Carmen Lamela, protagonista lluny dels focus

Si la realitat es mesurés per Twitter, la magistrada Carmen Lamela hauria passat d'heroïna a malvada el 16 d'octubre passat a la tarda, dia en què va enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart per sedició. O de roja perillosa a reaccionària agraïda per haver sigut condecorada pel Ministeri de l'Interior, tot i que es tracta d'una distinció que ha sigut imposada pràcticament a tots els jutges de l'Audiència Nacional.

Aquella tarda, amb tres hores de diferència, Lamela va deixar en llibertat amb compareixences quinzenals l'acabat de deposar major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, malgrat que el fiscal demanava presó per a ell, i va empresonar els presidents de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. I els que en un moment l'aplaudien van passar a criticar-la, per no dir insultar-la, i viceversa. Ires i lloes que es van accentuar ahir després d'empresonar la majoria del Govern cessat.

Però la realitat no és Twitter i no només hi ha blancs i negres. Quan Lamela, de 56 anys, va arribar l'octubre del 2015 al Jutjat Central d'Instrucció número 3 -el titular del qual era a París-, se la va qualificar de progressista per haver desenvolupat un lloc tècnic al Ministeri de Justícia durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. No obstant, el cas més mediàtic a què s'havia enfrontat fins ara, el de l'agressió de diversos joves a dos guàrdies civils a Alsasua (Navarra), que es jutjarà per terrorisme, sembla casar malament amb aquesta etiqueta. Lamela, a més, no pertany a cap de les associacions judicials, cosa que dificulta posar-li una etiqueta que no agrada a cap jutge.

Confosa amb Espejel

Sí que va ser bastant eloqüent que ni els vocals nomenats a proposta del PP ni els designats pel PSOE la van recolzar quan es va postular per presidir la Sala Penal de l'Audiència Nacional, a la qual els primers van impulsar Concepción Espejel, amb qui molta gent a les xarxes socials la va confondre interessadament per insultar-la quan va empresonar els Jordis.

A la molt treballadora Carmen Lamela, que acostuma a començar la jornada a les vuit del matí, se la considera una jutge vocacional que instrueix amb una rapidesa inusual a l'Audiència: el cas Abengoa, en què va investigar les indemnitzacions milionàries que van cobrar els directius d'aquesta multinacional energètica quan la bancarrota era imminent, es va iniciar el 2016 i ja està sent jutjat. I l'agressió d'Alsasua espera assenyalament. Després de fer-se càrrec d'aquesta causa se li va entregar la Creu de Plata del Mèrit de la Guàrdia Civil, una distinció de les forces i cossos de seguretat de l'Estat amb què compten molts jutges i fiscals de l'Audiència Nacional.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Santi Vila paga la fiança de 50.000 euros i surt de la presó

El 28 de setembre va adquirir la titularitat del jutjat al renunciar al càrrec Javier Gómez Bermúdez, que ara exerceix l'advocacia. Aquella mateixa setmana li va correspondre la denúncia fiscal per sedició que li va donar un protagonisme que els que la coneixen saben que detesta.

Altres casos importants que han passat per la taula de Lamela són el cas Bancaixa, per uns crèdits suposadament irregulars de 520 milions d'euros, i la investigació contra l'expresident del Barça Sandro Rosell, encara en presó preventiva a Soto del Real -amb els Jordis- pel presumpte blanqueig de comissions il·lícites.