El TC anul·la l'acord del Senat que va impedir a CDC formar grup

La Sala Segona del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat el recurs d'empara promogut per deu senadors contra els acords de la Mesa del Senat que, els dies 1 i 4 d'agost del 2016, van denegar la constitució del Grup Parlamentari Català (CDC) a la Cambra Alta. La sentència, de la qual ha sigut ponent el Magistrat Antonio Narváez, declara la nul·litat dels dos acords per entendre que vulneren el dret fonamental dels senadors recurrents a “accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics” (art. 23.2 CE) en connexió amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics (art. 23.1 CE), segons explica el TC en una nota de premsa.

Els recurrents sostenien que la sol·licitud per constituir el Grup Parlamentari Català complia tots els requisits previstos en el reglament de la cambra; així mateix, apel·laven a l'existència d'un ús parlamentari comú, consistent en el “préstec” de senadors, que té per finalitat permetre la constitució de Grup Parlamentari a formacions polítiques que no hagin aconseguit els deu representants que exigeix el reglament, recorda l'alt tribunal.

La sentència aplica la doctrina constitucional relativa al dret fonamental reconegut en l'art. 23.1 i 2 de la CE i, en particular, la fixada en relació amb la constitució dels grups parlamentaris. Segons aquesta sentència, la facultat de constituir grup parlamentari pertany al “nucli” de la funció representativa de diputats i senadors perquè en els actuals parlaments els grups són “ens imprescindibles i principals en l'organització i funcionament de la Cambra, així com en el desenvolupament de les funcions parlamentàries i els beneficis que comporta l'adquisició d'aquest estatus”.

EL REGLAMENT DE LA CAMBRA

El Tribunal posa en relleu, a més, que la norma que regula la constitució dels grups parlamentaris és el reglament de la Cambra, i que la Mesa té unes facultats reglades que s'han de “circumscriure a constatar si la constitució del Grup Parlamentari reuneix els requisits reglamentàriament establerts”. La Sala recorda, d'altra banda, que l'art. 27.1 del Reglament del Senat fixa en deu el nombre mínim de senadors necessaris per constituir Grup Parlamentari. I això amb dues condicions: la primera, que cap senador podrà formar part de més d'un grup parlamentari; i la segona, que els senadors que hagin concorregut a les eleccions formant part d'un mateix partit no podran formar més d'un grup parlamentari.

De tot l'anterior, sosté la sentència, es desprèn que la sol·licitud dirigida a la Mesa per a la constitució del “Grup Parlamentari Català al Senat Partit Demòcrata Català” complia “la legalitat parlamentària, tant respecte a la denominació i el nombre mínim de Senadors sol·licitants, com en relació amb la necessitat que cap dels Senadors formés part d'un altre Grup Parlamentari”.

El Tribunal recorda com a argument complementari l'existència d'un “ús parlamentari” segons el qual “resulta habitual el ‘préstec’ de senadors” amb l'objectiu únic d'arribar al requisit numèric de deu. Ús que, segons un informe jurídic de la Secretaria General del Senat aportat al procediment, s'hauria aplicat en successives legislatures; i fins i tot durant la vigent per a la constitució al Senat del Grup Parlamentari Nacionalista Basc amb el “préstec” de quatre senadors del Grup Parlamentari Popular. “Els usos parlamentaris –assenyala la sentència- han constituït i segueixen constituint un important instrument normatiu dins de l'àmbit d'organització i funcionament de les Cambres”.

IGUALTAT

Notícies relacionades

Germà Gordó: "El PDECat s'està escorant cap a l'esquerra"

Villarejo, imputat pel registre a la seu de Método 3

Per últim, el Tribunal considera que no procedia, com va fer la Mesa en aquest cas, l'aplicació de l'art. 27.2 del Reglament, previst per a pressupostos de fet diferents del que es planteja en el recurs. Aquest precepte, explica la sentència, només es pot aplicar quan, durant el transcurs d'una legislatura, un grup parlamentari ja constituït vegi reduït a menys de sis el nombre dels seus integrants. En aquest cas, el grup quedarà dissolt. En el present cas, conclou la Sala, la Mesa va aplicar “de forma prematura a un Grup Parlamentari ‘non nato’ una causa de dissolució” prevista per a supòsits diferents. I ho va fer sense atendre les declaracions en sentit contrari dels propis senadors, basant-se en la “presumpció que, una vegada constituït el Grup Parlamentari Català del Senat, sis dels seus membres es donarien de baixa per integrar-se en altres Grups Parlamentaris”.

Per tot això, el Tribunal afirma que els senadors recurrents tenien dret a constituir-se en grup parlamentari i anul·la els acords de la Mesa impugnats perquè van vulnerar el seu dret fonamental a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i càrrecs públics (art. 23.2 CE), en connexió amb el dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics (art. 23.1 CE).