PENDENTS DEL PARLAMENT

Rajoy primarà l'"eficàcia" en la seva resposta a una possible DUI

El president estudia aplicar el 155 i "altres mesures" si Puigdemont declara la independència

El líder del PP tindrà en compte el risc de conflicte social, asseguren fonts de la Moncloa

La vicepresidenta no descarta aplicar l’article 155 per frenar la independència encara que pot suposar moltes coses. / ATLAS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Pilar Santos / Madrid

Avui se sabrà fins on està disposat a arribar Carles Puigdemont en el seu propòsit de fer una declaració unilateral d’independència (DUI). Si, en la seva compareixença al Parlament, el president de la Generalitat anuncia la separació d’Espanya o flirteja amb aquesta idea, fent una cosa així com una proclamació en diferit, segons fonts del Govern, la Moncloa respondrà amb les eines «més eficaces» que té sobre la taula. Mariano Rajoy compta amb diverses opcions, entre elles l’article 155 de la Constitució, amb el qual es poden suspendre algunes competències autonòmiques, i altres instruments legals.

Fonts de la Moncloa admeten que Rajoy i el seu equip són molt conscients del risc de conflicte social que podrien suposar algunes d’aquestes mesures, en vista del que va passar la jornada del referèndum de l’1-O i davant la mobilització de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC), que ja ha fet una crida a manifestar-se davant del Parlament durant el discurs de Puigdemont.

Buscant la legitimació

Rajoy ha aguantat durant vuit dies la pressió d’Albert Rivera (Ciutadans) i d’alguns polítics (José María Aznar, Felipe González, Alfonso Guerra…) que li reclamaven una resposta contundent als sobiranistes. Els assessors del líder del Partit Popular admeten que les imatges de les càrregues policials de l’1-O i la resposta internacional (amb alguns missatges dels Estats Units i la Comissió Europea advertint contra l’ús de la violència) van tenir efecte en ell: el president del Govern central va decidir dimecres passat que tornaria a respondre amb «fermesa» després de la «desobediència última» de Puigdemont, la declaració d’independència o el manteniment del desafiament en seu parlamentària. Rajoy ha considerat que necessitava legitimar-se dins (davant els partits i davant l’opinió pública) i fora (governs i mitjans de comunicació estrangers) per poder aplicar l’article 155.

En aquest curt i intens període entre l’1-O i el 10-O, algunes veus del PDECat han mostrat els seus dubtes davant la DUI, diverses empreses han canviat la seu social i Artur Mas ha expressat la seva por a la possibilitat que Catalunya no estigui prou preparada per a una independència real.

La resposta del carrer

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va concedir ahir una entrevista a la COPE

i va reconèixer que la interpretació de l’article 155 de la Carta Magna «pot suposar moltes coses», perquè en la seva redacció «diu molt poc». «Les decisions que adoptem són decisions que s’han de poder implantar, que tinguin efectes i que causin el mínim dany possible» als catalans, va relatar Santamaría fent una referència indirecta a la dificultat que pot tenir el Govern a l’hora d’aplicar l’article 155 o altres «mesures diferents», va apuntar, davant la resposta social.

Com s'aplicaria

L’aplicació del 155 (que tan sols una vegada es va brandar, amb Felipe González de president) començaria amb un requeriment de l’Executiu al cap de la Generalitat perquè compleixi la Constitució. Si no atén aquesta petició, Rajoy pot, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, adoptar «les mesures necessàries» per obligar la comunitat a complir forçosament les seves obligacions. La Moncloa hauria de concretar clarament quines competències assumiria i la Cambra baixa les votaria. El Partit Popular hi té majoria absoluta així que, arribat el cas, la llum verda està assegurada.    

L'advertència de Casado

Notícies relacionades

El Partit Popular, per la seva part, va advertir ahir a Puigdemont que s’arrisca a acabar a la presó. L’hi va dir el vicesecretari de Comunicació, Pablo Casado, que va haver d’aclarir la seva frase inicial, en què l’avisava que podia «acabar» igual que Lluís Companys, que va declarar l’Estat Català el 1934 i va morir afusellat pel règim franquista el 1940. Casado va assegurar que s’havia referit a fa «83 anys», per tant, al seu arrest per part de la República.

Casado també va deixar un altre encàrrec «a títol personal»: la d’incloure en la llei de partits polítics la possibilitat d’il·legalitzar forces que promoguin la independència. Aquí queden les seves paraules.