L'informe sobre seguiments a polítics catalans arribarà dilluns a l'Audiència Nacional

El dia 26 d'octubre la policia, per ordre de la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, va impedir que els Mossos d'Esquadra destruissin els documents que transportaven en dues furgonetes a la incineradora de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). Des d'aleshores analitza la documentació intervinguda per redactar un informe que entregarà aquest dilluns al Jutjat Central d'Instrucció número 3 en la causa que segueix per sedició contra responsables de la policia autonòmica.

En el document s'hi reflecteixen activitats de seguiment i control a polítics de l'àmbit no independentista, com l'expresidenta del PP català Alicia Sánchez-Camacho, l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, durant les seves visites a Catalunya, i l'advocat José María Fuster Fabra, segons ha avançat aquest divendres el diari El Mundo. Però no hi apareix cap document relatiu a l'actual líder del PP a Catalunya i candidat del PPC al 21-D, Xavier García Albiol, o al delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, informen fonts jurídiques.

Notícies relacionades

La Policia impedeix que els Mossos cremin documents

La fiscalia demana la nul·litat de la condemna del Suprem a García Ortiz per vulnerar el seu dret a la defensa

Entre les conclusions a què arriba la policia hi ha que els Mossos "estarien vulnerant el principi bàsic de neutralitat política i imparcialitat", ja que a través del seguiment i control a persones i polítics de l'àmbit no independentista desenvolupaven "una tasca de suport al desenvolupament i execució de l'anomenat full de ruta de l'independentisme, i per això tractaven de controlar les accions d'aquelles entitats o persones que mostraven oposició a aquest full, amb la finalitat de subvertir l'ordre constitucional i la forma de Govern en una part de l'Estat, i posant per fer-ho aquesta part essencial de l'aparell de l'Administració catalana a disposició d'aquesta finalitat".

Segons el document, Sánchez-Camacho tenia assignat un equip de quatre mossos "de marcada tendència nacionalista" amb la "instrucció expressa de comunicar qualsevol moviment de la protegida" al llavors conseller d'Interior, Felip Puig.