Foc creuat contra Colau per la posició dels comuns sobre l'1-O

L'espai polític dels comuns, i la seva sopa de sigles, està, des del 2012, enmig d'independentistes i constitucionalistes. Els comuns, des del 27-S en què van entrar al Parlament com a tals (encara que les hosts d'Ada Colau no es van enquadrar a Catalunya Sí que es Pot), han sigut l'últim dels sobiranistes i el primer dels no-independentistes. Això ha provocat que l'enfocament de l'1-O que va fer Catalunya en Comú dissabte passat, i les seves contínues evolucions, sovint contràries a l'anterior, hagi provocat reaccions crítiques de tot arreu de l'espectre polític.

Si diumenge la principal onada crítica provenia del camp independentista, aquest dimarts, després que dilluns Colau llancés la versió 2, la que diu que “facilitaria” la votació de l'1-O, els atacs han tingut base al camp constitucionalista. En la categoria d'avisos s'ha de destacar el de la vicepresidenta del Govern central, Soraya Sáenz de Santamaría, que ha exigit a l'alcaldessa que "no sotmeti els empleats públics" de l'ajuntament a "cap tipus de tensió" ni a haver de prendre "cap decisió que pugui suposar-los intranquil·litat". Complementàriament, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, ha demanat a Colau que no doni ales a una “ficció”, ja que el referèndum “no es farà”.

La portaveu parlamentària del PSOE, Margarita Robles, que aquest dimarts ha tingut un primer acostament amb Ciutadans per explorar mesures de regeneració democràtica i de cara a la reforma constitucional, ha advertit a la batllessa de Barcelona que “haurà de respondre de les seves decisions”. Albert Rivera, líder de Ciutadans, ha unit Colau amb Podem, és a dir, amb Pablo Iglesias, en la crítica. Els ha acusat a tots dos de donar un “baló d'oxigen” a l'independentisme just quan està, segons la seva anàlisi, en el “pitjor moment”.

La crítica a Podem ve a tomb que després que Iglesias digués allò que no aniria a votar "si fos català", aquest dimarts ha modulat el rebuig al referèndum unilateral per donar un cop de mà a Colau, a qui ha recolzat en la voluntat de facilitar la votació de l'1-O. Iglesias sembla que té menys problemes a desautoritzar el líder de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, que va cridar a la participació en el referèndum, que a la lideressa d'una força amb què Podem no té cap lligam anterior orgànic.

“Pensem que l'1-O és una mobilització política legítima i, per tant, les mobilitzacions polítiques s'han de poder produir amb la màxima normalitat i, lògicament, al nostre parer les institucions han de facilitar per tots els mitjans que una mobilització política es pugui produir", ha dit Iglesias.

OSCIL·LACIONS I AMBIGÜITATS

Una altra carpeta de crítiques no carrega tant amb el fons, és a dir, contra la versió 1 (“no hi participarem”) o versió 2 (“estarem encantats de facilitar un procés participatiu sigui en un referèndum o en un altre tipus de mobilitzacions”, ha reiterat Colau aquest dimarts a La Sexta), sinó precisament per les seves oscil·lacions opinatives. Així, el PSC, via la seva portaveu parlamentària, Eva Granados, ha asseverat que "és evident que els comuns estan en un debat convuls, amb molts matisos, veus i molt plural”, però amb tot, els socialistes els demanen que “opinin el mateix cada dia. El dilluns, el dimarts, el dimecres i el dijous".

El Govern català potser ha mostrat una mica més de desdeny. La portaveu del Consell Executiu, Neus Munté, s'ha preguntat “quina credibilitat té un moviment polític que una vegada diu que les coses es poden canviar i, en un altre moment, que res de tot això es pot fer”. També ha afirmat que no era gaire “coherent” dir als ciutadans ‘mobilitzeu-vos, però no reconeixerem el que decidiu’. “Amb tot”, ha prosseguit amb ironia, “caldrà esperar futures declaracions i contradeclaracions com les que hi ha hagut les últimes hores” i on tampoc hi ha hagut “una gran coherència”. 

ROJOS I TRENCATS

En aquest context, la unitat de les esquerres espanyols que es va assajar en la moció de censura de Pablo Iglesias ha saltat feta miques amb el referèndum. El republicà Joan Tardà 'perseguia' per Twitter Pablo Echenique (Podem) perquè es disculpés per menystenir amb sorna l'1-O al titllar de “capsetes sobre una taula” les urnes. En paral·lel, en la mateixa xarxa social, l'activista pròxim a la CUP Pau Llonch i Albano Dante Fachin se les tenien amb Alberto Garzón, d'IU, el referent estatal d'EUiA, que sí que aposta per participar en l'1-O. Entre frases de Lenin, la discussió va portar Dante Fachin a recomanar-li al líder d'IU que es passés un parell de setmanes a Catalunya.

Notícies relacionades

La rebel·lió dels funcionaris catalans i els "podemitarres" atrauen la premsa de Madrid

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

¿Que durarà gaire tot això? Depèn. De si surt alguna altra polèmica o si els actors s'enroquen aquí fins que al setembre, segons va aprovar Catalunya en Comú dissabte passat, es faci, segurament, una consulta a les bases dels comuns. Colau ha tornat aquest dimarts a recordar aquest punt, de manera que sembla que sí que es portarà a terme.

Nota: atenent a la periodicitat diària d'aquest rotatiu s'han desglossat en la peça els atacs registrats aquest dimarts, encara que això hagi suposat deixar en un segon terme la frase que va pronunciar Xavier García Albiol diumenge i amb què volia simbolitzar, al més pur estil Jesús Gil, l'ambigüitat del postulat comú: “No es pot estar una miqueta embarassat, o s'hi està, o no s'hi està”.