28 set 2020

Anar al contingut

EL BARÒMETRE DEL CIS

Els gestos al procés amenacen el vot obrer de Podem

Les dades del CIS mostren una possible fuga d'electors cap al PSOE de Sánchez

Els morats recelen que la complicitat de Fachin amb l'1-O pugui beneficiar el PSC

Iolanda Mármol / Madrid

Els gestos al procés amenacen el vot obrer de Podem

El pols entre la direcció de Podemos i el seu líder a CatalunyaAlbano Dante Fachin, no només obeeix a la disputa clàssica cúpula-territoris, ni a la pugna entre famílies, ni a les aparents carències d’empatia negociadora. La batalla que s’ha desencadenat, de final incert, també respon a la percepció, des del quarter general a Madrid, que l’actuació del secretari general de Podem és errònia. Creuen que Podem no s’ha d’alinear  amb l’independentisme i, encara que reconeixen la seva legitimitat per recolzar l’1-O, li han sol·licitat que convoqui una assemblea ciutadana per posar a prova la seva direcció i el seu projecte polític.

¿La cúpula té motius per témer un revés electoral per l’acostament al procés? Les dades de l’últim estudi del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) apunten que virar cap a l’independentisme els pot restar vot de la classe obrera que no se senti sobiranista, tesi que admeten sottovoce fonts de la força morada. L’amenaça de fugues s’accentua amb un PSOE en remuntada i defensor –ara– de la plurinacionalitat, capaç d’atraure les classes treballadores i mitjanes empobrides que van votar Podem. Perdre el bastió català seria un cop per a un partit estancat en les enquestes, que va ser primera força a Catalunya en confluència amb els comuns.

Els podemistes saben que en aquesta aliança ells atrauen un vot obrer, dels cinturons industrials, amb poca formació i reticent a les tesis independentistes. Així ho descriu el CIS: el 30% dels electors d’En Comú Podem són progressistes i el 21,6% es declara pròxim al socialisme. Només l’1,7% s’ubica en el nacionalisme, camp en què els votants d’ERC se situen en el 35,9%.

El perfil del votant de Podem és una mica diferent del que la força morada té a la resta d’Espanya, sobretot Madrid, on, encara que també té sectors arrasats per la crisi, atrau classes mitjanes i altes, amb formació superior. 

Nínxol de votants 

Les enquestes reflecteixen que el segon nínxol d’electors d’En Comú Podem pertany a obrers no qualificats i a Podemos saben que aquest és, principalment, vot morat, davant el personal administratiu, comercial, serveis i quadros mitjans que situen més en el radi d’influència dels comuns que lidera Xavier Domènech. Aquest substrat electoral del colauisme coincideix, en bona mesura, amb el d’ERC, que a penes té vot obrer però sedueix classes mitjanes i mitjanes-altes.

La disputa entre En Comú Podem i ERC consisteix en bona part a amarrar aquesta base sociològica de vot: classes mitjanes empobrides, amb expectatives frustrades per la crisi i ampli rebuig al PP. 

Sense la papereta clara

El 15% de l’electorat que va votar En Comú Podem no té clar a qui votaria ara, un índex que els republicans mantenen a ratlla, amb un 4,7%. Les dues formacions també lluiten pel vot jove. La franja d’edat més nodrida d’En Comú Podem és la forquilla de 18 a 24 anys, seguit per ERC. Els republicans són primers entre 25 i 34 anys, amb els de Domènech trepitjant-los els talons.

El risc de fugues cap al PSC palpita també sota les dades de record de vot. El 8,3 dels que van elegir En Comú Podem apostarien ara pels socialistes, davant l’1,6% dels republicans disposats a elegir el PSOE. La seva taxa de fidelitat és del 70%, inferior al 81,2% d’ERC. Els republicans ostenten, de fet, la retenció d’electorat més gran (PP, 73,8%; PSOE, 74,6%; Units Podem, 78,6%; Ciutadans, 71,6%).

Encara que tots els analistes coincideixen que falta horitzó per confirmar la remuntada del PSOE, les enquestes sí que mostren que els votants d’En Comú Podem confien més en Pedro Sánchez que els d’ERC.

Encara hi ha un últim factor determinant en la pugna amb el líder de Podem: les traves que va posar en la construcció de Catalunya en Comú. Després d’haver arribat a un acord el març passat (immortalitzat amb un petó a la boca entre Domènech i Pablo Iglesias al passadís del Congrés), Fachin es va fer enrere en l’últim instant, de manera que els morats no pertanyen orgànicament al nou partit.

El garrotada encara està per resoldre, va dinamitar la confiança dels comuns en Fachin i dificulta un acord definitiu si hi ha pressa per una possible convocatòria d’eleccions a Catalunya.

En el pla ideològic, els gestos  de Podem al procés també compliquen la idea força d’En Comú Podem, que a la tardor promourà a fons la seva aposta per la plurinacionalitat.