Catalunya creixeria en 1.000 milions si desplegués la indústria militar

Europa està fent seva la màxima llatina si vis pacem, para bellum (si vols pau, prepara’t per a la guerra), i Catalunya pot tenir un paper ben lucratiu en aquest nou escenari posant la seva tradició industrial i el seu ecosistema innovador al servei de les estratègies de defensa. No per fabricar directament míssils, tancs o fragates, un negoci històricament polèmic i absent en terres catalanes i que l’Estat ha preferit localitzar a Andalusia i Madrid, sinó com a palanca de creixement econòmic per a empreses que ja desenvolupen un producte civil i poden ampliar la facturació compatibilitzant-ho amb usos militars. Una cosa que comença a ser comú d’identificar com a "tecnologies d’ús dual".

L’any 2022, els trons de la guerra van tornar a ressonar a Europa quan Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna, cosa que va desencadenar un procés de rearmament global pel qual han apostat els Estats europeus, recelosos com estan de la seva nova relació amb els Estats Units de Donald Trump. Europa vol dependre militarment de si mateixa i per aconseguir-ho ha traçat un pla que consisteix a poder comprar el 60% del seu armament i dels seus subministraments a proveïdors europeus.

"Catalunya compta amb una base industrial sòlida que, si bé tradicionalment s’ha centrat en sectors civils, té coneixements i capacitats tecnològiques que són perfectament transferibles a aplicacions de defensa", assenyala un informe elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Les companyies amb aquest potencial ja mouen a Catalunya uns 1.600 milions d’euros, segons quantifica aquest document, elaborat per iniciativa pròpia de l’entitat i coordinat amb el Govern de Salvador Illa, segons explica el cap del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira.

De fet, fa mesos que la Generalitat mou discretament fitxa perquè aquest tomb cap a l’univers dual comenci a passar, sigui amb reunions entre conselleria i ministeri per entendre bé les particularitats d’aquesta indústria, sigui preparant estratègies d’actuació per començar a formar les empreses catalanes.

Aquest mateix mes, l’agència pública de promoció econòmica Acció va organitzar una jornada en què va presentar les línies mestres del seu primer pla: sessions introductòries per a companyies de l’univers de l’automoció, l’espai i la metal·lúrgia, programes de formació per accedir a aquest mercat o entrenament per obtenir finançament. Es dirigeixen a un total de 400 empreses.

PAL Robotics n’és un exemple. Es tracta d’una empresa barcelonina que fabrica robots humanoides inicialment dissenyats per a l’assistència de persones dependents o per al sector de la logística. El seu producte, però, és perfectament reconvertible per a finalitats de seguretat, com ara manipular bombes en remot i utilitzar-les com a vigilants intel·ligents, segons assenyala la Cambra.

També són objecte d’atenció de l’informe companyies tan conegudes com Seat i Ficosa. De la primera aquest document en diu que consten "moviments rellevants" en la direcció de la defensa perquè ha començat a parlar amb Indra de la possibilitat de fabricar vehicles militars lleugers no de combat. Ficosa ja ha firmat una col·laboració amb el mateix gegant madrileny de la defensa per aconseguir desenvolupar equips electroòptics de visió i vigilància.

En total, doncs, companyies com aquestes o com Iquarobotics o Mobile Industrial Robots produeixen avui dia l’equivalent al 0,5% del PIB de la comunitat, més que no pas un sector tradicionalment català com el cava, per exemple. I podrien moure 1.000 milions d’euros més a l’any i generar 10.000 llocs de treball d’alta qualificació si durant el pròxim lustre el teixit empresarial alinea el seu creixement cap a les tecnologies que el Govern ha identificat com a estratègiques, apunta la Cambra.

Pluja de milions

"La clau perquè Catalunya exploti el seu potencial consisteix a crear un campió català que faci de motor de tota la cadena de valor, creï una oficina que orienti empreses ja existents cap al sector de la defensa i incentivi consorcis que treballin conjuntament programes estratègics", explica el responsable tècnic de l’informe i exconseller d’Empresa, Roger Torrent, avui fundador de la consultoria especialitzada en defensa Dualys.

Les administracions abocaran durant els pròxims anys milers de milions d’euros en contractes públics que poden ser una palanca de competitivitat potent a mitjà termini si les corporacions catalanes es recol·loquen. Només fins al 2027, el pressupost de la UE ja preveu 1.500 milions d’euros per començar a alimentar els nous programes de defensa. El flux de recursos esperats, però, és molt més gran i Europa, entre subvencions, flexibilitat fiscal i crèdits pretén mobilitzar 800.000 milions d’euros durant el pròxim lustre, cosa que equival, per exemple, al PIB anual de Polònia.

Cens d’empreses

A Espanya, el Pla Industrial i Tecnològic per a la Seguretat i la Defensa preveu injectar 34.000 milions d’euros fins al 2037 per costejar un ampli arsenal: des d’armes i avions fins a satèl·lits, passant per xarxes 5G i equips per gestionar emergències. "Catalunya ha d’aspirar a captar almenys un 20% d’aquests recursos", diu Rovira.

La massa crítica per llançar-s’hi ja hi és. Barcelona és, després de Madrid i Sevilla, la província amb un nombre més alt de seus empresarials que potencialment poden desenvolupar tecnologia militar o dual. Destaquen especialment les companyies de l’automòbil, l’aeronàutica, la química i les TIC, si bé la Cambra alerta que les seves potencialitats estan disperses i escassament coordinades per escalar i fer-s’hi un forat.

Notícies relacionades

Alain Favey, CEO de Peugeot: "Perquè el cotxe elèctric funcioni cal fer-lo assequible"

La CNMC vol abaixar el que es paga en el rebut de la llum per les parades forçoses

Per aconseguir-ho, la Cambra insta el Govern a elaborar un cens actualitzat d’empreses amb tecnologia dual o potencials proveïdors, per després poder presentar-lo tant a Madrid com a Brussel·les. També a promoure el desenvolupament de centres d’homologació de tecnologies, un requisit clau per poder entrar i fer-ho ràpidament a les cadenes de producció de la indústria militar. I la creació de fons públics i privats d’inversió per dotar de finançament empreses (i sobretot pimes) que vulguin reorientar els seus processos cap aquest mercat en creixement.

"Catalunya pot aprofitar aquesta palanca perquè siguem molt més productius i competitius en sectors clau i que seran estratègics en un futur", assenyala el cap del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç.