El Constitucional anul·la la preferència del català en la formació d'immigrants

El Tribunal Constitucional ha fet els deures i després de la seva renovació fa a penes tres mesos s'ha pronunciat sobre un tema espinós que va començar a tractar l'any passat. Per unanimitat ha dictat quatre sentències per resoldre assumptes diversos que tenien en comú que tots ells d'una o una altra manera afectaven el règim lingüístic català. Es tracta de la llei del cine, de la comunicació audiovisual, del comerç i de primera acollida de les persones immigrades.

Les resolucions, de les quals únicament s'ha donat a conèixer la resolució, coincideixen a ratificar la cooficialitat del castellà i el català. En la relativa a les persones immigrades anul·la l'incís 5 de l'article 9, a l'entendre que no garanteix la formació en les dues llengües cooficials, al condicionar l'accés a la formació en castellà a la consecució d'un determinat nivell de català. La resta del recurs del Defensor del Poble és rebutjat.

En el cine es declara que la quota de reserva del 50% per al català és "desproporcionada" i estableix que la quota de reserva per a distribuïdors i exhibidors de pel·lícules de cine doblades o subtitulades en aquesta llengua "no pot excedir el còmput efectiu global del 25%. La resta del recurs del grup popular al Congrés és rebutjat.

RÈTOLS

Quant al Codi de Consum català, impugnat pel Defensor del Poble, l'alt tribunal declara constitucional de l'article 128, que preveu el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua que escullin sempre que s'interpreti en els termes previstos en la sentència.

El ple explica que, en l'àmbit de les relacions entre particulars, la previsió continguda en el precepte no pot suposar la imposició de l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials, ja que el dret que s'hi proclama només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans. Com a conseqüència tampoc és possible establir un règim sancionador davant eventuals incompliments de la norma autonòmica.

El dret dels consumidors a rebre en català una sèrie de documents i informacions s'ha d'entendre constitucional, si es respecta la legislació estatal, que exigeix l'ús del castellà en determinades informacions i documents, o la que pogués establir l'Estat, d'acord amb les seves competències en aquesta matèria, com per exemple va passar per a l'etiquetatge.

SEGONA SENTÈNCIA

Amb una diferència de només una setmana, el Tribunal Constitucional ha dictat una segona sentència sobre la llei de comunicació audiovisual catalana, en aquesta ocasió per resoldre el recurs presentat pel grup popular al Congrés. La sentència descartar que els articles impugnats infringeixin el règim de cooficialitat lingüística, "cooficialitat que ha de ser entesa d'acord amb un patró d'equilibri que no atorgui prevalença a una llengua sobre una altra".

Respecte a la previsió que “la llengua normalment utilitzada pels prestadors de serveis de comunicació audiovisual públics sigui el català”, a la qual al·ludeixen els articles 32.3 c) i 86.1, la sentència assenyala que pot ser interpretada conforme a la Constitució sempre que no suposi l'exclusió del castellà.

També es declaren constitucionals els articles relatius a l'obligació als distribuïdors de serveis de comunicació audiovisual de garantir que la major part dels canals que ofereixin sigui en català i que preveuen com un dels criteris per a l'adjudicació de llicències la valoració del grau d'ús del català. El Tribunal entén que es persegueix la normalització lingüística, sense excloure el castellà, i sense donar lloc a un desequilibri en el règim constitucional de cooficialitat de les dues llengües.

TERTÚLIES

Notícies relacionades

El Constitucional admet els recursos contra la llei del cine i el codi de consum de Catalunya

El TC abordarà després de Nadal les lleis relatives al català

L'únic que declara inconstitucional és allò relatiu a "una separació clara entre informacions i opinions” de l'article 80.f, obligació l'incompliment de la qual comporta una sanció administrativa de fins a tres mesos de suspensió de l'activitat. La doctrina constitucional ha posat de manifest la importància de distingir entre llibertat d'informació i llibertat d'expressió, però també ha advertit de la dificultat real de separar l'expressió d'opinions de la simple narració dels fets.

El tribunal entén que la llei recorreguda imposa una obligació que causa un efecte descoratjador de l'exercici del dret, i això precisament per la dificultat de complir-ho, per exemple, en programes de debat o tertúlies, on es barregen les dues facetes del dret proclamat per l'art. 20 CE.