EL CONFLICTE SOBIRANISTA

Creix la pressió interna a Puigdemont perquè convoqui eleccions

Els consellers Comín, Forn, Borràs i Vila demanen a Puigdemont que posi les urnes mentre que Junqueras calla

El Govern central exigeix al president eleccions immediates i renuncia total a la independència per frenar el 155

4
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal / Gemma Robles

Guanya pes l'opció de convocar eleccions en el si del Govern català mentre, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, en un document intern la Moncloa exigeix uns comicis netament autonòmics, sense DUI ni promeses d'independència posteriors. Els consellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Toni Comín i Santi Vila estarien clarament a favor de la tesi de convocar eleccions. Aquest últim fins i tot advertint que podria deixar el Govern en cas contrari. El vicepresident Oriol Junqueras hauria evitat posicionar-se, i el president Puigdemont podria haver donat a entendre que sí que compra la tesi de les eleccions. Puigdemont hauria manifestat al seu partit que sí que accepta convocar eleccions sense declaració d'independència. Una declaració que, en canvi, donen per fet altres fonts de Junts pel Sí i exigeixen les entitats sobiranistes.

La posició oficial del PDECat, expressada per la coordinadora general Marta Pascal, és que s'ha de complir amb el mandat de l'1 d'octubre. Però Pascal evita concretar explícitament si això ha d'equivaler a la declaració d'independència. Turull ha evitat respondre a la pregunta sobre els comicis dient que qualsevol decisió es prendrà conjuntament amb Junts pel Sí: "No és un tema d'especulacions, d'escenaris, és de decisions i la decisió es prendrà conjuntament amb el Parlament i els grups que conformen la majoria al Parlament”. Tampoc ha contestat a la pregunta de si el ple del Parlament que s'iniciarà aquest dijous proclamarà la independència. "La reacció política al 155 i la resposta política al mandat democràtic es donarà de forma conjunta", s'ha limitat a apuntar.

El rebuig de la CUP i de dirigents d'ERC

Hores abans, el diputat cupaire Carles Riera sostenia que al seu grup li consta que el Govern té “al damunt de la taula” convocar eleccions. La CUP mostrava rebuig frontal a aquesta possibilitat perquè seria “demolidor i mortal” per al procés d'independència. També la secretària general d'ERC, Marta Rovira, tuitejava inequívocament: “Ja tenim un mandat democràtic: el del referèndum de l'1-O. És l'única manera de superar la repressió política i l'article 155. Anem directes cap a la República, ¡ja!”.

El que exigeix la Moncloa per frenar el 155

Per la seva banda, el Govern central va decidir endurir la seva posició dilluns a la nit a l'assegurar, segons fonts de l'Executiu i del PP, que les eleccions que Puigdemont té sobre la taula no són precisament les que se li demanaven, és a dir, unes de convocades a través de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG). Aquestes fonts subratllen que tenen indicis que el president --sense prejutjar si finalment es llança a seguir aquest camí o no-- es planteja impulsar una convocatòria electoral que arribi acompanyada d'una imminent declaració unilateral d'independència (DUI) o, com a segona possibilitat, uns comicis lligats al compromís de la secessió immediata si l'independentisme venç per majoria a les urnes.

En aquest context, els conservadors ja donen per descartat que la Generalitat sorprengui amb una convocatòria tradicional d'eleccions com se li està reclamant per frenar el desplegament de l'article 155 de la Constitució, així que han decidit posar fi a aquesta mena de crides. Han tancat la porta a deixar en suspens la intervenció de competències i substitució de consellers si des de Catalunya es posaven les urnes per a unes autonòmiques. O per ser exactes: han deixat una escletxa tan estreta com complexa de transitar per al cap del Govern català, ja que se li exigeix que renunciï de manera pública i expressa a la independència definitivament si vol evitar la intervenció. Així ho recull un document intern que bellugaven aquest dimarts els alts càrrecs del PP, al qual ha tingut accés aquest diari.

¿Cara a cara al Senat dijous?

Notícies relacionades

Mentrestant, el Senat ofereix al president Puigdemont que hi vagi al dijous a les cinc de la tarda o divendres en el ple del matí a partir de les deu per defensar les seves al·legacions. En els dos casos la Cambra alta es planteja la possibilitat que el president mantingui un cara a cara amb el seu homòleg al Govern espanyol, Mariano Rajoy. El ple del Parlament s'ha fixat per dijous a les deu del matí, cosa que permetria a Puigdemont concentrar el debat en sessió matinal i viatjar immediatament a Madrid per ser a les cinc a la Cambra alta. O comparèixer divendres. Aquest dimarts Turull s'ha queixat que el Senat no està facilitant les coses amb les dates que proposa, perquè se solapen amb el ple del Parlament que comença dijous. “La voluntat [de Puigdemont] és ser-hi però estem començant a deduir que hi ha la voluntat que no sigui possible en relació amb el que se'ns va dir inicialment”, ha explicat el portaveu. "Sembla que no hi hagi ganes que hi vagi", ha afegit, si bé ha assegurat que, respecte a l'oferta del Senat d'un cara a cara amb el president del Govern, Mariano Rajoy, "no ens fa gens de por el debat".

Accions contra el 155

Turull ha anunciat una sèrie d'accions concretes contra l'aplicació del 155, al marge de les que es facin conjuntament amb els grups sobiranistes del Parlament. Aquestes mesures inclouen presentar un conflicte de competències davant el Tribunal Constitucional, un recurs d'empara davant el mateix TC i recursos per la via contenciosa administrativa davant el Suprem.