El Suprem fa seure Homs al banc dels acusats per la consulta del 9-N

El portaveu del PDECat al Congrés, Francesc Homs, s'asseurà al banc dels acusats per la consulta del 9-N. El Tribunal Suprem ha obert judici oral aquest divendres contra l'exconseller de Presidència per desobediència i prevaricació administrativa, delictes pels quals la fiscalia reclama que sigui castigat amb 9 anys d'inhabilitació per a càrrec públic. Homs és el quart polític que serà enjudiciat pel 9-N, amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, que seran jutjats a partir del 6 de febrer.

L'ordre d'obertura de judici oral, que dona 10 dies a la defensa per oposar-se a l'escrit del fiscal, recorda que encara que a partir d'ara Homs renunciés al seu aforament seguirà havent de ser jutjat pel Tribunal Suprem.

El magistrat del Tribunal Suprem Andrés Palomo, instructor de la causa contra Homs, va concloure el desembre passat que hi havia prou indicis per jutjar el diputat del PDECat per la seva participació en l'organització del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. I la Fiscalia del Suprem sol·licita 9 anys d'inhabilitació especial per exercir càrrec públic per prevaricació i desobediència. Com a pena alternativa proposava set anys i mig d'inhabilitació per la prevaricació i multa de cinc mesos amb quota diària de 200 euros (30.000 euros) i inhabilitació per un any i un mes més per la desobediència, en el cas que el Suprem prefereixi individualitzar les penes pels dos delictes.

En la resolució del Suprem que concloïa la instrucció -equivalent a la de processament en els sumaris- l'instructor considerava que "indiciàriament" els fets "resulten constitutius dels delictes de desobediència i prevaricació administrativa", ja que, malgrat la prohibició del Constitucional, Homs "no va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració d'aquella consulta ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular", sinó que "va potenciar (...) el desenvolupament del denominat procés participatiu".

La resolució sostenia que quan el Tribunal Constitucional va suspendre el 4 de novembre del 2014 la convocatòria de la consulta del dia 9, Homs era el màxim responsable dels Serveis Jurídics de la Generalitat. D'ell en depenien, a causa del seu càrrec, la coordinació interdepartamental, la publicitat institucional i la comunicació. Només l'empresa contractada per a la campanya publicitària va percebre 806.403 euros, però ni el magistrat instructor, ni la fiscalia en el seu escrit d'acusació, proposaven que fos jutjat pel delicte de malversació de cabals públics.

CONSULTES JURÍDIQUES INEXISTENTS

Tot i "haver conegut la providència de suspensió dictada pel Constitucional i la conseqüent inviabilitat de la seva celebració", l'aforat va potenciar "el desenvolupament del denominat ‘procés participatiu’ que culminava en la consulta del 9-N i va donar empara", amb "informes jurídics (en realitat inexistents), a altres activitats de caràcter decisiu per a la celebració de la consulta", com prova que va fer "alguna contractació ulterior tendent a l'efectivitat de la consulta, i va comunicar la no difusió de la campanya institucional per part d'alguns mitjans a l'organisme administratiu competent per sancionar-los”.

Entre altres indicis, l'instructor citava la resposta que Homs va donar a la carta enviada per l'empresa a la qual s'havien encarregat tasques de tractament informàtic de la consulta del 9-N, T-Systems, en relació amb la suspensió del Constitucional. Va consistir que, després de consultar els serveis jurídics de la Generalitat (cosa que no havia fet), els serveis o activitats que proveïa l'empresa no estaven explícitament afectats per la providència del Constitucional i el contracte seguia vigent. L'empresa va facturar al Centre de Telecomunicacions i Tecnologia de la Informació 135.254 euros pels seus treballs.

Per això, segons l'opinió de l'instructor, les resolucions d'Homs, adoptades "amb plena consciència", van ser arbitràries, omissives i actives, contràries absolutament a la Constitució", ja que la Generalitat havia perdut "la competència que, com a mínim tàcitament, afirmava" tenir sobre "el ‘procés participatiu’ que culminava amb la consulta". "Aquestes resolucions i disposicions, fos quin fos el seu contingut, contrariaven de manera grollera l'ordenament jurídic; i no només de legalitat ordinària, sinó la constitucional, al resultar mancades de tot suport competencial, en aquell moment inexistent, i imposar la seva pròpia voluntat sobre la de l'òrgan constitucional, al qual expressament s'atribueix la suspensió”, explica la resolució. La resolució insisteix que la suspensió era obligada ja que la seva convocatòria va ser impugnada pel Govern.

DIFÚS MANDAT CIUTADÀ

Afegia que va suposar a més "una suplantació del poder constituent, al fer prevaler la voluntat pròpia (encara que es digui dipositària d'un difús mandat ciutadà, mancat igualment d'aquest caràcter constituent) amb menyspreu deliberat de la resolució que li suspèn la potestat per tirar endavant el 'procés participatiu', dictada per l'òrgan a qui el constituent va encomanar aquesta tasca i control".

Notícies relacionades

El fiscal del Suprem demana nou anys d'inhabilitació per a Homs

El Suprem proposa jutjar Homs per prevaricació i desobediència

Pel que fa a la desobediència, l'instructor recordava que castiga "les autoritats o funcionaris públics que es neguessin obertament a donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions o ordres de l'autoritat superior, dictades dins de l'àmbit de la seva respectiva competència i revestides de les formalitats legals", i considerava que "tota l'exposició sobre el delicte de prevaricació és reveladora del desacatament al Tribunal Constitucional que integrava la conducta de l'aforat, que va fer cas omís de la seva resolució".

"El mandat de suspensió és notificat, és publicat al BOE, s'admet que vincula i que la consulta no es pot celebrar si no s'alça al formular recurs d'aclariment; i tot i això, de manera oberta, obstinada i pertinaç, no se suspèn res, sinó que el procés se segueix impulsant, entre altres pel referit aforat i la consulta se celebra", deia el jutge.