05 d’abr 2020

Anar al contingut

CORRUPCIÓ.CAT

Arxivada una causa contra les dones d'Oriol Pujol i David Madí

La jutge dona per tancada una peça del 'cas ITV' a l'haver prescrit el delicte

J. G. Albalat

Arxivada una causa contra les dones d'Oriol Pujol i David Madí

La jutge de Barcelona que ha investigat un presumpte tripijoc en l’adjudicació d’estacions d’ITV a Catalunya ha decidit arxivar una causa que va néixer d’aquestes indagacions. La magistrada Silvia López Mejías ha donat per tancat el procés que s’havia obert contra Anna Vidal, dona de l’exdirigent de CDC Oriol Pujol, i Sandra Buenvarón, esposa de David Madí, que va ser secretari de Comunicació amb l’últim govern de Jordi Pujol i estret col·laborador d’Artur Mas fins a l’any 2010, quan va arribar a la presidència. El motiu: la prescripció del delicte de falsedat documental.

Vidal i Buenvarón eren investigades per haver percebut diners d’unes empreses vinculades a una productora de televisió que treballa per a TV-3. En concret, una societat de la dona d’Oriol Pujol va percebre 195.560 euros entre el 2008 i el 2009. Buenaverón, l’única treballadora d’una de les firmes implicades, va cobrar durant el mateix període 91.910 euros de les mateixes societats del propietari de la productora. El procés es va incoar pels presumptes delictes de falsedat documental, malversació de fons públics i prevaricació, en virtut d’un informe del Servei de Vigilància Duanera sobre el patrimoni del matrimoni Pujol-Vidal.

TREBALLS SIMULATS

El fiscal Fernando Maldonado, que va sol·licitar arxivar la causa, assenyala en el seu escrit que és cert que Vidal i Buenvarón van percebre aquestes quantitats per uns serveis que, al seu entendre, «no responien a la realitat» i, per tant, no es van prestar.

Els acusats, tant el propietari de la productora com les dones de Pujol i Madí, es van negar a declarar i també van rebutjar aportar la documentació requerida. El que sí que han pogut valorar els investigadors és la documentació que els imputats van aportar als expedients oberts per l’Agència Tributària.

L’acusació pública sosté que no es pot afirmar «amb la rigorositat que el dret penal exigeix» que les quantitats cobrades fossin entregades per la dues dones com a «gratificació» per favors rebuts, fet que suposaria un possible delicte de tràfic d’influències. Tampoc ha pogut ser acreditat que en fos la causa dictar una resolució injusta (prevaricació). Un cop descartats aquests delictes, solament quedava el de falsedat documental per les factures emeses per treballs «simulats». I aquesta infracció penal, segons la jutge i el fiscal, està prescrita.