El TC abordarà després de Nadal les lleis relatives al català

¿Què tenen en comú la llei d’acollida de persones immigrades i dels retornats a Catalunya amb la de comunicació audiovisual, la del cine o el Codi de Consum? Aparentment poc, però totes comparteixen que regulen d’una manera o d’una altra l’ús del català en l’assumpte al qual es refereixen, i totes van ser portades per això en el seu moment al Tribunal Constitucional per part del Govern central, el Defensor del Poble o el Partit Popular.

  

 Conscient que la qüestió lingüística és delicada, el Constitucional va decidir abordar de forma conjunta els sis recursos que les quatre normes acumulen per d’aquesta manera poder donar una resposta unitària als aspectes comuns que s’hi plantegen. Està previst que el ple de l’alt tribunal iniciï el debat de les respectives ponències després de les festes de Nadal.

  

 La decisió es va adoptar després que dos dels recursos s’incloguessin en l’ordre del dia del ple de la setmana del dia 18 d’octubre passat. Semblava que les deliberacions relatives a la llei d’acollida i la del cine començarien allà, però finalment es va decidir posposar-les per arribar a una conclusió que també serveixi per a la llei de comunicació audiovisual i el Codi de Consum.

MÉS DE 10 ANYS

Els recursos contra la llei del Parlament 22/2005, de 29 de desembre, de comunicació audiovisual són els més antics dels relatius a Catalunya que estan pendents de resolució a l’alt tribunal, on el 90% d’assumptes que té entre mans són catalans, o bé perquè la Generalitat va recórrer normes estatals o perquè l’Executiu central va fer el mateix amb les del Govern. El 70% afecten assumptes de rellevància, segons fonts del Constitucional.

    

La norma que regula la comunicació audiovisual catalana va ser impugnada pel Govern que llavors presidia José Luis Rodríguez Zapatero i també pel PP, que va recórrer més de 50 dels seus articles al considerar que pretenia utilitzar l’espai audiovisual català per «arraconar el castellà i reduir-lo a la mínima expressió». Les ponències actualment estan en mans, respectivament, dels magistrats Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares, que quan van arribar a l’alt tribunal les van heretar dels seus antecessors.

  

 Les altres lleis impugnades les deliberacions de les quals començaran aquest gener es van promulgar cinc anys més tard, l’any 2010, quan governava el Tripartit a Catalunya. La redacció de la sentència de la del cine va correspondre a Juan Antonio Xiol, mentre que del recurs del Defensor del Poble contra el Codi 

de Consum s’ocuparà Pedro González-Trevijano, i del presentat pel grup popular al Congrés, Fernando Valdés.

    

El PP va anunciar al mateix temps que recorreria les dues lleis per entendre que vulneren el dret «a utilitzar el castellà amb llibertat». Poc abans el Constitucional havia admès a tràmit la impugnació del Defensor del Poble contra la llei d’acollida, també per la preferència que atorga al català en la integració dels immigrants.

  

 El recurs contra la llei del cine se centrava en els apartats que estableixen quotes mínimes de doblatge de pel·lícules al català, i reclamava la supressió de les sancions econòmiques vinculades a no retolar en aquesta llengua.

    

Pel que fa al Codi de Consum, la impugnació es basava en el fet que establia multes de fins a 10.000 euros per a aquells comerciants que no retolessin en català, una quantitat superior a les fixades en la normativa anterior.

FORMACIÓ I SERVEIS

El recurs presentat contra la llei d’acollida catalana per part de la llavors Defensora del Poble, María Luisa Cava de Llano, argumentava que la norma «estableix una preferència lingüística a favor del català sobre el castellà, tant en la formació com en la informació i en la prestació de serveis de primera acollida per a immigrants i per a persones retornades a Catalunya» de nacionalitat espanyola.

  

 Segons la seva opinió, això contradeia l’article 3 de la Constitució, que estableix el castellà com «la llengua espanyola oficial de l’Estat» i afirma que «tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i també el dret a utilitzar-la». El magistrat que redactarà la sentència serà Antonio Narváez.

    

En l’alt tribunal se sap de l’ambient enrarit que s’ha creat amb Catalunya des que va dictar la sentència de l’Estatut i, posteriorment, amb el procés sobiranista iniciat per la Generalitat, que ha donat lloc a l’obertura de procediments penals contra el seu expresident Artur Mas, les exconselleras Irene Rigau i Joana Ortega, l’actual diputat al Congrés del PDECat Francesc Homs i, més recentment, contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Notícies relacionades

El Constitucional admet els recursos contra la llei del cine i el codi de consum de Catalunya

El Constitucional suspèn part de la llei catalana de l'audiovisual

    

Per això, a l’hora de resoldre aquests recursos pendents, mirarà de mesurar molt les seves paraules i anirà amb cura de no utilitzar adjectius que puguin ferir susceptibilitats per evitar contribuir a l’enfrontament.