EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

Reoberta la causa contra els regidors de Badalona pel 12-O

L'Audiència de Barcelona sosté que els encausats van fer tasques administratives i potser van desobeir un mandat judicial

El jutjat que instruïa el procés per l'obertura de l'edifici consistorial havia decidit arxivar-lo perquè va ser una "performance"

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, amb els regidors Oriol Lladó, Àlex Mañas i José Téllez, durant la roda de premsa de balanç del mandat.

L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, amb els regidors Oriol Lladó, Àlex Mañas i José Téllez, durant la roda de premsa de balanç del mandat. / AJUNTAMENT DE BADALONA

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L'Audiència de Barcelona ha reobert la causa contra els sis regidors de Badalona acusats d'haver desobeït la justícia i haver obert l'ajuntament el dia festiu del 12 d'octubre del 2016, Dia de la Hispanitat. El tribunal ha estimat així el recurs presentat per la fiscalia contra l'arxiu del cas que va acordar un jutjat de Badalona i que va qualificar l'actuació dels representants públics més com una "performance" que com un cas de desobediència

El tribunal de la Secció Vuitena difereix de l'apreciació del jutge que va instruir el procés judicial que l'acció va ser una mera representació d'una protesta i sosté que els regidors potser van cometre un delicte de desobeciència perquè no es van limitar a obrir les portes de l'edifici consistorial, sinó que "van auxiliar" una sèrie de persones a omplir instàncies administratives destinades a l'ajuntament. Això sí, els documents figuraven segellats l'endemà, 13 d'octubre. Els magistrats consideren, a més, que als encausats els va arribar el mandat judicial de no obrir les dependències judicials d'una forma expressa i clara i la prohibició "va ser desatesa", i es van portar "a terme tasques administratives".

L'Audiència també assenyala que els regidors, en contra de l'opinió del jutge que va arxivar el cas, sí que són funcionaris públics. I afegeix que "no es pot esgrimir aquí que és l'alcalde qui, segons les disposicions bàsiques de règim local, posseeix la direcció de l'Administració municipal i ostenta el càrrec de cap superior de tot el personal. Recalca que "no resulta ociós portar a col·lació la indubtable condició d'autoritat o funcionari públic que, en el present ordre jurisdiccional", posseeixen els encausats de l'equip de govern integrat per la CUP Podem, ICV-EUiA i ERC.   

L'alcalde accidental de Badalona aquell dia, el regidor d'ERC Oriol Lladó, ha explicat aquest dimecres que els sis regidors acusats estan "tranquils" i veuen en la reobertura del cas un "trist intent de judicialització de la política".

L'ORIGEN DE LA POLÈMICA

Notícies relacionades

La polèmica té el seu origen en un antic acord del consistori amb els treballadors municipals per qual es van definir els dies festius anuals. Entre ells no hi figurava el 12 d'octubre. Fruit d'aquell acord, que va ser destacat mediàticament uns dies abans d'aquella data, es va generar una polèmica per l'obertura en una festivitat com la de la Hispanitat. Els fets van generar una ràpida actuació judicial, a instàncies del PP a la localitat, que va desencadenar en la prohibició d'obrir les portes aquell dia.

Finalment, tal com s'havia anunciat, sis regidors van obrir l'ajuntament i no van fer cas així de la prohibició dictada pel jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona, segons el qual les dependències del consistori havien d'estar tancades el 12-O per no generar “perjudicis irreparables a l'interès general“. Aquesta acció dels regidors va ser resposta hores després pel PP, que va denunciar els fets davant el jutjat de guàrdia de Badalona perquè investigués si es va cometre un delicte de desobediència. El jutjat va acabar arxivant el cas al detectar que, més enllà d'obrir les dependències municipals, els regidors no van arribar a treballar de forma efectiva.