Així són els catalans que voten en les eleccions del 21-D

Quan a sir Winston Churchill li van preguntar què opinava dels francesos, va contestar una cosa així com: "No ho sé, són molts i no els conec a tots". Bon antibiòtic per combatre estigmes i generalitzacions. Els 5.553.983 catalans que aquest dijous estan citats a les urnes són un electorat plural que ha evolucionat en paral·lel a la metamorfosi que ha patit Catalunya en l'últim decenni.

Segons un estudi recent del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), dos terços dels catalans (67,9%) se senten d'esquerra o centreesquerra, davant un 11,9% que es declara de centre i un 10,3% que assegura ser de dreta o centredreta. Aquesta majoria social progressista és una constant com a mínim des de fa 17 anys en els estudis del GESOP, fins al punt d'haver resistit els embats del viratge sobiranista.

Si ens movem en l'eix nacional, el 37% dels catalans diuen sentir-se tan catalans com espanyols; el 28,9% es confessa únicament català, i el 21% es declara més català que espanyol. La suma d'aquests dos últims percentatges voreja el 50%. Un 4,8% se sent només espanyol, i el 3,1%, més espanyol que català. La compatibilitat entre catalanitat i espanyolitat també és el sentiment majoritari des de principis del mil·lenni, encara que la suma de les dues opcions més catalanistes s'imposa a l'anterior des del juny del 2011, un any abans de la singladura oficial del procés. No obstant, les dues vies s'alternaven al capdavant ja en els últimes anys del pujolisme (setembre del 2003) i durant els set anys de tripartit (2003-2010), especialment durant la gestació de l'Estatut.

Preguntats obertament pel sentiment sobiranista, el 51% dels catalans es declaren no independentistes, i el 45,3%, independentistes. D'aquests últims, el 24,9% revela que ha abraçat la causa secessionista en els últims anys, mentre que el 20,4% sosté que ho ha sigut tota la vida. La fractura de la societat en aquest àmbit es plasma des que el procés es va posar en marxa, però en la majoria d'enquestes dels últims anys el sentiment no independentista ha avantatjat per un estret marge el secessionisme. On hi ha més partidaris de la ruptura amb Espanya és entre els joves, els que tenen un nivell d'estudis més alt i els residents en municipis petits.

Notícies relacionades

Enquesta prohibida de les eleccions a Catalunya: cinquena i última entrega

Eleccions a Catalunya | Últimes notícies en directe

Per partits, elscomunssón l'única força que consigna un electorat una mica més transversal en aquest assumpte, però dos de cada tres votants es declaren no independentistes. Segons els estudis del GESOP, els electorats de Junts per Catalunya i del PSC són els més pròxims al votant mitjà pel que fa a ideologia, mentre que l'electorat dels comuns representa millor la mitjana del país pel que fa a sentiment de pertinença.

Sociodemogràficament parlant, un terç del cens del 21-D té 60 anys o més; el 27%, de 45 a 59 anys; un altre 27%, de 30 a 44 anys; i el 13%, de 18 a 29 anys. El 52,1% són dones i el 47,9%, homes. Set de cada 10 votants han nascut a Catalunya i un de cada quatre, a la resta d'Espanya. El 38% fa servir el català com a llengua habitual; el 31% prioritza el castellà, i el 29,8 utilitza indistintament els dos idiomes. El 35,9% té un nivell d'estudis mitjà; el 34,1%, alt; i el 29,8%, baix. La meitat del cens, el 52,1%, té feina; el 26,6% és jubilat o pensionista; el 7,6% estudia, el 7,3% s'ocupa de tasques de la llar i només el 6% està a l'atur.