El jutge acusa una consultora de muntar "ajuntaments paral·lels" per evitar el control públic

L'empresa de consultoria Efial va muntar “ajuntaments paral·lels” en una vintena de localitats de tot Espanya, la meitat a Catalunya, segons es desprèn de les diligències judicials obertes pel jutge del Vendrell, Josep Bosch Mitjavila, a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO. Aquest procés, que la Guàrdia Civil va denominar operació Termyca, és una peça separada de la investigació sobre el ‘cas 3%’ sobre el presumpte pagament de comissions de constructores a Convergència Democràtica (CDC). No obstant, en aquesta causa concreta no hi apareix el partit polític.

Les indagacions s'estenen a AndorraAndorra, on a un exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martín García (CDC), se li han localitzat comptes corrents amb “considerables” ingressos en efectiu o altres ingressos procedents de firmes de Panamà. En total, 2,3 milions d'euros. El jutge també ha enviat comissions rogatòries a Luxemburg, Suïssa i Gibraltar.

El jutge i els fiscals anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda consideren que els implicats en aquesta trama podrien haver comès diversos delictes, com malversació de fons públics, “organització criminal”, falsedats documentals, tràfic d'influències, frau i prevaricació administrativa, entre altres.

ENTRADES I REGISTRES

Notícies relacionades

Puigdemont denuncia una «convergència» per «fotre» Junts i acusa Illa d’injuriar l’autogovern

Illa tindrà una proposta de finançament abans de l’estiu i refreda una reunió amb Ayuso

El jutge va ordenar a la Guàrdia Civil el juliol del 2016 que practiqués unes 40 entrades i registres en empresesla Guàrdia Civil 40 entrades i registres en empreses, domicilis particulars i ajuntaments de tot Espanya, entre ells els de Vandellòs, l'Ametlla de Mar i Ascó o Torrejón de Ardoz. En la resolució, que resumeix les investigacions que s'havien fet fins llavors, destaca que Efial i una altra empresa presumptament tindrien una “estructura ferma i estable” que permetria, en detriment de l'erari públic, que múltiples ens locals dictessin resolucions de “caràcter manifestament injust”, contractant serveis que no sempre redundarien en l'“interès públic” al qual se suposa que han de servir les administracions locals. En les converses hi apareix un suposat tracte de favor d'una funcionària a l'Ajuntament de Barcelona.

La Guàrdia Civil destaca en els seus informes que l'arribada d'Efial a determinats ajuntaments permet als responsables d'aquests ens “comptar amb una eina vàlida per salvar possibles esculls a les seves voluntats”, com podria ser la intervenció fiscalitzadora en matèria jurídica i econòmica de secretari i interventor municipal. Els informes emesos per la consultora atorguen “una aparent cobertura de legalitat” a determinades decisions i resolucions, que, en molts casos, “s'han mostrat contràries a dret”. Per tant, l'objectiu era evitar qualsevol mena de control administratiu, així “com burlar les diferents normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques”.