Iceta, l'indult i soroll de togues

"Seguiu treballant, que ja ens passarem la sentència del Tribunal Suprem per l'entrecuix". Aquesta és la interpretació literal d'un magistrat de la Sala Segona de la proposta de Miquel Iceta segons la qual ell demanarà l'indult si es produeixen condemnes contra els dirigents secessionistes que ara estan imputats per delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons. La pregunta retòrica al Suprem és aquesta: «¿Com és possible plantejar indults quan ni tan sols hi ha processaments?». Aquestes fonts consideren que l’oferta d’Iceta és «frívola i irresponsable», encara que s’hagi realitzat en el context d’una campanya electoral crispada. «Sobretot –diuen– perquè es transmet la idea que el que s’ha fet quedarà, al final, impune».

La sortida dialèctica del primer secretari del PSC s’ha produït a més a més en un «moment sensible» de les investigacions de la policia judicial. Només 48 hores després de la providència del magistrat Pablo Llarena que ha ordenat una investigació exhaustiva que afecta persones que no estan incloses en les querelles del ministeri fiscal i arriba fins als integrants del comitè estratègic del procés sobiranista. També, al mateix temps que es coneixen les anotacions en la Moleskine de Josep Maria Jové que revelarien la participació de responsables d’ERC, PDECat i CUP (Marta Rovira, Artur Mas i Anna Gabriel, entre altres) en la fase preparatòria de la declaració unilateral d’independència. Inoportunitat.

«Iceta, a més a més, aixeca falses expectatives perquè no n’hi ha prou de demanar l’indult, perquè el tribunal sentenciador –si hi ha condemnes– ha d’informar de la petició abans que deliberi el Consell de Ministres i el Rei firmi el reial decret corresponent. Indultar no és tan senzill, a més a més, quan es tracta de delictes especialment greus com els que tenen sobre la taula els instructors Llarena i Carmen Lamela». Aquests criteris manifestats per magistrats del Suprem coincideixen amb els del Govern. «Iceta ha posat el carro al davant dels bous, s’ha confós i ha contribuït a banalitzar la responsabilitat criminal en què hagin pogut incórrer els dirigents independentistes imputats i dels que puguin ser-ho les pròximes setmanes». L’Executiu ni s’ha plantejat la possibilitat formulada per Iceta. Encara més en uns temps en què l’opinió pública és reticent a mesures de gràcia cap als polítics sancionats.

Equitat i utilitat pública

Per una altra part, l’indult (la Constitució prohibeix els generals i l’amnistia) requereix unes condicions prèvies, és a dir, ha de tenir un «racional no exclusivament polític» sinó respondre a criteris d’equitat i d’utilitat pública. A més a més, l’indult no cancel·la ni la responsabilitat civil ni els antecedents penals. «Tots aquests aspectes, Miquel Iceta –que segurament els desconeix– sembla no tenir-los en compte provocant així un innecessari malestar en el poder judicial al qual se suggereix que la seva tasca pot quedar diluïda en una posterior decisió de marcat caràcter polític». L’indult, a més a més, requereix «indicis de penediment», o en altres paraules, «significaria, si es concedís, que el sentenciat es retracta», insisteixen fonts judicials que a més a més remeten a les normes del dret de gràcia per subratllar que la seva concessió requereix d’un procediment llarg i que no és discrecional completament pel Govern.

Pacte implícit

Notícies relacionades

El PSOE rebaixa la proposta d'indult d'Iceta a mera proposta electoral

Iceta demanarà l'indult per als líders sobiranistes que siguin condemnats

Tot i això, la sorpresa que ha causat a Madrid la proposta d’Iceta no és la més gran. Encara ha cridat més l’atenció que el PSOE, després d’un cert distanciament del criteri del primer secretari del PSC («respectem el seu criteri», va declarar Adriana Lastra), no l’hagi desautoritzat. Els socialistes estan vinculats a un pacte implícit amb el Govern i Ciutadans que consisteix a mantenir unitat d’acció en l’aplicació del 155 i en el suport a les decisions de jutges i tribunals. 

La falta de contundència de Ferraz apuntaria a una estratègia purament electoral però que, sent entesa com a tal per la magistratura, la considera «precipitada, poc informada, lesiva per a la imatge i reputació del Tribunal Suprem i gens edificant per als ciutadans». D’això es dedueix que Iceta pot treure rèdits de la seva iniciativa, però sense que els hagi obtingut l’Estat de dret perquè «avançar plantejaments d’indults abans que hi hagi condemnes és una banalització desastrosa». Soroll de togues.