L'Hospitalet respon a la violència amb vots

Les cues per votar han desbordat tota previsió a l’Hospitalet, segona ciutat de Catalunya, un municipi que se suposa que és impermeable a la pluja fina del discurs independentista, però amb un teixit reivindicatiu amb molta empenta, com ho prova per exemple el tancament de 223 dies que els iaioflautes de Bellvitge van protagonitzar per salvar el CAP del barri. Indignats per les notícies sobre la violència policial que a partir de les nou del matí arribaven des de Barcelona, les cues a l’Institut Bellvitge, ja notables abans d’obrir el col·legi electoral, van créixer més enllà del que es podia imaginar. 

Hi va haver desconcert en el tron d’aquest feu socialista, on s’asseu Núria Marín. Abans que la seva ciutat la sobrepassés per l’esquerra, va fer el que era impensable. La Policia Nacional es va presentar a l’Institut Can Vilumara per iniciar la roda d’actuacions a la ciutat. Cap allà va anar Marín en persona, no ben rebuda per alguns manifestants, queixosos que s’hagués oposat al referèndum, però l’alcaldessa va anar directa cap al comissari en cap a exigir-li que pogués fi al setge a l’institut.

A Can Vilumara hi va haver dos ferits que van necessitar atenció hospitalària, diversos atacs d’ansietat i vidres trencats. Veïns i exalumnes del centre havien fet guàrdia al carrer durant més de 24 hores per obrir el col·legi electoral, que divendres va ser desallotjat abans d’acabar les classes nocturnes. La policia se’n va anar de l’institut. Semblava que camí de Bellvitge, on tota la votació es desenvolupava en dos dels cinc punts inicialment previstos. En aquell viatge de les furgonetes policials, no llarg en distància, però gens fàcil, perquè Bellvitge posa a prova la versió més actualitzada de qualsevol navegador de bord, hi va haver un tens intercanvi de paraules per telèfon entre Marín i el delegat del Govern, Enric Millo.

 

La tensió a l’Institut Bellvitge era palpable. Per WhatsApp arribaven els missatges. La policia era a només dos carrers. A les portes del centre es demanava als pares que no hi entressin amb els seus fills perquè l’arribada dels agents no els enxampés a dins, una ratera, un llarg passadís que acabava en una sala amb quatre taules amb urnes. Molt poèticament, com són les coses, una versió escolar del 'Guernica' de Picasso presidia l’escena. La caravana policial, no obstant, se’n va anar. Si va ser mèrit de Marín no és fàcil de determinar. Tan difícil com anticipar fins a quin punt el PSC ha quedat descol·locat pels successos del dia, abans fins i tot dels incidents de Can Vilumara.

El ressò del Balmes

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Posats a escollir un lloc on prendre la temperatura de l’1-O a l’Hospitalet, Bellvitge semblava una bona opció, un barri gairebé sense banderes als balcons. No feia ni 24 hores, el títol elegit com a prèvia del referèndum era 'L’1-O s’aguanta per un fil en barris com Bellvitge'. El propòsit era subratllar l’aparent soledat de la dotzena de persones que van dormir divendres a la nit a l’Institut Bellvitge, doblement meritòria, perquè en altres punts de votació pròxims, com l’Institut Europa, la direcció va impedir l’entrada a les instal·lacions.

A dos quarts de sis de la matinada, les quatre urnes ja eren a les taules. A les vuit, eren unes 100 les persones que esperaven a les portes de l’institut. Llavors va succeir el que quedava fora de guió. Les primeres imatges que van veure els presents a les xarxes socials eren les de l’Institut Jaume Balmes, degà de Barcelona, un centre admirable, amb un prestigi guanyat a pols, un referent en la comunitat educativa. Eren les primeres escenes de violència. Al migdia havien votat en aquell espai de Bellvitge, malgrat les interrupcions per problemes tècnics, unes 2.500 persones. Els responsables de l’organització en aquell punt de votació no se’n sabien avenir.