Jordi Pujol Ferrusola va finançar des de paradisos fiscals "activitats polítiques"

Les acusacions contra la família Pujol s’han anat accentuant a mesura que la investigació avança. En les resolucions en què el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata requereix informació a altres països amb els quals Jordi Pujol Ferrusola ha tingut alguna relació comercial s’afirma que «hi ha indicis que part dels capitals en jurisdiccions 'off-shore', com la d’Andorra, es derivés per al finançament d’activitats polítiques». Aquest és «el cas del compte que té com a titular el Museu Iconogràfic Sant Jordi», sosté.

    

El magistrat no diu res més, però la informació facilitada per les autoritats andorranes és tan «fructífera» a l’hora de detallar el flux de moviments que es produïen en els comptes de la família Pujol que la policia enllaça els préstecs creuats realitzats entre el museu i el primogènit del clan, que sembla disposar a la seva voluntat del compte de l’entitat, amb una forma de finançament d’«activitats polítiques», com «tradicionalment partits han utilitzat associacions i fundacions».

INFORME DE LA UDEF

L’informe de la Udef al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO considera «força improbable» que un museu «concedeixi o rebi préstecs de persones» o que l’entitat pogués «prestar alguna mena de servei a Jordi Pujol Ferrusola», pel qual el 2000 i el 2001 aquest va rebre 249.407 euros. La relació continua amb altres transaccions: el novembre de 1998, poc després de rebre un efectiu de 119.775.000 pessetes, l’investigat «anota el càrrec de 21.109 dòlars».

  

 El febrer de l’any següent, després d’un ingrés de 75.000.000 pessetes, desvia 15.589,26 dòlars, i el 31 de maig de 1999, després d’un ingrés en metàl·lic de 82.997.000 pessetes, es dona ordre de pagar al museu 15.416 dòlars. «El 16 i 17 de juny del 2000 hi ha dues imposicions que agregades pugen a 22.000.000 pessetes, després de les quals es produeix una nova transferència, aquesta vegada de 15.728 dòlars», assenyalen els investigadors.

    

De la informació remesa per Andorra es desprèn que «la unitat comandada pel pare, Jordi Pujol Soley», compleix totes «les fases que la doctrina exigeix per al blanqueig», per l’«origen criminal» dels fons i pels «actes d’ocultació, transformació i integració» d’aquests en «una realitat criminal», en què participa «la família que integren ell, la seva cònjuge i els seus set fills», cosa que es demostra amb el repartiment de diners en els comptes de cada un que es produïa cada vegada que es registrava un ingrés d’efectiu en el del primogènit.

OCULTAR L’ORIGEN

Segons l’informe, la famosa atribució a una herència de l’expresident no seria res més que «l’atorgament d’una cobertura, una espècie de coartada que cobrís tots els seus fills» per ocultar l’origen il·lícit dels diners que després s’invertien en altres activitats opaques.

Notícies relacionades

L'excap d'Afers Interns nega ni tan sols haver vist el 'pen drive' del 'cas Pujol'

Pujol júnior va cobrar el 18% del contracte d'Isolux al Gabon per introduir l'empresa

    

Els agents no donen crèdit a la versió del primogènit que atribueix el seu «èxit» econòmic a les «làmines financeres opaques». «No s’ha trobat cap producte financer que tingués característiques tan especials; les inversions han sigut més aviat típiques, com imposicions a termini fix, compravenda de valors cotitzats en mercats secundaris com a accions del Banco Santander, Telefónica o Terra, compra de participacions de fons d’inversió europeus i americans». Alguns fins i tot van tenir una «rendibilitat negativa».