Sánchez rectifica i decideix aparcar la seva "aliança" amb Podem

La relació de Pedro Sánchez amb Podem ha estat sotmesa a continus canvis. Primer va assegurar que no pactaria mai amb “el populisme”. Al ser advertit pels líders territorials que no era convenient extremar els atacs perquè podien necessitar el partit morat a les autonomies, va pitjar el fre. Més tard, quan va intentar arribar a la Moncloa després de les eleccions del desembre del 2015, va prioritzar el pacte amb CiutadansCiutadans, buscant el ‘sí’ d'Albert Rivera i l'abstenció de Pablo Iglesias. Al no aconseguir-ho, i haver d'anar una altra vegada a eleccions, l'aleshores secretari general va fer una campanya més centrada a carregar contra Podem que contra el PP. L'últim canvi va venir després de ser forçat a dimitir, ja com a aspirant a les primàries, a les quals es va presentar advocant per la “unitat d'acció de totes les forces progressistes”. Aquesta semblava la seva actitud definitiva, dins d'un procés de reinvenció amb què recuperar el lideratge socialista davant Susana Díaz i Patxi López. Però aquest dijous Sánchez va tornar a girar.

El document final de la seva candidatura refreda el compromís de pactar amb Podem. L'“aliança” amb les “forces d'esquerra”, una referència clara als morats, ha sigut substituïda per una fórmula molt més àmplia. L'escrit, que té 57 pàgines d'extensió i porta per títol ‘Per una nova socialdemocràcia’, parla de “potenciar les aliances amb les organitzacions dels treballadors i amb els sectors de la societat que impulsen polítiques de progrés”.

UN PARTIT “AUTÒNOM”

Es tracta d'un document "molt participatiu”, segons els col·laboradors de Sánchez, que han rebut 97.000 propostes de les bases del PSOE. Però el canvi en aquest apartat no s'ha dut a terme a través de les iniciatives dels afiliats. Han sigut els mateixos coordinadors del projecte els que han decidit alterar el contingut original. “Estem fins als nassos que ens diguin que ens hem ‘podemitzat’”, justifiquen en l'equip del candidat. Tot i així, en el canvi també s'ha tingut molt en compte el sentiment dels afiliats, que, continuen les mateixes fonts, “no porten gaire bé” una excessiva identificació amb el partit morat.

L'apartat de les aliances queda finalment així: “El nostre objectiu és que el PSOE torni a ser la primera força política (…). Ho farem com a partit autònom, recuperant l'espai que no hauríem hagut de perdre mai, l'esquerra, i plantejant una alternativa de majoria social. Per canviar el model econòmic i social neoliberal serà necessari potenciar les interlocucions i les aliances amb les organitzacions dels treballadors i amb els sectors de la societat que impulsen polítiques de progrés”.

Les aliances postelectorals, en qualsevol cas, hauran de ser sempre ratificades per una consulta entre la militància socialista, com es va comprometre Sánchez al cap de poc d'iniciar la seva campanya. Aquesta és una de les seves grans propostes sobre el model de partit, un apartat en què López proposa regular les consultes perquè el líder no es pugui blindar davant els òrgans de control. Díaz ha sigut l'única que no ha presentat fins ara el seu projecte per a Espanya i el PSOE, però segons fonts del seu equip ultima una bateria de propostes en aquest camp.

LA REFORMA CONSTITUCIONAL

Notícies relacionades

Sánchez assumeix la plurinacionalitat i reclama un PSOE "valent"

Sánchez vol que la militància del PSOE decideixi sobre les aliances

El document final de Sánchez presenta poques novetats respecte a l'original, que ja advocava per potenciar el lideratge del secretari general en detriment dels barons i establia la necessitat de reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya. La seva proposta aquí consisteix en “una reforma constitucional federal, mantenint que la sobirania resideix en el conjunt del poble espanyol”, l'objectiu del qual és “perfeccionar el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat apuntat en l'article 2 de la Constitució”. Aplicat a Catalunya i el País Basc, el terme ‘nació’ tindria aquí un significat merament “cultural”, no polític, segons els coordinadors del projecte de Sánchez, que consideren que no caldria reformar aquest precepte de la llei fonamental.