Junqueras marxa cap als EUA sense donar pistes de la seva agenda al Govern

Oriol Junqueras ha marxat aquest diumenge en un vol directe cap a Miami, on farà la primera escala del seu viatge oficial de cinc dies als EUA. Dimarts anirà a Nova York per completar la gira. Un viatge, el del vicepresident, que comença 36 hores després que el Govern anul·lés una altra gira, en aquest cas del president, al Marroc pel bloqueig realitzat pel Govern de Mariano Rajoy. O almenys això és el que al·lega l'Executiu català. Per aquest i per altres episodis, com les també pressions denunciades per un periodista de ‘Liberation’ perquè no entrevistés Artur Mas, també en els últims dies, la vicepresidència catalana guarda zelosament el contingut íntegre de l'agenda de Junqueras als EUA.

Amb tot, aquest no és un viatge muntat on mani el component independentista, encara que, òbviament hi serà present. Junqueras reprèn la llarga tradició de viatges de la Generalitat amb el maletí a sobre intentant arrencar inversions i acords. La principal novetat és, potser, que ara aquesta responsabilitat recau en el vicepresident i, al mateix temps, conseller d'Economia.

A Miami, la capital global del món hispà, Junqueras mantindrà reunions amb autoritats i empresaris; anirà a l'oficina d'Acció (l'agència de la competitivitat de la conselleria d'Economia; visitarà Mediapro -on tindrà un acte amb la comunitat catalana- i buscarà sinergies entre el port de Miami i el port de Barcelona.

Miami, un municipi una vegada i mitja més gran que el municipi de Barcelona, però amb 500.000 habitants (5,4 milions, l'àrea metropolitana), és la capital mundial dels creuers i una de les principals entrades de mercaderies del continent. El port genera més de 100.000 llocs de treball.

A Florida també mantindrà un dinar a la seu del Banc Sabadell. L'entitat que presideix Josep Oliu, present des de 1993 a Miami, opera en el sector de la banca privada i, fins d'aquí uns quants mesos, de la banca comercial al sud de Florida, encara que recentment ha venut aquesta filial per gairebé 1.000 milions d'euros.

BARÇA I MEDIAPRO

A Nova York, amb una població municipal superior en un 13% al total de Catalunya (val més no dir res de l'àrea metropolitana), mantindrà reunions amb autoritats i empresaris i assistirà a un acte a les oficines locals de Mediapro; visitarà centres especialitzats en tecnologia aplicada a les ciutats, i s'entrevistarà amb la comunitat catalana a l'espai del FC Barcelona, l'ambaixada no oficial catalana a la capital del món.

El contacte amb Mediapro, la principal potència audiovisual catalana, es completarà amb l'assistència a l'estrena de ‘The rose of fire’, és a dir ‘La rosa de foc’, apel·latiu de la ciutat de Barcelona després dels fets de la Setmana Tràgica, el 1909. Es tracta d'un documental sobre Barcelona dirigit per Manuel Huerga i narrat per Woody Allen en la versió anglesa.  

No obstant, aquestes, el contacte amb la comunitat catalana i amb el teixit empresarial, serien dues de les tres potes. La tercera és, segurament, la que crea més malestar als passadissos de la Moncloa: les entrevistes que mantindrà amb representants d'inversors institucionals en deute, davant la més que plausible, per no dir segura, futura emissió de deute per part de la Generalitat.

ATENTS AL MERCAT

Notícies relacionades

Puigdemont, a l'assemblea de l'ANC, emplaça l'Estat a dialogar

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Aquest escenari, que no dependria tant de l'èxit o no del procés, sinó de les advertències europees al Govern per com es gestiona el fons de liquiditat autonòmic (FLA), ha creat forta “expectació en els mercats”, segons apunten fonts de la vicepresidència. Entre aquestes reunions, també hi ha les que Junqueras mantindrà amb actuals tenidors de deute de la Generalitat, emès durant el tripartit. Es calcula que n'hi ha uns 6.000 milions en mans privades.

De fet, aquesta tercera pota del viatge de Junqueras va ser revelada per un mitjà econòmic nord-americà, Bloomberg, que va entrevistar, a inicis de setmana el secretari d'Economia, Pere Aragonés. En la peça s'explicava que Catalunya està “pressionant” per independitzar-se d'Espanya.