El segon judici pel 9-N comença aquest dilluns amb Homs al Suprem

Poques vegades es té oportunitat d'escoltar un acusat declarar com a testimoni davant un tribunal pels mateixos fets pels quals ell mateix serà jutjat a penes dues setmanes després. Però tot el que envolta el procés sobiranista se surt de l'habitual. El Tribunal Suprem començarà a jutjar aquest dilluns el portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, per "impulsar" la consulta alternativa del 9-N, amb prou feines 20 dies després que ell mateix declarés davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va informar la Generalitat que no incorreria "en cap irregularitat, ni il·legalitat, i menys en un tipus penal" per la votació del novembre del 2014.

Al ser diputat nacional i no autonòmic, Homs només pot respondre penalment davant el Suprem, i per això la seva causa es va separar de la seguida contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega. La tramitació del suplicatori davant la Cambra baixa va alentir el procés però, com que l'agenda de judicis de la Sala Segona de l'alt tribunal només l'omplen diputats i senadors i està buida, aquesta és la raó que les dues vistes gairebé hagin coincidit. Així, Homs va comparèixer com a testimoni de la defensa el dia 8 al TSJC i avui ho farà com a acusat al Suprem. S'enfronta, com Rigau i Ortega, a una petició fiscal de 9 anys d'inhabilitació per no només no haver impedit la consulta del 9-N, sinó haver-la impulsat tot i que havia sigut suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). 

ACUSACIÓ I DEFENSA

La Fiscalia sosté que Homs "no va adoptar la suspensió de cap de les actuacions que es desenvolupaven per a la celebració de la consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular". I "va impulsar activament els treballs preparatoris de la convocatòria, va posar els serveis jurídics a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per exercir accions legals davant una eventual suspensió adoptada per empreses privades, i, en definitiva, va potenciar després d'haver conegut la providència de suspensió dictada pel TC el desenvolupament de l'anomenat procés participatiu”.

Notícies relacionades

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

El Suprem fa seure Homs al banc dels acusats per la consulta del 9-N

Pel ministeri públic, Homs "era plenament conscient, i més encara en la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat, que amb la seva actuació trencava l'obligat acatament a les decisions del Tribunal Constitucional”, perquè el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, va enviar cinc dies abans de la votació un correu electrònic al president de la Generalitat, llavors Artur Mas, en què l'informava de la suspensió. A més, els serveis jurídics van recórrer en súplica la providència, cosa que, segons el fiscal, demostra que "no hi havia marge de dubte pel que fa al contingut de la suspensió ja que englobava tota actuació política, estigués o no formalitzada jurídicament, que contribuís a impulsar la convocatòria" del dia 9.

Tant en el seu escrit de defensa, com davant el TSJC, Homs va negar haver comès cap delicte i va atribuir la seva actuació en relació amb la consulta del 9-N al fet que complia amb l'obligació d'"un governant democràtic". Sosté que davant la decisió del Constitucional es va suspendre el referèndum convocat inicialment, de "naturalesa jurídica radicalment" diferent a la convocatòria del procés participatiu de la ciutadania finalment celebrat i que entén emparat per la mateixa Constitució i l'Estatut. Així ho defensarà davant el Suprem, al qual assistirà acompanyat per membres del seu partit, d'altres forces i d'entitats sobiranistes.