Sense resposta europea a la crisi

S’escampa entre els polítics de la Unió Europea (UE) la sensació que s’acosta una crisi molt seriosa derivada de l’augment dels costos de l’energia per la guerra de l’Iran. Hi ha també en molts d’aquests eurodiputats del Parlament Europeu, el ple del qual s’ha celebrat aquesta setmana a la ciutat francesa, insatisfacció per la falta d’ambició de les mesures proposades per la Comissió Europea per afrontar aquest tsunami econòmic anunciat. La pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna sí que van comptar amb fons europeus d’inversió que han ajudat a mantenir les diferents economies a la superfície. I ara, ¿què?

Brussel·les adverteix que la greu crisi energètica desencadenada per la guerra a l’Orient Mitjà probablement farà apujar els preus durant mesos, potser anys. L’amenaça és la inflació, que se suma a l’escàs creixement de les antigues locomotores europees, França i Alemanya.

Però Berlín no vol posar més diners, explica un eurodiputat, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es limita a fer recomanacions. Pólvora mullada, segons alguns, davant el que s’acosta.

"Fins ara, l’únic que hi ha hagut són mesures diferents en diferents països sense paraigua comú europeu. Els socialdemòcrates demanem mesures concretes, urgents i immediates, que comencin a repercutir en les butxaques dels ciutadans europeus", diu a EL PERIÓDICO la presidenta del grup Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, l’eurodiputada Iratxe García.

"Volem mesures europees de suport al desenvolupament de les energies renovables per no tenir una dependència energètica de l’exterior com la que estem patint, i altres per abaixar la factura de la llum, a més d’un escut social per a les famílies més vulnerables que avui han de triar entre omplir el dipòsit del cotxe o omplir el frigorífic". A més, cal preparar un "gran pla d’inversió per recolzar les nostres indústries, la nostra economia i els nostres treballadors" per si finalment arriba un col·lapse econòmic. Per ara, aquest pla no existeix.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va defensar dimecres passat davant el Parlament Europeu la proposta comunitària per enfrontar-se al desafiament econòmic.

"Hem de reduir la nostra dependència excessiva dels combustibles fòssils importats i hem d’impulsar el nostre subministrament nacional d’energia neta, assequible i pròpia, des de les renovables fins a la nuclear", va dir la política alemanya. "Proposem una coordinació més forta no només per omplir els emmagatzematges nacionals de gas, sinó també respecte a les reserves de combustible, especialment querosè i dièsel. Podem ser molt més eficaços si coordinem l’alliberament de reserves de petroli i si ens assegurem que les refineries puguin augmentar la producció a tota la nostra Unió".

¿Unió energètica?

Notícies relacionades

Nicola Procaccini, President dels Conservadors i Reformistes de la UE: "Sánchez comet un error comprant gas a Rússia"

La rebotiga es trenca

El 22 d’abril es va presentar el pla AccelerateEU (Unió Europea accelerada), que vol reforçar la resiliència energètica de la Unió Europea davant l’augment dels costos d’energia i la volatilitat dels mercats de combustibles fòssils. Planteja una unió energètica capaç de garantir la seguretat de subministrament reduint la dependència exterior mitjançant una acceleració de la transició cap a fonts renovables i l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils en la generació elèctrica.

Europa té una alta dependència energètica de l’exterior. El 57% prové de combustibles fòssils importats, amb un cost de 340.000 milions d’euros el 2025. "Les energies renovables són el futur. I lluitar contra el canvi climàtic ja no és només una qüestió ecològica, sinó de sobirania europea", va afirmar el president del grup del Partit Popular Europeu, Manfred Weber.