segueix sense aclarir què farà amb la seva vida i amb la Generalitat.