Carles Puigdemont, un independentista de pedra picada

Perquè ningú no s’enganyi, cal recordar que ho va advertir el mateix dia de la seva investidura: «No és època per a covards, ni per a temorosos, ni per a fluixos de cames». Carles Puigdemont Casamajó, el president número 130 de la història de la Generalitat, havia de complir ahir l’encàrrec per al qual Artur Mas el va ungir com a successor el gener del 2016, in extremis i a batzegades: portar Catalunya de la «postautonomia» a la «preindependència». Ho ha fet fidel als seus dos pedigrís: el secessionista i el convergent.

Ningú ni dins ni fora del sobiranisme pot dir que no estava avisat coneixent el perfil d’aquest independentista de pedra picada, expressió que indica la vocació vital d’una persona. Puigdemont ja predicava la ruptura amb Espanya quan el fundador del seu partit, Jordi Pujol, tractava amb displicència els cadells de CDC que, com ell, defensaven que 'Catalonia is not Spain'.

I quan el seu antecessor en el càrrec, Mas, qualificava la independència de concepte «antiquat i oxidat», 10 anys abans de convertir-se a la causa. Aquesta diferència en l’estil es reflectia en els discursos de cadascú: èpic i recarregat el de Mas; més directe i sense floritures el de Puigdemont. El d’ahir segurament ha sigut el més difícil de descodificar.

La vida del president va canviar la primera setmana del 2016, pocs dies després del seu 53è aniversari, mentre es menjava els torrons i capricis (unes galetes típiques gironines) elaborats a la Pastisseria Puigdemont, d’Amer, el poble on va néixer i on va treballar, en la seva adolescència, a l’obrador de la família. Després, ja a Girona, va exercir com a periodista, la seva verdadera vocació, i va compaginar la redacció de 'Punt-Diari' (del qual va arribar ser redactor en cap) amb els estudis de Filologia Catalana, que no va acabar, en part com a conseqüència d’un accident de trànsit que va patir el 1983.

Alcaldia de Girona

Va fundar l’ACN i la va dirigir fins que va passar a mans públiques i va impulsar la publicació de 'Catalonia Today', avui en l’òrbita d’'El Punt-Avui'. Puigdi (conegut així per amics i companys) és el primer president amb compte propi a internet amb l’àlies de @KRLS. Tot això sota un prisma de militància independentista forjada en una família que alguns dels que l’envolten qualifiquen de «ferma», referint-se a una manera de ser i estar en la línia d’una profunda soca-rel nacionalista. Els inicis de la seva militància es concreten en el suport a la Crida a la Solidaritat, en la fundació de les joventuts de CDC a les comarques de Girona i en l’organització d’actes de suport als independentistes detinguts en l’operació Garzon el 1992.

No va ser un pes pesant en la política gironina, més enllà de la seva convivència i amistat amb l’ala més independentista dels nacionalistes, a l’entorn de la Llibreria Les Voltes, fins que va ser diputat al Parlament (el 2006), si bé amb anterioritat havia ocupat el càrrec, de designació política, de director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004). També per una carambola va ser candidat a l’alcaldia de Girona el 2007, en substitució de l’advocat Carles Mascort, que es va desmarcar per un fosc cas d’amenaces a la seva família.

El 2007 va aconseguir un bon resultat però va ser el 2011, a l’aconseguir l’alcaldia fins llavors feu socialista, quan la seva figura va aconseguir més rellevància. En la revàlida com a alcalde, va incorporar a les seves files antics militants del PSC i d’Unió. Com a alcalde es va caracteritzar per una política personalista sense estrèpits, fins que recentment la justícia ha posat el focus en un possible frau milionari en l’empresa pública de l’aigua. L’accés a la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència, el 2015, va ser l’última baula de la seva carrera abans del seu aterratge d’emergència a la Generalitat.

Domina l’anglès i el francès, però també el romanès, pel seu matrimoni amb Marcela Topor, amb qui té dos fills. És una persona discreta i amb una acusada personalitat, potser llaurada en els seus dies juvenils de reflexió a Poblet, encara que té fama de no estar especialment predisposat a treballar en equip i d’una certa actitud escarpada en determinats moments.

Notícies relacionades

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

Junts es vol "aprofitar" de la debilitat del PSOE

El jove 'Puigdi' que va arribar a Girona amb l’etiqueta d’un independentisme a ultrança que no ha canviat al llarg dels anys, va passar a ser el

@KRLS del Twitter que prefereix la independència com el menjar, «millor sense additius ni colorants».